Benvolguts havanerus.
Un any més el grup Bergantí torna a la seva cita amb la capital del Bages, Manresa. Per mi ha estat el primer cop que els veig en aquest paratge, però havent escoltat el que havia escoltat, necessitava sentir i escoltar havaneres.
Vaig arribar abans d’hora fet que em va permetre fer-la petar una estona amb els companys del grup, amb en Jordi Vilella i amb en Jaume de Castellar, grans seguidor del gènere.
Em varen reafirmar moltes de les darreres paraules que vaig expressar al bloc en el darrer escrit, i varen corroborar que molta gent ja no hi va per que coneix el que hi ha, i reien per que jo vaig fer el pasarell.
Barcelona, la Ciutat Comtal és especial, i el paratge que ens envoltava per aquesta cantada, quasi insuperable tenint en compte, que tot no pot ser, em faltava la sorra i l’olor a mar.
Aquest dissabte en
Dídac ha conegut el que serà la seva segona casa, el seu segon poble,
Palamós. Feia dies que no ens deixàvem caure tots per terres empordaneses i el trobàvem tant a faltar, que varem decidir pujar i baixar per tal d’anar a passar el dia, veure el mar i flairar aquella olor tant típica que te la vil·la de
Palamós.
Les Havaneres
Recordo una estrofa del Mestre J.L. Ortega Monasterio, per veure si algú li fa cas......
“..... Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món, i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós. Si els canons de tot el món, fossin com el vell canó, que tranquil està adormit, blancs i negres dintre el pit, portarien una flor, la Rosa de Jericó.” Gràcies per avançat.............
