La cantada d’havaneres per a La Marató de TV3, com m’agrada aquesta capçalera.
Més de dos mil vuit-cents cinquanta euros de recaptació.
Gràcies, gràcies i gràcies.
Em complau informar-vos com ha anat tot plegat, em fa especialment feliç veure que amb un esdeveniment tant nostre i tant popular aconseguim que Les Havaneres formin part d’aquesta gran festa que es celebra a Catalunya al llarg del mes desembre i que culmina amb la retransmissió per TV3 el pròxim diumenge 18 de desembre.
Com cada any la cantada la fem un cap de setmana abans que l’esdeveniment televisiu i coincidint amb la posada a la venda del cd de La Marató, tots units amb música i sota un mateix nom, La Marató de TV3.
No seré jo qui afegeixi la cantada d’havaneres per a la Marató dins el calendari “havaneristic”, però si que us diré que és la darrera de l’any, si més no, quan afluència de públic i majoritària de grups.
L'any passsat el grup La Taverna en va organitzar una a Sant Feliu de Guíxols, aquest crec recordar que el grup Veles i Vents de Calafell també han fet la seva cantada en benefici de La Marató, espero qur també hagi estat un éxit, per molts anys companys.
Com ja sabreu, la cantada es celebra al Teatre Municipal de Palafrugell que gràcies al seu Ajuntament ens cedeix cada any aquest espai per aquest esdeveniment. El format d’enguany es va plantejar des d’un inici de manera diferent, altres anys, la cantant Neus Mar interpretava una peça amb tots i cadascun dels grups participants, aquest, varem decidir no modificar les estructures vocals dels grups i que la Neus solament participés dins el grup al que ella pertany (sense comptar amb les sorpreses que ens esperaven).
 |
| Francesc Sánchez Carcassés |
El presentador de l’esdeveniment -i ja van tres- va ser una de les persones més rellevants dels mitjans i de l’organització i presentació de cantades que tenim al país, en Francesc Sánchez Carcassés. Si parlem de presentadors, parlem d’en Xicu, un home que damunt de l’escenari només li cal el micròfon, si no funciona massa bé, ja es busca la manera fer-se escoltar. Un home que no para de donar-nos idees per millorar any rere any, un home que sobre la marxa improvisa, pensa i alhora soluciona tots els possibles contratemps que porta un esdeveniment com aquest. Sap en tot moment que s’ha de fer, com i quan, i això donada la meva inexperiència, és una ajuda any rere any immillorable.
És el tercer any que treballem junts i no pararé de repetir que treballar amb ell és fa molt fàcil, t’ho dona tot fet, “ell ja hi ha pensat en allò que se’ns oblidava”, com diem els que encara no tenim certa edat, “que gran ets Xicu!”.
És el tercer any que treballem junts i no pararé de repetir que treballar amb ell és fa molt fàcil, t’ho dona tot fet, “ell ja hi ha pensat en allò que se’ns oblidava”, com diem els que encara no tenim certa edat, “que gran ets Xicu!”.
Com a tècnic de so aquest any comptaven amb la presència de l’Agustí Casademont que com va fer amb la cantada d'havaneres solidàries en benefici dels Casals catalans de Cuba, ho va sonoritzar tot de manera magistral, amb un equip com cal, amb ganes i amb il·lusió per un projecte amb el qual també hi ha cregut.
Dalt, a la part més alta del Teatre hi trobem un altre Agustí, en aquest cas, el conegut “l'Agustí del teatre” -així el cridaven per tot arreu quan el buscaven-. No sé si estareu d’acord amb mi quant al bonic i alhora càlid joc de llums que ens oferia l’Agustí en totes les peces que es varen anar interpretant al llarg de la cantada. Aquest també es va fer càrrec del passi d’imatges que precedien les actuacions dels grups. Podeu veure aquest joc de llums als diversos enregistraments que he anat afegint.
I ara els grups, potser, una de les parts més importants de la cantada, doncs sense uns bon grups no aconseguiríem mai l’afluència de públic tant i tant entès com hi havia.
Per tant i sota totes aquestes lletres agrupades m’agradaria que tots hi llegiu que si tenim, un lloc adient, amb uns tècnics amb bones actituds, un presentador com cal, extraordinaris grups i un públic entès, l’èxit de la cantada la tenim assegurada. Quant a la companyia, que cadascú triï la seva que la meva ja és immillorable.
Com us he comentat quant a organització, enguany la cantada no va acabar quan aquests cinc grups van acabar les seves interpretacions, sinó que l’Associació de Suport a la Dona com a organitzadora de l’esdeveniment, ens tenia preparada una sorpresa amb un darrer grup, el que formaren en Joan “Nito” Figueras, la Neus Mar i l’Enric Canada. Que ens varen fer un tastet del concert-espectacle “Vull tornar-te a veure” el qual -i salvant les distancies quant al que envolta una cantada d’havaneres i el que s’hi representa- em va deixar un molt bon gust de boca.
Bé, anem a la cantada que ens ocupa que entre una cosa i l’altre no pararia d’agrair les tasques que han fet tots els que han participat en la cantada, tot i que com no sé com acabarà.....
Gràcies col·laboradors.
Un cop presentat el cartell de la cantada, el primer grup en pujar a l’escenari va ser Cubacant. Els va precedir un petit recull d’imatges de la temporada i de la curta trajectòria que quant a grup tenen. Per l’any vinent, i fent cas al mestre Josep Bastons, espero tenir més i millors imatges!.
Neus Mar, Enric Canada, Xiqui Ramón, Jordi Grau i Jordi Rubau ja enfilaven les escales que portaven dalt de l’escenari. Cada cop quedava menys per començar a gaudir de l’espectacle, cada cop quedava menys per tornar a escoltar i el que és més important a sentir Les Havaneres (que no sempre un mateix grup ho aconsegueix).
La tria de peces que ens varen regalar va ser força encertada doncs ens varen regalar una passejada pels diferents generes que envolten o millor dit enriqueixen la cançó de taverna. La primera peça va ser «la subhasta» amb lletra del poeta menorquí Tòfol Mus i música del nostre estimat Josep Bastons. La segona amb els mateixos autors, una balada, en la que només hi van participar com ja ens tenen acostumats, les veus masculines del grup, «Qualsevol dia».
La tercera ja va ser una havanera, amb lletra de la poetessa palafrugellenca Narcisa Oliver i música del mestre Josep Bastons «El pensament». Una peça inicialment arranjada per al grup per el nostre estimat Càstor Pérez antic director musical del grup i que posteriorment en Jordi Rubau hi ha posat el seu modest granet de sorra.
Dic modest i ara em permetreu que sigui un xic personalista -mai m'agrada que res destaqui, i si ho fa, intento apaivagar-ho, però aquest cop no puc- doncs si hi ha quelcom que en destaca i el fa diferent a en Jordi Rubau és la seva modèstia, bonhomia i potser altre aspecte que ja afecta a la part més afectiva i a la nostra relació d’amistat i que no calen reflectir al bloc, però si que no em puc estar d’expressar que a part de ser un gran músic i excel·lent guitarrista, és una gran persona, fet també comparteix amb el seu inseparable company Jordi Grau. Som afortunats companys!.
La darrera peça que ens va regalar el grup Cubacant va comptar amb els mateixos compositors de les dues primeres peces, en Tòfol Mus i Josep Bastons, tot i que en aquest cas, no era ni rumba, ni balada, ni havanera, sinó que era una barreja de rumba/havanera titulada «Vola barca meva». Vaig quedar meravellat un cop meravellat de la magnifica veu de la Neus Mar, ella ho sap, m’agraden els matisos i colors que te la seva veu, l’esforç que hi posa en tot allò on participa i la seva lluita incansable per allò en que creu. Necesitem gent lluitadora, metòdica i constatnt pel tal de contuniar amb aquestes tasques, i la Neus en porta molts dins seu.
Cubacant em va omplir, em va donar joia, i em transportar als bons moments viscuts envoltats d’amics i bones cançons. Varen sonar com mai, veus treballades, hores d’assaig, ganes de fer les coses ben fetes, i una cosa que no he aconseguit en altre grup, que han rebut comentaris per part meva (sempre amb el màxim respecte i afecte) i els han utilitzat, potser involuntàriament -doncs altre també els hi haurà fet- però els que estem baix moltes vegades veiem –fins i tot sentim- més del que es pensen els que estan dalt.
De dalt a baix a vegades hi ha un munt d’escales, altres hi ha un esglaó, altres un desnivell i amb grups com Cubacant, val a dir que tots estem a la mateixa alçada.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup Cubacant....
Quant a la resta de components, l’Enric, en Xiqui i en Jordi Grau, poc més puc afegir que en altre ocasió no hagi dit, tot i que si em permeteu, als dos Jordi’s "els fotria al mateix sac" doncs en penso el mateix. Gràcies companys!.
El segon grup de la tarda ens aportava la solidesa de ser el grup amb més antiguitat de la cantada, tot i que quant a membre, en Xiqui Ramon de Cubacant, és un dels membres del nostre pais amb més anys d'experiencia.
Peix Fregit, un cop més ens va regalar una molt bona interpretació en totes i cadascuna de les peces que va fer. Ara si!.
Dins el seu repertori en destaquen peces pel lluïment tant de la veu del tenor Pep Nadal com en altre ocasió la veu del baríton Jordi Tormo i fins i tot en certes peces de "veu" de l’acordió d’en Norbert Torrecillas.
Aquest tercet palafrugellenc ens va portar de passeig per un gènere que sovintejava a les tavernes, però en menor mesura que altre, doncs sempre ha resultat complicat el fet de cantar sardanes sense poder cobrir totes les cordes. Els avis picaven amb el puny a la taula per tant de portar compàs i no perdre la tonada, que n'es de dificil això de cantar sardanes.
El grup Peix Fregit sobre el meu entendre és dels que millor tira endavant amb aquest tipus de peces i per mostra us recomano un enregistrament que varen fer Peix Fregit i Port-Bo anomenat “Sardanes a la taverna” en la qual hi poden trobar fantàstiques interpretacions així com arranjaments que encara a dia d’avui perduren i mantenen els dos grups, per Peix Fregit els va fer el que fou un dels seus fundadors en Josep Bastons i per Port-Bo en Carles Casanovas. La primera peça que ens varen regalar va ser l’havanera/rumba escrita per en Joan Nadal i musicada per en Pep Nadal amb el títol de «Aigua de mar». Començaven amb ritme, escalfant veus, fent moure els malucs de tot el públic que s’aplegava i omplia la platea del Teatre Municipal de Palafrugell.
La segona peça va ser una havanera, contemporània però amb una lletra força antiga que ens porta als temps dels emigrants, dels esclaus, de com es vivia i com li toca viure al «Negro Abelardo» en la que en Pol Girbal hi va posar la lletra i en Josep Bastons hi va posar la música. La tercera va ser una altre balada, com el seu títol ens informa, «La balada d'en Lucas» amb lletra i música d’en Jose Luis Ortega Monasterio. Us en destaco la molt bona interpretació que varen fer així com els solos que feia en Pep Nadal amb aquell punt de veu que només a ell li he sentit. Em va fer venir al cap un enregistrament del grup anomenat "Rosa dels vents" que data de l'any 1999 on els coponents eren Josep Bastons Jordi Tormo i Josep Cruanyes..
Cada acord i cada nota de l’acordió d’en Norbert son diferents al que habitualment s'escolta dins el gènere, aquests em portaven records de moments viscuts, molts d’ells gaudits com mai, al màxim -com acostuma ser habitual- però, sense poder-ho evitar, també em van venir al cap altres moments en que la nostra diferencia d'opinions, parers o coneixences no ens va beneficiar gens. Però les coses van com van i cadascú és com és....
i com deia en Serrat, que d'això en sap molt...
"Cada loco con su tema,
que contra gustos no hay disputas:
artefactos, bestias, hombres y mujeres,
cada uno es como es,
cada quién es cada cual
y baja las escaleras como quiere.
Pero, puestos a escoger, soy partidario
de las voces de la calle
más que del diccionario,
me privan más los barrios
que el centro de la ciudad
y los artesanos más que la factoría,
la razón que la fuerza,
el instinto que la urbanidad
y un sioux más que el Séptimo de Caballería."
La darrera peça que ens varen regalar va ser la bonica sardana composada pel “príncep de la tenora” en Ricard Viladesau «Girona m'enamora».
No cal que us en destaqui la meravellosa veu d’en Jordi Tormo, doncs suposo que ja en vareu poder gaudir força al llarg de la vetllada, jo encara la tinc gravada, la seva veu entonant el «Negro Abelardo», quina potencia!.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup Peix Fregit....
El tercer grup en pujar dalt de l’escenari el grup “Boira” de Lleida, amb un grapat de kilòmetres a l’esquena, una pallissa per venir a cantar-nos quatre havaneres, però nois, que voleu que us digui, us ho vaig agrair un a un, ara ho faig en aquest medi, gràcies per l’esforç per molt que em digueu que venir a cantar no ho és cap...
Jo ja vaig quedat bocabadat del potencial i la manera de fer del grup de les terres de ponent a la 45ª Cantada de Calella d’aquest any. Posteriorment vaig tenir la sort de trobar-me’ls al camí en una cantada celebrada en un barri de Barcelona, i ara, era la meva, tenia a les mans que el cinquè grup per participar en la Cantada d’havaneres per a la Marató de TV3 fossin ells. No m’ho vaig pensar, vaig demanar consens a l’organització i els vaig proposar com a cinquè grup, espero -vosaltres que acabeu sent els millors jutges- que estiguessin a l’alçada que requereix la cantada i del que us esperàveu.
Malgrat tot i com diu el seu director musical en Ramón Bordes, “fem el que podem”, “trenquem cançons a la nostra manera”, però senyors, per favor, tant de bo el noranta per cent de grups trenquessin les cançons com ho feu vosaltres. Ho sento Ramón, ja sé que no t’agrada que ho digui, però no em puc estar de dir-ho, per mi és una realitat, sou fantàstics, potser sí que una mica diferent, però terra endins també se senten Les Havaneres i les interpreteu de forma magistral.
Junt amb L’Empordanet varen ser el grup que més havaneres va aportar a la cantada i veient la diversitat que ens varen regalar, tant de bo els tornem a tenir ben a prop aviat. La primera havanera que ens varen regalar va ser «Habaneras de La Habana» d’en Carlos Cano, fantàsticament arranjada i de la qual us en destaco diversos aspectes, per una banda els meravellosos sons que li extreu a l’acordió en Toni Castell, que en aquesta peça esdevenen únics, per altre, el sentiment d’en Jordi Carulla en la interpretació i tots els colors que ens regala la seva veu, i per un altre, la peculiar veu d’en Ramón Bordes quan diu allò de “se fué como limón” (que fins i tot al Teatre es va sentir algun comentari de fons, segurament d'algun Havaneru, oi Lluís)....
Encara no goso a definir la veu d’en Ramón, el que sé es que m’agrada i molt, trencada, baixa, amb cor en cada paraula, ben bé no sé com definir-la, si algun dia encerto la paraula us la faré saber, mentre us deixo una mostra per si em voleu donar un cop de mà i coincidim amb els adjectius.
Com acostuma a passar en els bons grups, la veu que menys s’escolta és la segona o la de baríton i sembla que l’Enric Bardina no hi sigui, però creieu-me, pareu be l’orella i el sentireu, sense ell i en general, sense els barítons afinant, aquests grups no ens delitarien d’aquesta manera.
Hi ha una valset que varem cantar amb en Càstor a la platja de Tamariu -sota l'atenta mirada d'uns quants havanerus- aquella nit que molts de vosaltres recordareu que deia.....
[...]
Els tenors ja “solos” canten,
la sonata de Manon,
el vals de “La traviata”,
i la gran aria de Manon,
Dels tenors no cal parlar-ne,
de coneixements n’hi ha.
Tots en parlen de la solfa,
però no saben que és un Fa.
Dels “barítons” no cal parlar,
ja tenen feina per afinar,
En quant al baixos no hi ha millor
si en “Ximeneies” no perd el tó.
[...]
La segona i tercera havanera varen ser dels referents Tòfol Mus i Josep Bastons, «Escolta es vent» i «lluna plena» i la darrera i canviant de gènere «Marta» que com va expresar el seu autor Moisés Simons era una cançó, però a les nostres contrades la podem trobar interpretada com a bolero i fins i tot com havanera. El grup Boira deixava un molt bon gust de boca, els comentaris del pati de butaques era molt contundent i unànime, bon grup, bon ritme i bona tria.
I que me’n dieu d’aquell que estava assentat en aquell taboret?. Fa vibrar l’acordió com cap i extreu tot tipus de melodies que varen quedar de banda sonora del nostre camí de tornada cap a casa. Quin geni!.
Sota el meu punt de vista, aquest és també un altre punt fort del grup, i permeteu-me de nou una reflexió, quatre components? quatre punts forts?, vol dir això que cada component a la seva corda és un punt fort amb comparació amb altres?. Per mi, si. El sentiment que hi posa en Jordi Carulla i en Ramon, junt amb el bon fer d’en Toni Castell i l’Enric posant cada nota allà on taca, fa que aquest grup tingui una projecció dins el món de les havaneres com pocs grups dels país.
Tant de bo el fet que pertanyin a les terres de Lleida no faci que ens perdem cap cantada. Com ja vaig dir quan els vaig escoltar, és un grup que vull seguir, que el trobareu a la secció grups, i per molt que digui el seu director musical, avui, és un referent. Ramón tant de bo, el desig musical que em vas transmetre el pugueu fer realitat.
Quan la gent va picar de mans per acomiadar el grup, em vaig emocionar i penso que era un més que merescut premi a una bona actuació.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup Boira....
El quart grup de la tarda era el duet palafrugellenc Arjau. Els Jordi’s ja ens havien regalat unes bones interpretacions amb el grup Cubacant, ara els tocava a ells solets, i arribava els seu moment d’oferir-nos el que millor saben fer, Les havaneres, valsets i sardanes al més pur estil calellenc.
Ja sé que és un duet, però és el millor que he escoltat. Els seus predecessor no vaig poder gaudir-los i m’he de conformar amb els enregistraments que hi ha i ja els he considerat com el millor record.
Per molts de vosaltres es conegut el meu amor per l’havanera al més pur estil Calella, per l’havanera de prop, és la que vist, aprés i fins i tot viscut acompanyat d’aquest gran duet.
làstima que acostuma a ser menys del que m’agradaria, però com tot, i en petites dosi és quan més es gaudeix. Van començar amb una havanera de la qual en desconeixem l’autor, però que ja es cantava a les antigues tavernes de Calella pels pescadors i per les colles d’en Pepet Gilet, en Mèlio, L’Hermós i companyia. La peça en qüestió es «Calavera», anomenada també «De colores» depenent del lloc i fins i tot del grup, es cantada de moltes maneres diferents.
La segona peça va ser «Cádiz», un preciós valset amb el qual el duet Arjau acostuma a arrencar en quasi totes les cantades, ara fa més catorze anys. L’energica guitarra d’en Jordi Rubau, acompanyada per la bonica, dolça i profunda veu d’en Jordi Grau em feien venir al cap bons moments viscuts, segurament irrepetibles.
La tercera peça va ser l’arriscada «Sardana eterna» d’en Viadé i d’en Blanquer en la qual per la dificultat en la lletra i l’esforç que hi cal al ser només dues veus, els hi passaren un xic de factura. Em quedo amb la meravellosa versió que ens varen regalar enguany per la Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, no sé si és superable, el temps ho dirà, doncs capacitat i actitud en tenen a dojo.
Per acabar l’actuació, varen fer la bonica havanera escrita per la poetessa palafrugellenca Narcisa Oliver i musicada pel mestre Josep Bastons «Tamariu». La intensitat en que estava vivint la cantada em transportava sovint a l’idíl·lic paisatge que veia la senyora Oliver, i que l’Arjau tant bé ens interpretava. Una versió de nou única, molt recomanable i que si en teniu ocasió, demaneu si us deixen triar.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup Arjau....
La cantada ja enfilava la recta final, i com a últim grup de la vesprada, L’Empordanet, que a la vista dels resultats, i abans de començar a explicar-vos la seva actuació, ja us avanço que han treballat i força, i això es veu, es nota i s’aprecia en els acurats arranjaments que ha fet en Lluis Bofill, nou director musical del grup.
Segur que no ha estat fàcil, encara queda feina per fer, però no defalliu doncs sota el meu parer, ja torneu a estar entre els millors grups d’havaneres del país.
El grup L’Emprodanet es referent per mi en certes coses i us les vull destacar doncs son prou significatives com per tenir en compte quan vols catalogar un grup.
El fet que més els hi destaco és la interpretació de moltes peces que estan a punt de caure en l’oblit, que amb prou feina estan enregistrades amb magnetòfons i amb una qualitat molt baixa i que ells, gràcies al bon treball del que fou director musical del grup “Càstor Pérez” i del nou director, tot aquest tipus de peces enriqueixen gran part del seu repertori.
Per altra banda hi van incorporant nou temes, uns contemporanis i altres de nova creació. Respecten molt i per sobre de tot el gènere i sempre que poden i si la tria ho permet, ens deixen autentiques joies en forma de cançons. En aquesta ocasió hi va haver un canvi sobre el programa de mà, doncs un dels components patia un fort constipat fet que li provocava no arribar a certes notes i no es van voler arriscar a tenir problemes quant a interpretació.
Van començar amb una havanera de la que en desconeixem l’autor «Lejos de tí». Sempre la dediquen a en Càstor i és molt encertada doncs era de les peces preferides per ell i que ja varen enregistrar amb el grup Port-Bo l’any 1976.
En Càstor sovint ens recordava que aquesta peça els transportava a records de jove, sobretot a records d’amistat. Ens parlava d’un calorós dia d’estiu, anant en moto amb un amic cap a la platja, i pel camí cantant havaneres i cridant doncs no es sentien. Aquesta peça era una de les que cantàven, i per això li portava records d'amistat, per això pot ser li agradava tant.
La segona peça, molt curta però intensa, senzilla però divertida, un valset anomenat «Chiquita linda». El joc de veus que ens ofereix el grup, els diferents cants i contracants es veuen molt i ben reflectits sobre aquesta versió. En aquesta ocasió no van allargar la tornada, però si en teniu ocasió, segurament en una cantada del grup us l’allargaran, i ja veureu que bé que sona.
La tercera peça és la que va escriure la Glòria Cruz i va musicar en Càstor Pérez, «Vestida de nit” un dels nous símbols instaurats dins el món de Les Havaneres i si per mi fos, també la cantaria en concloure les actuacions, així com «El canó de Palamos» del mestre Jose Luis Ortega Monasterio.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup L'Empordanet....
La darrera del grup va ser la més moguda, una havanera/rumba de les de nova creació afegida en un grup d’havaneres. Aquestes peces ens enriqueixen, sovint aporten nous ritmes al cant de taverna, noves melodies, noves lletres, però no oblidem mai d’on venim. La cantada acabava, tot havia anat molt ràpid, o millor dit, el temps havia passat molt ràpid, llàstima que tot lo bo es passi quasi sense adonar-nos.
Molts de vosaltres sabreu que la cantada es organitzada per l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell, i un dels projectes que han començat es diu “Dones amb nom propi”. Doncs bé, dins de Palafrugell i dins de les havaneres, tenim entre altre, una dona amb nom propi, que no es altre que la Neus Mar, cantant del grup Cubacant.
Amb aquesta idea es va tirar endavant el concert-espectacle «Vull tornar-te a veure» en el que el gran pianista Joan “Nito” Figueras va fer uns magnífics i innovadors arranjaments sobre unes melodies d’en Josep Bastons. La Neus Mar hi va afegir la veu a meravelloses lletres d’en Tòfol Mus i Carles Casanovas entre altre i es va fer acompanyar per un grup de professionals d’una qualitat immillorable com son l’Enric Canada a la percussió, en Pedrito Fernandez al baix i contrabaix, en Rafel Rostey a la bateria i la actriu Olga Cercós.
Com a organitzadors de l’esdeveniment l’Associació de Suport a la Dona va voler afegir dins la cantada d’havaneres un petit tastet del que és l’espectacle com a sorpresa final, i tot i que sota la meva opinió divergeix del que és una cantada d’havaneres, no treu que ens regalessin un deliciós moment viscut amb part de la formació i ens deixessin bocabadats.
Varen interpretar tres peces «Follia», «Camins» (Entreforc) i «No t'aturis», donant un toc diferent i mostrant al públic que tot i que la base amb la que s’havien pensat aquestes peces son havanera i bolero respectivament, si van a parar a mans d’un gran music com és en Nito Figueras, aconsegueix aportar certs matisos per a mi fins al moment desconeguts.
Amb aquest projecte he descobert moltes coses, he après molt i entre altre que quan les coses es fan amb respecte per la seva essència s’aconsegueixen resultats increïbles i que quan la innovació surt de mare, pot anar tot a orris. Jo no he pogut gaudir del concert-espectacle “Vull tornar-te a veure” però per cada tastet que em donen, més ràbia em fa haver-me perdut l’estrena que es va fer al mateix teatre de Palafrugell ara farà un parell de mesos.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació de la Neus Mar i en Joan "Nito" Figueras....
La cantada ara sí que arribava a la seva fi, i com no podia ser de altre manera, amb “La bella Lola” i “El meu avi” dirigides magistralment pel bon amic, i estimat mestre Josep Bastons. Concloïen una vetllada solidaria, una festa popular envoltada d’havaneres, la nostra festa, la de tots, Les Havaneres per a La Marató de TV3.
Aquest és el tercer any que celebrem la cantada, el tercer any que aportem a La Marató el nostre granet de sorra i tot gràcies a vosaltres que ho feu possible.
Em sento orgullós de formar part i que les havaneres hi posin el toc festiu a una festa tan popular com és La Marató de TV3. Us deixo unes quantes imatges del que va ser la cantada, espero que també en gaudiu......
Si us ha agradat i ens acompanyeu, l’any que ve segurament hi tornarem.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
Com us he comentat quant a organització, enguany la cantada no va acabar quan aquests cinc grups van acabar les seves interpretacions, sinó que l’Associació de Suport a la Dona com a organitzadora de l’esdeveniment, ens tenia preparada una sorpresa amb un darrer grup, el que formaren en Joan “Nito” Figueras, la Neus Mar i l’Enric Canada. Que ens varen fer un tastet del concert-espectacle “Vull tornar-te a veure” el qual -i salvant les distancies quant al que envolta una cantada d’havaneres i el que s’hi representa- em va deixar un molt bon gust de boca.
Bé, anem a la cantada que ens ocupa que entre una cosa i l’altre no pararia d’agrair les tasques que han fet tots els que han participat en la cantada, tot i que com no sé com acabarà.....
Gràcies col·laboradors.
 |
| Grup Cubacant |
Neus Mar, Enric Canada, Xiqui Ramón, Jordi Grau i Jordi Rubau ja enfilaven les escales que portaven dalt de l’escenari. Cada cop quedava menys per començar a gaudir de l’espectacle, cada cop quedava menys per tornar a escoltar i el que és més important a sentir Les Havaneres (que no sempre un mateix grup ho aconsegueix).
La tria de peces que ens varen regalar va ser força encertada doncs ens varen regalar una passejada pels diferents generes que envolten o millor dit enriqueixen la cançó de taverna. La primera peça va ser «la subhasta» amb lletra del poeta menorquí Tòfol Mus i música del nostre estimat Josep Bastons. La segona amb els mateixos autors, una balada, en la que només hi van participar com ja ens tenen acostumats, les veus masculines del grup, «Qualsevol dia».
La tercera ja va ser una havanera, amb lletra de la poetessa palafrugellenca Narcisa Oliver i música del mestre Josep Bastons «El pensament». Una peça inicialment arranjada per al grup per el nostre estimat Càstor Pérez antic director musical del grup i que posteriorment en Jordi Rubau hi ha posat el seu modest granet de sorra.
 |
| Jordi Rubau |
La darrera peça que ens va regalar el grup Cubacant va comptar amb els mateixos compositors de les dues primeres peces, en Tòfol Mus i Josep Bastons, tot i que en aquest cas, no era ni rumba, ni balada, ni havanera, sinó que era una barreja de rumba/havanera titulada «Vola barca meva». Vaig quedar meravellat un cop meravellat de la magnifica veu de la Neus Mar, ella ho sap, m’agraden els matisos i colors que te la seva veu, l’esforç que hi posa en tot allò on participa i la seva lluita incansable per allò en que creu. Necesitem gent lluitadora, metòdica i constatnt pel tal de contuniar amb aquestes tasques, i la Neus en porta molts dins seu.
Cubacant em va omplir, em va donar joia, i em transportar als bons moments viscuts envoltats d’amics i bones cançons. Varen sonar com mai, veus treballades, hores d’assaig, ganes de fer les coses ben fetes, i una cosa que no he aconseguit en altre grup, que han rebut comentaris per part meva (sempre amb el màxim respecte i afecte) i els han utilitzat, potser involuntàriament -doncs altre també els hi haurà fet- però els que estem baix moltes vegades veiem –fins i tot sentim- més del que es pensen els que estan dalt.
De dalt a baix a vegades hi ha un munt d’escales, altres hi ha un esglaó, altres un desnivell i amb grups com Cubacant, val a dir que tots estem a la mateixa alçada.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup Cubacant....
Quant a la resta de components, l’Enric, en Xiqui i en Jordi Grau, poc més puc afegir que en altre ocasió no hagi dit, tot i que si em permeteu, als dos Jordi’s "els fotria al mateix sac" doncs en penso el mateix. Gràcies companys!.
El segon grup de la tarda ens aportava la solidesa de ser el grup amb més antiguitat de la cantada, tot i que quant a membre, en Xiqui Ramon de Cubacant, és un dels membres del nostre pais amb més anys d'experiencia.
 |
| Grup Peix Fregit |
El grup Peix Fregit sobre el meu entendre és dels que millor tira endavant amb aquest tipus de peces i per mostra us recomano un enregistrament que varen fer Peix Fregit i Port-Bo anomenat “Sardanes a la taverna” en la qual hi poden trobar fantàstiques interpretacions així com arranjaments que encara a dia d’avui perduren i mantenen els dos grups, per Peix Fregit els va fer el que fou un dels seus fundadors en Josep Bastons i per Port-Bo en Carles Casanovas. La primera peça que ens varen regalar va ser l’havanera/rumba escrita per en Joan Nadal i musicada per en Pep Nadal amb el títol de «Aigua de mar». Començaven amb ritme, escalfant veus, fent moure els malucs de tot el públic que s’aplegava i omplia la platea del Teatre Municipal de Palafrugell.
La segona peça va ser una havanera, contemporània però amb una lletra força antiga que ens porta als temps dels emigrants, dels esclaus, de com es vivia i com li toca viure al «Negro Abelardo» en la que en Pol Girbal hi va posar la lletra i en Josep Bastons hi va posar la música. La tercera va ser una altre balada, com el seu títol ens informa, «La balada d'en Lucas» amb lletra i música d’en Jose Luis Ortega Monasterio. Us en destaco la molt bona interpretació que varen fer així com els solos que feia en Pep Nadal amb aquell punt de veu que només a ell li he sentit. Em va fer venir al cap un enregistrament del grup anomenat "Rosa dels vents" que data de l'any 1999 on els coponents eren Josep Bastons Jordi Tormo i Josep Cruanyes..
 |
| Norbert Torrecillas |
i com deia en Serrat, que d'això en sap molt...
"Cada loco con su tema,
que contra gustos no hay disputas:
artefactos, bestias, hombres y mujeres,
cada uno es como es,
cada quién es cada cual
y baja las escaleras como quiere.
Pero, puestos a escoger, soy partidario
de las voces de la calle
más que del diccionario,
me privan más los barrios
que el centro de la ciudad
y los artesanos más que la factoría,
la razón que la fuerza,
el instinto que la urbanidad
y un sioux más que el Séptimo de Caballería."
La darrera peça que ens varen regalar va ser la bonica sardana composada pel “príncep de la tenora” en Ricard Viladesau «Girona m'enamora».
No cal que us en destaqui la meravellosa veu d’en Jordi Tormo, doncs suposo que ja en vareu poder gaudir força al llarg de la vetllada, jo encara la tinc gravada, la seva veu entonant el «Negro Abelardo», quina potencia!.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup Peix Fregit....
El tercer grup en pujar dalt de l’escenari el grup “Boira” de Lleida, amb un grapat de kilòmetres a l’esquena, una pallissa per venir a cantar-nos quatre havaneres, però nois, que voleu que us digui, us ho vaig agrair un a un, ara ho faig en aquest medi, gràcies per l’esforç per molt que em digueu que venir a cantar no ho és cap...
 |
| Grup Boira |
Malgrat tot i com diu el seu director musical en Ramón Bordes, “fem el que podem”, “trenquem cançons a la nostra manera”, però senyors, per favor, tant de bo el noranta per cent de grups trenquessin les cançons com ho feu vosaltres. Ho sento Ramón, ja sé que no t’agrada que ho digui, però no em puc estar de dir-ho, per mi és una realitat, sou fantàstics, potser sí que una mica diferent, però terra endins també se senten Les Havaneres i les interpreteu de forma magistral.
Junt amb L’Empordanet varen ser el grup que més havaneres va aportar a la cantada i veient la diversitat que ens varen regalar, tant de bo els tornem a tenir ben a prop aviat. La primera havanera que ens varen regalar va ser «Habaneras de La Habana» d’en Carlos Cano, fantàsticament arranjada i de la qual us en destaco diversos aspectes, per una banda els meravellosos sons que li extreu a l’acordió en Toni Castell, que en aquesta peça esdevenen únics, per altre, el sentiment d’en Jordi Carulla en la interpretació i tots els colors que ens regala la seva veu, i per un altre, la peculiar veu d’en Ramón Bordes quan diu allò de “se fué como limón” (que fins i tot al Teatre es va sentir algun comentari de fons, segurament d'algun Havaneru, oi Lluís)....
 |
| Ramón Bordes |
Com acostuma a passar en els bons grups, la veu que menys s’escolta és la segona o la de baríton i sembla que l’Enric Bardina no hi sigui, però creieu-me, pareu be l’orella i el sentireu, sense ell i en general, sense els barítons afinant, aquests grups no ens delitarien d’aquesta manera.
Hi ha una valset que varem cantar amb en Càstor a la platja de Tamariu -sota l'atenta mirada d'uns quants havanerus- aquella nit que molts de vosaltres recordareu que deia.....
[...]
Els tenors ja “solos” canten,
la sonata de Manon,
el vals de “La traviata”,
i la gran aria de Manon,
Dels tenors no cal parlar-ne,
de coneixements n’hi ha.
Tots en parlen de la solfa,
però no saben que és un Fa.
Dels “barítons” no cal parlar,
ja tenen feina per afinar,
En quant al baixos no hi ha millor
si en “Ximeneies” no perd el tó.
[...]
La segona i tercera havanera varen ser dels referents Tòfol Mus i Josep Bastons, «Escolta es vent» i «lluna plena» i la darrera i canviant de gènere «Marta» que com va expresar el seu autor Moisés Simons era una cançó, però a les nostres contrades la podem trobar interpretada com a bolero i fins i tot com havanera. El grup Boira deixava un molt bon gust de boca, els comentaris del pati de butaques era molt contundent i unànime, bon grup, bon ritme i bona tria.
 |
| Toni Castell |
Sota el meu punt de vista, aquest és també un altre punt fort del grup, i permeteu-me de nou una reflexió, quatre components? quatre punts forts?, vol dir això que cada component a la seva corda és un punt fort amb comparació amb altres?. Per mi, si. El sentiment que hi posa en Jordi Carulla i en Ramon, junt amb el bon fer d’en Toni Castell i l’Enric posant cada nota allà on taca, fa que aquest grup tingui una projecció dins el món de les havaneres com pocs grups dels país.
Tant de bo el fet que pertanyin a les terres de Lleida no faci que ens perdem cap cantada. Com ja vaig dir quan els vaig escoltar, és un grup que vull seguir, que el trobareu a la secció grups, i per molt que digui el seu director musical, avui, és un referent. Ramón tant de bo, el desig musical que em vas transmetre el pugueu fer realitat.
Quan la gent va picar de mans per acomiadar el grup, em vaig emocionar i penso que era un més que merescut premi a una bona actuació.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup Boira....
El quart grup de la tarda era el duet palafrugellenc Arjau. Els Jordi’s ja ens havien regalat unes bones interpretacions amb el grup Cubacant, ara els tocava a ells solets, i arribava els seu moment d’oferir-nos el que millor saben fer, Les havaneres, valsets i sardanes al més pur estil calellenc.
 |
| Grup Arjau |
làstima que acostuma a ser menys del que m’agradaria, però com tot, i en petites dosi és quan més es gaudeix. Van començar amb una havanera de la qual en desconeixem l’autor, però que ja es cantava a les antigues tavernes de Calella pels pescadors i per les colles d’en Pepet Gilet, en Mèlio, L’Hermós i companyia. La peça en qüestió es «Calavera», anomenada també «De colores» depenent del lloc i fins i tot del grup, es cantada de moltes maneres diferents.
La segona peça va ser «Cádiz», un preciós valset amb el qual el duet Arjau acostuma a arrencar en quasi totes les cantades, ara fa més catorze anys. L’energica guitarra d’en Jordi Rubau, acompanyada per la bonica, dolça i profunda veu d’en Jordi Grau em feien venir al cap bons moments viscuts, segurament irrepetibles.
 |
| Grup Arjau |
Per acabar l’actuació, varen fer la bonica havanera escrita per la poetessa palafrugellenca Narcisa Oliver i musicada pel mestre Josep Bastons «Tamariu». La intensitat en que estava vivint la cantada em transportava sovint a l’idíl·lic paisatge que veia la senyora Oliver, i que l’Arjau tant bé ens interpretava. Una versió de nou única, molt recomanable i que si en teniu ocasió, demaneu si us deixen triar.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup Arjau....
La cantada ja enfilava la recta final, i com a últim grup de la vesprada, L’Empordanet, que a la vista dels resultats, i abans de començar a explicar-vos la seva actuació, ja us avanço que han treballat i força, i això es veu, es nota i s’aprecia en els acurats arranjaments que ha fet en Lluis Bofill, nou director musical del grup.
 |
| Grup L'Empordanet |
El fet que més els hi destaco és la interpretació de moltes peces que estan a punt de caure en l’oblit, que amb prou feina estan enregistrades amb magnetòfons i amb una qualitat molt baixa i que ells, gràcies al bon treball del que fou director musical del grup “Càstor Pérez” i del nou director, tot aquest tipus de peces enriqueixen gran part del seu repertori.
Per altra banda hi van incorporant nou temes, uns contemporanis i altres de nova creació. Respecten molt i per sobre de tot el gènere i sempre que poden i si la tria ho permet, ens deixen autentiques joies en forma de cançons. En aquesta ocasió hi va haver un canvi sobre el programa de mà, doncs un dels components patia un fort constipat fet que li provocava no arribar a certes notes i no es van voler arriscar a tenir problemes quant a interpretació.
 |
| Lluís Bofill |
En Càstor sovint ens recordava que aquesta peça els transportava a records de jove, sobretot a records d’amistat. Ens parlava d’un calorós dia d’estiu, anant en moto amb un amic cap a la platja, i pel camí cantant havaneres i cridant doncs no es sentien. Aquesta peça era una de les que cantàven, i per això li portava records d'amistat, per això pot ser li agradava tant.
La segona peça, molt curta però intensa, senzilla però divertida, un valset anomenat «Chiquita linda». El joc de veus que ens ofereix el grup, els diferents cants i contracants es veuen molt i ben reflectits sobre aquesta versió. En aquesta ocasió no van allargar la tornada, però si en teniu ocasió, segurament en una cantada del grup us l’allargaran, i ja veureu que bé que sona.
La tercera peça és la que va escriure la Glòria Cruz i va musicar en Càstor Pérez, «Vestida de nit” un dels nous símbols instaurats dins el món de Les Havaneres i si per mi fos, també la cantaria en concloure les actuacions, així com «El canó de Palamos» del mestre Jose Luis Ortega Monasterio.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació del grup L'Empordanet....
La darrera del grup va ser la més moguda, una havanera/rumba de les de nova creació afegida en un grup d’havaneres. Aquestes peces ens enriqueixen, sovint aporten nous ritmes al cant de taverna, noves melodies, noves lletres, però no oblidem mai d’on venim. La cantada acabava, tot havia anat molt ràpid, o millor dit, el temps havia passat molt ràpid, llàstima que tot lo bo es passi quasi sense adonar-nos.
 |
| Joan "Nito" Figueras i Neus Mar |
Amb aquesta idea es va tirar endavant el concert-espectacle «Vull tornar-te a veure» en el que el gran pianista Joan “Nito” Figueras va fer uns magnífics i innovadors arranjaments sobre unes melodies d’en Josep Bastons. La Neus Mar hi va afegir la veu a meravelloses lletres d’en Tòfol Mus i Carles Casanovas entre altre i es va fer acompanyar per un grup de professionals d’una qualitat immillorable com son l’Enric Canada a la percussió, en Pedrito Fernandez al baix i contrabaix, en Rafel Rostey a la bateria i la actriu Olga Cercós.
Com a organitzadors de l’esdeveniment l’Associació de Suport a la Dona va voler afegir dins la cantada d’havaneres un petit tastet del que és l’espectacle com a sorpresa final, i tot i que sota la meva opinió divergeix del que és una cantada d’havaneres, no treu que ens regalessin un deliciós moment viscut amb part de la formació i ens deixessin bocabadats.
 |
| Joan "Nito" Figueras, Neus Mar i Enric Canada |
Amb aquest projecte he descobert moltes coses, he après molt i entre altre que quan les coses es fan amb respecte per la seva essència s’aconsegueixen resultats increïbles i que quan la innovació surt de mare, pot anar tot a orris. Jo no he pogut gaudir del concert-espectacle “Vull tornar-te a veure” però per cada tastet que em donen, més ràbia em fa haver-me perdut l’estrena que es va fer al mateix teatre de Palafrugell ara farà un parell de mesos.
Aquí us deixo un petit estracte de l'actuació de la Neus Mar i en Joan "Nito" Figueras....
La cantada ara sí que arribava a la seva fi, i com no podia ser de altre manera, amb “La bella Lola” i “El meu avi” dirigides magistralment pel bon amic, i estimat mestre Josep Bastons. Concloïen una vetllada solidaria, una festa popular envoltada d’havaneres, la nostra festa, la de tots, Les Havaneres per a La Marató de TV3.
Aquest és el tercer any que celebrem la cantada, el tercer any que aportem a La Marató el nostre granet de sorra i tot gràcies a vosaltres que ho feu possible.
Em sento orgullós de formar part i que les havaneres hi posin el toc festiu a una festa tan popular com és La Marató de TV3. Us deixo unes quantes imatges del que va ser la cantada, espero que també en gaudiu......
 |
| Escenari cantada |
 |
| Enric Canada |
 |
| Cubacant |
 |
| Francesc Sánchez Carcassés |
 |
| Pep Nadal |
 |
| Jordi Tormo |
 |
| Enric Bardina |
 |
| Jordi Carulla |
 |
| Enric Bardina i Jordi Carulla |
 |
| Ramón Bordes |
 |
| Jordi Grau |
 |
| Jordi Rubau |
 |
| David Menor |
 |
| Pere Molina |
 |
| Xavi Jonama |
 |
| Neus Mar |
 |
| Joan "Nito" Figueras |
 |
| Joan "Nito" Figueras i Francesc Sánchez Carcassés |
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
1 comentari :
Gràcies per fer-nos reviure de nou, amb les fotografies i vídeos, la esplèndida tarda d’havaneres que vam poder gaudir. Evidentment aquesta Cantada d’Havaneres per a la Marató,( que en realitat és tot un concert ) ja és un clàssic dins el circuit de cantades.
Com en les passades edicions, el nivell va ser molt alt, tots el grups van estar francament molt bé , i se’ls hi ha de agrair tan als de a prop com el de lluny la seva participació en aquesta tasca solidària.
El regalet final que ens van oferir la Neus, en Nito Figueres i l’Enric Canada, tot un luxe, el tastet de ”Vull tornar-te a veure” senzillament fantàstic.
Només em queda felicitar-vos i donar-vos l’enhorabona pel vostre treball organitzatiu, és de justícia fer-ho, no és feina fàcil i podeu estar molt satisfets del resultat. Gràcies a tots!!
Que passeu molt Bones Festes i moltes havaneres pel proper any.
Publica un comentari a l'entrada