Bon Nadal i Feliç 2013

Havanerus, tot i que aquests últims dies hem tingut pèrdues molt importants dintre del gènere, hem de mirar endavant i continuar treballant.

El 2012 el deixem enrere, amb la crueltat de les retallades, la pujada d'impostos sobre la cultura, i per acabar-ho d'amanir, ara ens volen tocar la llengua.

Al Bloc de Les Havaneres, continuarem escrivint i divulgant en català doncs és la nostra llengua i amb la que ens expressem millor. Hi ha a disposició de qui calgui un traductor que li redactarà el text en l'idioma que desitgi.

Com a fita important aquest any, recordareu que el bloc ha estat guardonat com a millor Bloc personal de Cultura dintre dels Premis Blocs Catalunya 2012.

Salut, força i havaneres a dojo!.

IV Cantada d'havaneres per a La Marató de TV3

Un any més, Palafrugell rep la Cantada d’havaneres per a La Marató de TV3 que aquest any celebra la 4º edició. Llàstima que no la puguem celebrar el mateix dia en que ho fan per televisió doncs ja estan programades altres activitats al teatre i any rere any, hem d’acabar triant dates el mes a la vora possible. Us faig saber que ja hem reservat data per l’any vinent, tot i que espero que hi hagi alguna baixa i se’ns permeti celebrar la cantada el mateix dia que es celebra a TV3.

Com cada any, el regal més gran ens el feu molts de vosaltres, es a dir, tot el públic assistent a la cantada, i com ja va sent habitual, omple tota la platea del teatre. Aquest any hem recollit dos mil cinc-cents euros, una xifra una mica per sota del aconseguit en altres edicions, però que donades les circumstàncies per les que ens toca viure a la gran majoria, ho entenc.

Tot i així, família, amics, coneguts i saludats, Gràcies per ser-hi i fer-nos costat!.

La cantada està organitzada per l’Associació de suport a la Dona de Palafrugell, però val a dir que tota la tasca la porta a l’esquena la Neus Mar, que des del primer dia va creure en aquest projecte i any rere any, tira del carro per engrescar a qui faci falta per portar-lo a terme. Els que estem al voltant intentem estar a l’alçada, uns ho aconsegueixen, altres es queden en el intent.

Els grups participants inicialment eren Arjau, Bergantí, L’Empordanet, Neus Mar grup i Peix Fregit, però una indisposició d’en Pere Margall del grup Bergantí, va fer que aquest grup esdevingués baixa de la cantada a última hora.

Crec que ens en varem sortir prou bé, doncs la resta de grups solament van haver d’afegir una peça més en repertori i avall. Donades les circumstancies de la baixa del grup de Malgrat de Mar de Barcelona (pel que tampoc sap de geografia), em va donar l’oportunitat de veure que la cantada amb quatre grups frueix més que amb cinc. Penso que es fa mes lleugera i no hi ha tants canvis al escenari fet que provocava unes esperes un xic llargues. Per tant, si tot va com ha d’anar l’any vinent, ja ens podem plantejar l’opció de fer la cantada amb quatre grups, segurament en sortiran beneficiats públic, grups i organitzadors.

Us vull destacar que des del presentador de l’esdeveniment, en Xicu Sánchez Carcassés, fins el grup Arjau, últim grup en actuar, van tenir paraules de suport cap a l’amic Pere Margall per la seva prompta recuperació. Un cop més es fa palès el bon sentiment i estima que es desperta vers aquest cantaire. Val a dir, que no és res greu, no us amoïneu.

Bé, fets els preàmbuls, ja ho teníem tot a punt, entre bambolines, en Xicu va donar quatre pinzellades abans de pujar a l’escenari, i tots varem quedar entesos.

El primer grup en pujar va ser Peix Fregit, amb en Jordi Tormo al capdavant, seguit d’en Pep Nadal i en Norbert Torrecillas. Si dic que per mi, va ser el grup revelació de la vetllada, potser molts de vosaltres pensareu, ¿i que et pensaves?.

Bé, vaig quedar molt gratament sorprès per l’evolució que els hi he vist en tota la temporada. En Norbert Torrecillas ja porta quasi quatre anys amb ells (o sense quasi) i s’han establert de nou al més alt nivell. Ja sé que és qüestió de treball i vulgarment en diem “posar-nos les piles” però companys, Peix Fregit, -sempre sota la meva opinió- ho ha fet i de valent. Sota el meu punt de vista, i la meva manera d’entendre el gènere, la temporada passada no va ser la millor, però aquesta, veient i valorant tots els cops que els he vist, crec que superen amb escreix temps passats. Llàstima que hagi estat una temporada fluixa de cantades per a tots els grups, doncs els seguidors també ho notem alhora de retrobar-nos en certes cantades que s’han deixat de fer, tot i que habitualment han estat les denominades de “festa major” i no pas les ja conegudes de Calella, Palamós, L’Escala, L’Estartit, Begur, Salou, Calafell, Malgrat, Sant Pol, Barcelona, etc...

Des de dalt de l’escenari del Teatre Municipal de Palafrugell em varen tornar a captivar, varem aconseguir que deixés una mica de banda la feina que estava fent amb les imatges i quedés atent, mirant, escoltant, sentint tot allò que el tercet palafrugellenc m’estava cantant.

Allà ho vaig fer en diverses ocasions, ara hi torno, enhorabona companys per la feina ben feta, per molts anys!.
El grup Peix Fregit prepara sorpreses i de les que es fan de bon presentar, però quan tinguem més noticies us les farem saber.

El segon grup en pujar a l’escenari va ser L’Empordanet, el qual també està en un moment evolutiu molt important. Aquesta cantada, ja en la passada edició va portar-nos a un David Menor consolidat a l’escenari i compenetrat al grup. Aquest i dins l’evolució i millora que estan fent, us en destaco l’aportació musical que ens va fer amb uns ritmes amb la guitarra que acompanyaven el punteig també amb guitarra d’en Lluis Bofill. Potser és el camí que s’han marcat, afegir una mica més de cobertura musical i alhora consolidar les meravelloses veus de les que disposen amb en Xavi Jonama i en Pere Molina.
A mi em poden dir una i un altre vegada que escoltada una havanera, escoltades totes, però em reafirmo a dir que aicò no pasa en els grups que conec, i per mostra, aquesta cantada.

Van escollir una tria molt encertada barrejant tant l'havanera antiga com la contemporania, una delicia pel meu gust.

El tercer grup va ser Neus Mar grup. Una nova formació que feia la posada de llarg davant del seu públic. A la Neus ja la coneixem de les diverses formacions que ha creat i en aquesta ocasió, després de la seva etapa amb Cubacant, ha decidit muntar un grup en solitari. Ella ha donat continuat a la segona etapa de Cubacant, la primera si ho recordeu, només s'interpretaven havaneres primerenques de mitjans del segle XIX i principis del XX. Ara, continuant amb la tasca iniciada amb en Càstor, en Xiqui, l'Enric i posteriorment amb els Jordi's del grup Arjau, ha buscat la companyia de Emilio Sánchez a la guitarra i en Toni Gadea a la percussió per continuar la seva singlada dintre del génere. Opta per oferir-nos als concerts -a part d'una meravellosa veu- una percussió i una guitarra de qualitat a la havanera i al cant de taverna en general. El que potser m’ha sorprès més ha estat la veu que li aporta el guitarrista en certes peces. El conjunt del que ens varen oferir durant la cantada té molt bona pinta i molta qualitat, el que cal ara es veure com s’ho fan en un cantada sencera, estic segur que no ens deixaran indiferents.

No es fàcil muntar un repertori i aconseguir que la gent estigui pendent en tot moment de la cantada. Per sort la Neus ja te un bagatge molt a tenir en compte dins el gènere i ha tingut la sort d’acompanyar-se dels millors, ara, en solitari, ha d’aprofitar i posar en pràctica tot allò que ha après i que li varen ensenyar.

El darrer grup de la nit varen ser el Arjau, un grup que com molts de vosaltres ja sabeu, va incorporar a principis d’any la veu del reconegut cantant d’havaneres Xiqui Ramon. Pels entesos, no cal presentacions, pels desconeixedors, us recomano que passeu per la secció grups i en feu una ullada al seu currículum.

El grup Arjau ha passat de ser un duet on interpretaven peces antigues i amb risc de caure en l’oblit, a interpretar peces contemporànies i de nova creació. Ara, estan en un punt on han de trobar l’equilibri entre el que eren i el que volen ser. A mi, personalment em tenien molt mal acostumat, sóc un enamorat de les peces antigues, les que quasi mai s’escolten i per desgracia, quasi no estan enregistrades per tenir-ne un testimoni del que hem estat. Per sort, la singlada escollida es bona, estan incorporant per aquesta nova temporada que comença peces molt i molt bones.

El seu pas per la marató va ser força lluït, la tria de peces quasi correspon a l’afirmació que us acabo de fer. El treball no es fàcil i de la manera en que ells ho fan ho sembla, però al darrera hi ha moltes hores d’assaig que s’han obligat a fer, doncs si vols que cantada rutlli i hi hagi una evolució s’ha de treballar de valent.

Companys podeu estar molt satisfets de com heu acabat la temporada, heu treballat força i cada cop he us he escoltat he notat una evolució, sempre per bé.

La cantada ja arribava a la fi, només quedaven els cants comuns, i en Xicu Sànchez Carcassés va demanar la presència dalt de l’escenari de la Mercè Amorós, responsable de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell per que ens digués la recaptació final.

Un cop més un cant popular ha format part del que avui ja es considerat un esdeveniment popular dintre del nostre país. Les havaneres i el cant de taverna hi han aportat el toc festiu a un dia solidari, on tots en formem part i on tots (dinte de la mesura) hi hauríem de posar el nostre granet de sorra.

Voldria agrair en nom de l’organització i el meu propi, la participació altruista dels grups (Peix Fregit, L’Empordanet, Neus Mar grup i Arjau), del presentador (Xicu Sànchez Carcassés), la empresa que ens ha proporcionat els cartells (Novoprint), la que ens ha fet els programes de mà (Impremta Palafrugell), la que ens ha imprès els flyers de les botigues (Picking Pack Palafrugell), la que ens va decorar l’escenari (Això flors i terrisses), a l’Ajuntament de Palafrugell, al Teatre de Municipal de Palafrugell i a Catalunya Caixa pel seu suport.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Port-Bo, de "Pasterada" a Llafranc

Amb l’hivern ben entrat sembla que no hi puguin haver cantades, però com ja us he dit en altres ocasions, els grups que conec i sovintejo, és quan aprofiten per assajar de valent i preparar nous repertoris. També és quan s’aprofita i és fan les cantades a les “tavernes” (ara ja restaurants) amb un grup reduït de seguidors que s’assabenten de la cantada i fan per anar-hi. Aquest dissabte es plantejava una coincidència amb mala solució, hi havia dues opcions ben interessants, per una banda els Arjau a la taverna la bella lola de Mont-Ras, i per l’altre el grup Port-Bo a la nova pasta de Llafranc.

El meu pensament era sopar amb un grup d’amics i a mitja cantada marxar cap a Mont-Ras per acabar de fer la festa ben grossa amb uns altres amics. Aquest cop assenyalaré els culpables amb el dit com la Neus Mar, la Georgina Espolet, els Port-Bo (Carles, Fonso i Mineu), en Toni Gadea, l’Antoni Mas, en Xavi Jonama, l’Ulises Ordúñez i la colla de la taula que va fer impossible que pugués marxar (ja està bé, renoi, que bé ens ho varem passar!).

La cantada, la promou el Port-Bo i ho fa al restaurant La Nova Pasta de Llafranc. Poc té a veure amb una taverna, però tal i com estan les coses, ja els hi podem estar ben agraïts pel fet de deixar-nos gaudir de les havaneres i el cant de taverna durant tot l’any i de tant a prop.
"Els nostres avis les cantaven a les trovades familiars, durant el temps de lleure, en la sobretaula, o a les tavernes, quan els pescadors no podien sortir a feinejar a causa dels temporals. D’aquesta manera l’havanera va arribar fins a nosaltres per transmissió oral, mitjançant veus amb molts pocs o cap coneixements musicals però amb una gran sensibilitat" (Càstor Pérez, Cent anys d'havaneres a Catalunya, 2000).

Això només ho pot entendre el que ho ha viscut (i pel que he llegit en certs llocs, no tots, doncs si t’ho expliquen [diuen que diuen, que diuen que han dit], després no fan més que escriure tonteries, bajanades i invencions provocades per la ignorància, la arrogància, la prepotència i acaben per arrepenjar-se en un passat i en un nom, del qual els seus creadors -que de sensibilitat n'estaven plens- n'estarien avergonyits de tenir un relleu com aquest).

La cantada va agafar des de bon principi un caire antic i melangios, no es va anar per cantar les peces que han anat fent durant tot l’any, sinó que varen anant demanant els uns als altres quina peça els hi feia gracia de cantar. Davant les improvisacions i la espontaneïtat, varen demanar la presencia a la taula d’en Xavi Jonama, component del grup L’Empordanet i gran cantaire d’havaneres per que els hi donés un cop de mà tant el les veus com en el pensament.

«Playas de Calella», Grup Port-Bo amb Xavi Jonama.

Hereu de grans cantaires d’havaneres i coneixedor dels cants de taverna amb l’estil mes propi de Calella, en Xavi Jonama els hi va aportar un toc extraordinari al "tercertu" calellenc. Us en destaco molt per damunt d'altres peces «Playas de Calella», «En un lago de inmensa extensión» i «la bella indiana».

Les tres veus del Port-Bo ja son tres joies i no us descobriré cap secret, si us afirmo que sota el punt de vista i pel que he escoltat, son les tres veus que millor empasten del gènere.

Avui no sóc capaç de trobar un altre grup que provingui d’on ells provenen i portin el cant de taverna tan arrelat a la sang. Quan més ho aprecies, és quan et trobes immers en aquestes cantades i no te’n pots sortir, i en vols, més i més i més....

En Fonso Carreras no es trobava massa bé, estava força cansat i van demanar la col•laboració de diversos assistents per que ell no hagués de forçar tant la veu. Com he dit, en Xavi Jonama, ja formava part del grup, però ràpidament la Neus Mar es va afegir per donar un breu descans a la veu d’en Fonso.

Aquesta es va posar d’acord amb el mestre Antoni Mas, qui amb quatre tocs van arreglar unes quantes peces que semblava havien assajat durant dies i dies. La versatilitat de l’Antoni Mas que igual t’agafa una havanera, que un xotis, que un bolero, que un tango el fan únic en la seva “espècie”. Té un talent innat i aquests detalls fan que en Mas sigui únic i on la professionalitat i la esponteneïtat es troben agafades de la mà! (els altres que conec, o fan de president o de pallasso).

La Neus ens va regalar peces com «Camins», o la darrera estrenada en honor a en Josep Bastons «l’home de la guitarra» acompanyada per en Carles Casanovas a la guitarra i per l’Antoni Mas a l’acordió. En la mesura en que els hi era possible, els Port-Bo també acompanyaven la dolça veu femenina, creant un ambient i un ben estar que com anteriorment us he comentat, van fer que no pogués marxar.

En Mas també va ser encoratjat per que ens interpretés algunes de les seves peces, i així ho va fer amb «A cara o creu» o «l’hostal», una peça que tant per lletra com per música la trobo excepcional. 

Un altre aportació de la nit va ser el cantant Ulises Ordúñez, baríton cubà, resident a Barcelona que amb un “prodigi” de veu em va deixar perplex. La vessant artística corre per la seva sang i li podem preguntar a la Neus com es va quedar després de la interpretació conjunta que varen fer del bolero «Nosotros» on el baríton cubà ens va explicar que és una peça feta pensant en la malaltia que tenia l’autor –tuberculosi- i tenia que separar-se de la seva estimada. Ara que en sé la realitat de la història, encara m’agrada més. L'Ulises es va acomiadar amb una ranxera mexicana d'en Jose Alfredo Jiménez anomenada "El rey".

A la festa també es va afegir la Georgina Espolet, cantant del grup d’havaneres “A cau d’orella”. Ho va fer sense fer massa soroll, sense cap mena de protagonisme, tot i que els que la acompanyavem, la varem encoratjar per que es fes sentir una mica més, però no ho varem aconseguir, la vergonya encara podia amb ella (és la primera vegada). Suposo que amb un parell d’intents més la tenim!. I ens va regalar acompanyada de la Neus Mar, la bonica cançó del mestre Frederic Sirés «La gavina».

Quan vaig tornar a mirar el rellotge, ja no hi havia res a fer, tenia que deixar la meva estrena de la bella Lola a Mont-Ras per un altre dia, està clar que aquest dia, era destinat per aquell moment i no es podia deixar escapar.

Gràcies a tots els que ho vareu fer possible, i gràcies també als que us llegiu tant detingudament el bloc -com un que diu que es va introduir a la música en un ambient tavernari de comparets i pescadors, "no calia fer-ho públic, prou que es veu...".

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

Separant el gra de la palla (I)

 

Benvolguts havanerus.

Estem a la recta final d'aquest 2012 i dintre de les moltes coses bones que han passat, us en destaco per ordre alfabètic de grups, els treballs discogràfics que s'han editat i val la pena tenir dins la nostra particular "Havaneroteca" i donar-hi importància ja sigui per qualitat, per treball de camp o per evolució musical del grup.

Son molts els grups que treuen treballs al mercat, però com ja sabeu, m'agrada separar el gra de la palla, i en aquest cas també ho faré, però sense trill i així us deixo un article d'opinió...

Si en voleu tenir a la vostra "Havaneroteca" algun d'aquests treballs, només cal que m'envieu un email indicant el o els treballs que voleu i us el faré arribar contra-reembols a la major brevetat possible.

Els pescadors de l'Escala....................

Grup: Els pescadors de l'Escala.

Títol: Havaneres d'amor i de mar.

Edició: 2012

Pistes: 12

....................Una modesta opinió

En general, el trobo un bon treball, han fet un recull força encertat. Combinen peces de nova creació del seu director artístic, veu de baix i acordionista Albert Prat, amb peces d'altres compositors contemporanis, fet que no fa tothom, i per això els hi ho destaco per sobre d'altres valors. Pel que he pogut escoltar en els seus treballs, sempre obren el bagul i extreuen una bella gloria del cant de taverna. Cal destacar tant les harmonitzacions com el bons arranjaments. La professionalitat d'aquest grup regna per damunt de moltes altres adjectius fet que els beneficia alhora de fer bones afinacions, arranjaments, però que els deixa una mica al marge si busquem aquell toc d'espontaneïtat i de cant de taverna natural.

L'Empordanet.................... 

Grup: L'Empordanet.

Títol: Lejos de ti.

Edició: 2012

Pistes: 15

....................Una modesta opinió

Un enregistrament que em posa els pels de punta per diversos motius. És el primer treball que han fet des de que el seu company Càstor Pérez, veu de baix, guitarra i director musical del grup els va deixar el novembre de 2010. Des de llavors no han parat de treballar, recollint i continuant el llegat i el fruit és una joia molt dolça.

Us en destaco el joc de veus que aporten en Pere Molina, en Xavi Jonama i en David Menor, fan uns cants i uns contracants que no trobareu en cap altre grup d'havaneres i menys amb aquesta qualitat.

Per altra banda també us en destaco la inconfusible guitarra d'en Lluis Bofill, el qual amb els seus dits "també sense pressa" esgarrapen totes les notes que se li poden extreure a una guitarra.

Aquí hi trobem més espontaneïtat i diversió que professionalitat. Les ganes d'agradar son màximes i si per això cal deixar-s'hi la pell, ho fan.

Han fet una tria recordant peces del passat, peces que agradaven al "savi de l'havanera" i que ara li han pogut dedicar. I com no, destacar per damunt de les altres, la peça inèdita "El mariner feliç" amb lletra d'en Magi Torner i música d'en Càstor Pérez.

Per no desvelar-vos tots els secrets d'una passada, en deixo un només per aquells que escoltin el treball.

Hi han afegit alguna peça que tot i que pels puristes no estaria dintre del gènere, ho han fet amb el cor i per què els hi agrada el que fan i ho senten dins el cor i així ho han volgut deixar la seva empremta en aquest treball.
Em sento molt orgullós de informar-vos que he tingut la sort de ser el dissenyador gràfic de tot el treball, una tasca que faria una i un altre vegades per companys així i veient el bon resultat que ens ha donat.

La taverna.................... 

 Grup: La taverna.

Títol: Es petit barquet.

Edició: 2012

Pistes: 14

....................Una modesta opinió

En aquesta ocasió us destaco la tria de peces i la bona qualitat d'alguna d'aquestes tant en lletra com en música. Trobo per damunt de les altres "El capità pescallunes" d'en Jaume Romaguera i "Es petit barquet" lletra d'en Lluis Sintes i música d'en Carles Pastor, veu de baix i guitarra del grup. Han enregistrat "El camisón de Pepa" i "Mátalas", dues peces de força caràcter tavernari que en moltes ocasions les he escoltat en aquests indrets. Com podreu escoltar, han afegit diversitat a la tria, aportant tot allò que es canta dins de la cançó de taverna com son boleros, sons, ranxeres, valsets i havaneres.

Morralla....................  

Grup: Morralla.

Títol: Bany de lluna.

Edició: 2012

Pistes: 12

....................Una modesta opinió

El grup Morralla ha elaborat un treball amb peces molt contemporànies doncs incorporen "El capità", "L'Encís de Calella" o "Illes Formigues" entre altre. Amb la incorporació del nou tenor al grup, el grup ha guanyat molt en qualitat i ho han volgut deixar reflectit en aquest treball. Us en destaco els arranjaments musicals on el seu director, Josep Maria Roglan, hi ha deixat moltes hores per arreglar-les i deixar-les ben polides. Compta amb una elevada professionalitat, quasi no hi ha lloc per l'improvisació, cosa que a vegades ho trobo a faltar. Dins els arranjaments, el director hi deixa bons espais per escoltar en diverses ocasions els lluïments de l'acordionista (Alicia Liñan), la qual la trobo excepcional.




Neus Mar i Joan "Nito" Figueras....................  

Grup: Neus Mar i Joan "Nito" Figueras.

Títol: Vull tornar-te a veure.

Edició: 2011

Pistes: 12

....................Una modesta opinió

Ja sé que frega tot el que pot fregar, i toca totes les vores que pot tocar, però per aquest motiu i molts altres, jo hi vaig creure en aquest projecte i m'hi vaig afegir. És un treball dedicat el mestre "Josep Bastons" doncs s'han agafat una sèrie de peces i els hi han donat una sacsejada excepcional. S'han adaptat a nous ritmes mantenint sempre l'essència de la peça. Un cop escoltes la peça, et ve al cap l'original, però alhora et desborda tanta emoció i sentiment tant per la veu com la aportació de tots els musics que hi van formar part. Quant a la veu de la Neus Mar, només us puc dir, que és l'única veu de dona que he escoltat i que he vist compatible amb el gènere. Ho viu, ho sent i sobretot i creu en tot allò en que participa. Una recomanació per veure fins on es pot portar el gènere, però cal rigorositat, curositat i respecte com han fet ells.
Aquest ha estat el meu primer treball gràfic pel món de l'havanera i n'estic molt orgullós del resultat obtingut. 


 Peix Fregit....................  

 

Grup: Peix Fregit.

Títol: Aigua de mar.

Edició: 2011

Pistes: 16

 

....................Una modesta opinió

És el segon disc de la nova era del Peix Fregit després de la marxa d'en Josep Bastons. La incorporació d'en Norbert Torrecillas hi dona un treball musical darrera força important sobretot d'arranjaments de l'acordió. Molts dels arranjaments que hi trobem estan fet encara de l'època quan se'ls encarregaven a en Ricard Viladesau.

Dins el repertori ens porten de banda a banda tant en peces antigues com de més modernes fetes per el tenor i guitarra del grup, en Pep Nadal.

A diferencia d'altres treballs i grups, en aquest i pel que pogut anar aprenen escoltant-los, tots tenen el seu moment de lluïment, es a dir, tant en una actuació com en el cd, cada component té un moment, o una peça que li va per ell sol i on es pot lluir. Si parléssim de sardanes, diríem, per exemple, "obligada de tenora, de fiscorn o de tible", doncs en aquest cas, al cd, hi trobem, entre altre, "Siboney", amb lluïment del que és la tercera veu del grup, Jordi Tormo i que en fa una interpretació única, per sentiment i qualitat vocal. La peça de lluïment per en Pep Nadal, primera veu i guitarra és "La mare". Per en Norbert Torrecillas, segona veu i acordionista, no ha escollit una peça de lluïment de veu, sino que ha triat una peça de lluïment per acordió, instrument que domina a la perfecció i sota la meva opinió, una de les millors del gènere "El vol de l'àngel".

Pep Nadal.................... 

 

 Grup: Pep Nadal.

Títol: Dies blancs dies negres.

Edició: 2012

Pistes: 12

 

....................Una modesta opinió

En Pep Nadal és un tipus molt trempat, i en aquest cas entra el terreny personal el que m'ha fet creure en el projecte, que això no vol dir que sigui un bon treball, tot i que en aquesta ocasió, ho és i força. Dels últims anys ençà s'ha dedicar a composar cançons, a vegades en solitari, d'altres amb el seu germà Joan, però sempre, amb bon fons i deixant-se aconsellar pels que en saben, això ja no es capaç tothom de fer-ho i el resultat és molt i molt bo.

Per aquest projecte es va acompanyar de grans musics i millors amics del cantaire, en Subi, en Nini, en Toni Gadea i en Xevi Juanals. Tots hi han aportat molt al projecte, qualitat, serietat, rigorositat i sobretot, bon rotllo. Sovint l'escolto al cotxe quan faig desplaçaments, cosa que no em passa amb altres bons enregistraments.
La meva col·laboració va ser que en Pep va voler utilitzar les meves fotografies per l'interior del llibret fet que li agraeixo moltíssim.

Port-Bo.................... 

Grup: Port-Bo.

Títol: A mar oberta.

Edició: 2012

Pistes: 15

 

....................Una modesta opinió

De nou un gran treball, i ja van 22 en total. En aquesta ocasió ens trobem un Port-Bo sense cobertura, a pit descobert, sense xarxa, únic. Com en altres treballs, he tingut la sort de participar en el projecte, l'he vist d'aprop, viscut a la vora, i el que ells fan, no ho he trobat enlloc.

L'espontaneïtat en les gravacions, els acompanyaments musicals justos i sobretot destacar per damunt de tot les veus. Pocs grups tenen la capacitat de fer-ho, lo habitual es recolzar-se en musica i instruments i deixar les veus en un segon terme. Aquí és un exemple de tot el contrari, les veus per damunt de tot.

Els arranjaments estan molt ben treballats, en Toni Xuclà hi ha donat un toc mes modern a havaneres força conegudes.

Al treball hi trobem peces de nova creació fetes per en Carles Casanovas, veu de baix i guitarra del grup, com peces rescatades del bagul per tal que no caiguin en l'oblit. Cal destacar el treball de camp i d'investigació que han fet sobre la peça, "O de bona o de mala gana" també anomenada "Ara m'entabana", doncs de les gravacions antigues, només hi havia un tall i es va recórrer a en Franciscu Rovira per poder extreure-la tota amb la seva autenticitat.

Toquen tots els extrems, peces modernes, antigues i fins i tot aquelles que es van crear amb el boom de les havaneres allà per l'any 1980. 
Aquest 2012 m'ha donat molta feina gràfica i en aquesta ocasió vaig poder participar en el treball, aportant unes quantes fotografies que els hi vaig fer al grup durant la gravació.

Veles i vents....................

 

 

Grup: Veles i vents. 

Títol: El segon sec.

Edició: 2012

Pistes: 14

 

....................Una modesta opinió

Una revolució i un creixement exponencial del que havia vist i escoltat fins ara d'aquest grup. És el treball que més m'ha sorprès, pel bon creixement que ha fet el grup quant a veus, arranjaments i musicalitat del treball. Encara queda molt camí a fer, però cal donar-hi continuïtat a la bona feina, i sobretot creure-hi quan les coses es fan ben fetes. Si es continua treballant amb aquest ritme segur que es col·loquen en un bon lloc en la graella dels grups d'havaneres.

Desconec qui és l'artífex del treball però espero rebi la meva més cordial felicitació.

Dins la tria de peces escollides per formar part del record hi ha un llarg recorregut per casa nostra, la península i fins i tot alguna peça cubana.

Dins els dos treballs que jo tinc, veig que enregistren sempre una peça de taverna, de les que no s'acostumen a cantar al damunt de l'escenari i que es guardem per quan la xefla està arribant a la fi. 


Que us ha semblat la tria d'enregistraments d'aquest 2012?.
Segurament hi ha més treballs al mercat, però a mi no m'ha arribat o tenim un criteri diferent quant al que ens agrada i el que no.
Ara només em queda encetar l'any nou, i estar ben pendent dels nous enregistraments que es preveuen. Hi ha tres grups que ja sé que enregistraran un nou treball aquest 2013, esperarem, per veure si es gra o palla, però venint de qui ve, estic segur que serà gra i de una excel·lent qualitat. Ja us mantindré informats de la collita.

Per cert, si voleu ser els primers en llegir aquests escrits, a la part dreta del bloc, sota la música, el traductor, la imatge dels premis i el cercador, hi teniu un apartat que hi posa, "Segueix per mail". Si hi introduïu la vostra adreça electrònica i valideu un correu que us arribarà, rebreu abans que ningú les novetats publicades al bloc.

Salut, força i havaneres a dojo!.

"Moments" dedicats per RTVE a les havaneres i el cant de taverna

Benvolguts havanerus,

Abans de res, m’agradaria agrair de manera molt sincera els quasi trenta minuts que RTVE ens va dedicar ahir vespre.

No ens gens habitual que un mitja de comunicació global ens dediqui una estona tot i estar parlant d’un dels gèneres musicals mes antics i populars. Però ahir va ser un gran dia pels Havanerus, varem poder gaudir d’un programa anomenat “Moments” presentat i dirigit per en Raül Diaz.

Han elaborat un treball molt acurat doncs han anat a parar al rovell de l’ou, on han nascut gran part de les nostres havaneres, on s’ha treballat per mantenir-les i on es continua treballant per fer-les eternes...

"Quina imatge més maca quan surten cantant [Lola la tavernera] a Calella..."

Moments - Les havaneres

Felicito de tot cor a tots els que ho heu fet possible.

Us deixo el vídeo del programa pels que volgueu tornar a gaudir d'aquest bon treball.

Salut, força i havaneres a dojo!.

Ramon Sauló & Port-Bo inauguren les Festes de Sant Marti

Quan arriba “la fred” i retornem a la nostra vila, ens costa trobar-nos amb cantades d’havaneres dels grups que ens agraden, però tot i així, a vegades, aquests es deixen caure per les nostres contrades.

Es el cas del grup Port-Bo que ha participat en la “Nit del cremat” de Cerdanyola durant les Festes de Sant Marti. Compartien escenari amb, un fins ara desconegut per mi, en Ramón Sauló.

Avui en arribar a la feina, el primer que he fet ha estat connectar-me per tal de poder tornar a escoltar aquest cantautor català que tant i tants bons moments em va donar ahir vespre.

És una recomanació, quasi com la que em va fer en Carles Casanovas, tot i que en aquest cas, puc dir amb certesa, que tant captivadores son les músiques com colpidores les seves lletres. Si ja el coneixeu, res a dir, però si no es així, si us plau, busqueu-lo que potser us omple com a mi.

En Ramon Sauló estava acompanyat per en Josep Maria Ribelles al baix i arpa i per en Joan Eloi Vila a la guitarra. Un grup de músics amb un talent excepcional.

Em va agradar molt l’acompanyament d’arpa, aportava un so embolcallant a la carpa freda en la qual estava instal·lat l’escenari. Els canons de calor bufant de valent no feien prou, la nit era freda, però, primer en Ramon Sauló, els Port-Bo, i per acabar el cremat, varen apaivagar aquestes sensacions amb les seves interpretacions...

El tercet calellenc va cantar davant un públic molt respectuós, que havia pagat per estar  allà, fet que aportava un nivell de qualitat al públic i que els artistes varen saber captar des de el primer instant.

Us vull destacar el magnífic equip de so i de llums que hi havia muntat. Desconec qui ho va fer, però us puc assegurar que era una meravella per les imatges que ens regalava, el joc de colors que s’hi podia veure i com no, per el magnífic so que ens arribava.

Es cert que feia dies que no els escoltava, però vaig quedar força bocabadat per magnific nivell que ens varen oferir. Cert és també que enguany els Port-Bo no s’aturen per res, doncs aquest mes encara tenen cantades, el mes de desembre també i així fins a que torni la calor.... Aprotant el fil, no voldria passar per alt el comentar-vos i recomanar-vos la cantada que oferirà el grup Port-Bo al Palau de la música catalana. Un any més han estat contractats per oferir dintre els concerts que es fan de tarda i entre setmana per representar el génere. Aquest cop ens oferiran el concert espectacle "A prop del mar" amb la Nina, l'Antoni Mas, en Pep Poblet, en Lluis Subiranas i en Toni Gadea. Un espectacle que es representarà en un marc inmillorable. No us ho perdeu!.

La cantada de Cerdanyola, estava arrivant a la fi, l'alegria i la joia era majoritaria i quedava reflectit quan la gent acomiadava les dues darreres peces picant de mans tant fort com podia (seria per “la fred” o per lo bé que s’ho havien passat). I en acabar «El meu avi», a la carpa es va fer un clamp quan un grup va començar a cridar, "In, inde, independència!!". I s’hi va afegir gran part del públic assistent, uns cridant i els altres picant de mans...

La vetllada acabava, havia estat diferent, una nova troballa dins un món molt i molt rodat...

Salut, força i havaneres a dojo!.