Als últims dies els
Port-Bo m'han fet reviure totes les époques i escenaris pels que ha passat l'havanera. Si parlem d'èpoques podem parlar de la etapa tavernera, la etapa dels concerts i la dels escenaris.
No us faré una crònica de la cantada de
la Nova Pasta doncs fa quatre dies ja us ho vaig explicar. Si us sembla parlem del que ens varen fer viure els
Port-Bo i tota una colla de músics i amics a un bon grapat de persones.
Aquest cop, hi aportaré més material gràfic i algun audiovisual per tal de intentar transmetre de la manera més neta el que allà es vivia, sentia i respirava.
Les Havaneres
Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............
