No hi ha qui ho aturi, darrerament hem coincidit amb un grapat de cantades, totes al costat de casa i amb els grups que m’agraden... i per molts anys!.
Divendres, estàvem amb els Arjau a Riudellots, i dissabte a Platja d’Aro on es celebrava la 30º Cantada d’havaneres i cançó de taverna amb Bergantí, Els Cremats i Port-Bo.
Com qui no vol la cosa, la Cantada de Platja d’Aro celebra 30 anys, poca broma.
Es va iniciar a la roca del cavall bernat que hi ha al final (o inici –depèn com es miri-) de la Platja Gran, però tot i que el paratge era quasi immillorable, també hi havien inconvenients que feien que la cantada no fos participada per molta gent, per no parlar de les dificultats que hi havia per portar els equips de só....
Aquest any, la cantada tenia un record molt gran per en Joaquim Muntañola, dubixant, humorista i escriptor.
El presentador i coordinador de la cantada és en Xicu Sánchez Carcassés, com ja he dit en altres ocasions, el millor mestre de d’esdeveniments que tenim al país o que jo conegui.
Va dedicar una fabulosa introducció al homenatjat Joaquim Muntañola, va fer pujar a l’escenari als fills i a l’alcalde de Platja d’Aro per retre’ls un mes que merescut homenatge i fer-los partícips del que s’ha fet a Platja d’Aro en memòria d’aquest home.
A l’alçada del cavall bernat, s’hi han afegit us ninots que ell havia fet a una de les rodones que hi ha al carrer principal, i per l’altra banda, hi ha un record al que també fou part important de la fundació d’aquesta cantada, el mestre, José Luis Ortega Monastario.
En Xicu Sánchez ens va explicar molt i molt bé qui era aquest home, un dibuixant, que havia fet molt per Platja d’Aro. Nascut a Barcelona, però estiuejant des dels anys 40 a la vila empordanesa. Entre altres moltes coses que ha fet per la vila, us en destaco que ha format part del jurat de la gran rua de carroces i compareses de carnaval en moltes ocasions i que és l’autor del cartell d’havaneres de la cantada de Cavall Bernat.
La família va entregar un dibuix original fet per en Muntañola a en Xicu per tal que fos portada de cartell per l’any vinent.
L’escenografia era molt similar a la d’altres anys, i tal com estan les coses, ho hem d’agrair, doncs el més habitual es trobar-se que del que es feia no en queda res, però com he dit, a Platja d’Aro s’ha lluitat per aquesta cantada, i gràcies entre altre a en Xicu, que s’ha pogut anar mantenint, tot i que jo, havent vist el que vaig veure, us dic, que la cantada ha anat a més, o a molt més. Només cal veure que a la sorra de la platja hi havia més de mil cadires i pel passeig marítim no vaig poder quasi passar per anar a fer fotografies des de la part de darrera... per no parlar dels grups de gent que estaven a asseguts a la sorra fent el seu cremat...
Suposo que estem parlant d’un total d’unes mil cinc-centes persones al voltant d’una cantada d’havaneres, espectacular!.
La sonorització de l’esdeveniment anava a càrrec de Sonostudi, on un cop més, la varen encertar i varem poder gaudir de un bon so des de qualsevol lloc de la platja.
Dit, això, en Xicu ja ens va presentar al primer grup de la vetllada, i no va ser un altre que, al igual que la cantada, enguany celebra 30 anys, el grup Bergantí.
Amb en Pere Fort al capdavant, varen pujar a l’escenari de Platja d’Aro amb aquell bon rotllo que tant els caracteritza en Pere Margall, Joan Ripoll i Miquel Llorens.
El grup Bergantí ja fa molts anys que assisteix en aquesta cantada i sap en tot moment regalar-nos les peces que volem escoltar. La cantada de Platja d’Aro es caracteritza entre altre, per tenir dues parts ben diferenciades per alguns grups com molt bé diu el seu títol, (Cantada d’havaneres i cançó de taverna). A la primera part, s’interpreten cançons més serioses, més havanera, valset, sardana que altre cosa, i a la segona part, es busca més aquelles cançons amb més picaresca o que tot i no formar part de Les Havaneres, encaixen perfectament en el cant de taverna, tant popular en aquestes contrades.
Les quatre peces que va triar el grup Bergantí per regalar-nos a la primera part varen ser:
«Busca’m a l’Empordà» (Carles Casanovas – Antoni Mas).
«El capità» (Carles Casanovas – Antoni Mas).
«Cercant sa tonada» (Tòfol Mus – Josep Bastons).
«La sardana de la mar» (Josep Martí Clarà “Bepes” – Ricard Viladesau).
Des de que els vaig sentir ja fa uns dies a Manresa, han anat agafant aquell tarannà que ells saben a una velocitat increïble. Els grups assoleixen el seu ritme cantant i fent cantades, i tot i que aquest és un any força fluixet en aquest aspecte, el grup Bergantí ens va delitar amb una de les millors actuacions de la nit.
El segon grup en pujar dalt de l’escenari, va ser el grup Port-Bo, on segons em va informar un dels seus components, potser feia més de quinze anys que no assistien en aquesta cantada. Suposo que ells varen poder apreciar en que s’havia convertit aquesta cantada, doncs fa quinze anys no hi havia l’organització i implicació que avui s’hi troba per part d’ajuntament i comerciants.
La tria de peces que va escollir els Port-Bo varen ser:
«Enamorada del mar» (José Luis Ortega Monasterio).
«Guarda esa flor» (En desconeixem l’autor).
«El barraler» (Carles Casanovas – Josep Bastons).
«A mar oberta» (Carles Casanovas - Antoni Mas).
En Carles Casanovas, Fonso Carreras i Mineu Ferrer varen pujar dalt de l’escenari per delitar-nos amb les seves meravelloses veus. Cal destacar que aquest grup calellenc entre altre es sap posar al públic a la butxaca, i tot i interpretar certes peces desconegudes per molts dels assistents, varen poder captar la concentració de gran part del públic assistent.
El públic escoltava amb silenci, tret d’uns quants del passeig que no anava amb ells la cantada, però per la resta, varen fer que tothom estigués pendents d’ells, tot un mérit quan davant tens més de mil persones.
El tercer grup en pujar i concloure la primera part varen ser Els Cremats, un altre dels grups que tot i la seva joventut, ha participat des de fa uns quants anys.
La seva tria de peces, va ser força atrevida, doncs també varen proposar peces força desconegudes pels assistents, tret de la de l’Antònia Vilàs.
«Temporal» (Josep Martí Clarà “Bepes” – Enric Ferrer).
«Ull per ull» (Adrià Puntí)
«Mare vull ser pescador» (Antónia Vilàs)
«Con toda la mar detrás» (Patxi Andión).
Bufava un fort vent dalt de l’escenari fet que entre altre provoqués que la flauta travessera de l’Enric Ferrer no pogués lluir com a ell li agradaria i acostuma a fer. L’aire entrava per tot arreu, i amb aquest instrument que tant depèn d’aquest, és arriscat, però la professionalitat de l’Enric i el seu saber, no varen permetre que el vent es sortís amb la seva tot hi intentar-ho en diverses ocasions.0
Cada cop ens anem coneixent més i cada cop em cauen millor, però el tema veus i la manera d'entendre les havaneres, a mi, particularment em costa de baixar, però com us he dit son molt bona gent i quan s'hi posen, s'hi posen. Musicalment, segurament és el grup més complert que conec. Admiro a en Xavi Juanals, l'Enric Ferrer i en Ramon Ponsati, tots tres, cadascú en el seu lloc, els trobo genials.
Vaig tenir la sort de xerrar una estona amb en Xevi, i com em va confirmar, ell és la quarta generació d'una familia de musics palafrugellencs. No he conegut als seus predecedors, tot i que si que els hem sentit anomenar, sobre tot en la peça "Malalt d'amor" on en Carles Casanovas i posà la lletra i Emili Juanals hi posà la música.
La mitja part, com cada any, és amenitzada per el grup de Cassà de la Selva, Els panxuts. No gosen de massa temps a la cantada, però pel que tenen, ja impliquen a la gent tot el que poden per fer més gran i més divertida la festa.
Ens varen interpretar dues peces, la segona d’elles és una que ja forma part com l’escenari de la cantada de Platja d’Aro que se’n titola, "havanera del cavall bernat". Pel que fa a la primera, m’haureu de perdonar, però no recordo el títol.
La gent aprofita per anar a fer el cremat mentre ells es van preparant, i quan la gent seu, ja els troba dalt de l’escenari per encetar el que serà la segona part, on hi intervé la cançó de taverna més que altre cosa, tot i que aquest any, he trobat a faltar alguna peça més tavernera en algun grup.
La segona part de la cantada la vaig destinar a compartir coneixements amb alguns companys que es trobaven pels voltants de l’escenari. Entre aquestes, mentre en Xicu començava a presentar la segona part, es va recordar el que el Bloc feia els quatre anys, i junt als 30 de la cantada i als 30 del grup Bergantí, ens varen posar la cançó dels “Anys i anys, per molts anys” del club super 3.
Amb un bon cremat i un preciós mocador commemoratiu de la cantada, varem brindar pels molts i molts anys que li desitgem a tot plegat.
Vaig quedar parat, no m’esperava que en Xicu es recordés d’això, però un cop més m’ha demostrat que està en tot, que en allò que tu no hi penses, ell ja ho ha pensat, vist i solucionat, i ens va destinar unes paraules cap als Havanerus que “només” van fer emocionar-me.... Gràcies Xicu!.
Sense interrompre massa la cantada, en Xicu va tornar a donar pas als grups per que continuessin amb la cantada i seguint l’ordre, de nou pujava a l’escenari el grup Bergantí.
La tria de peces per aquesta segona part va ser:
«La taverna del vell mercant» (Enric Ferrer)
«La subhasta» (Tòfol Mus – Josep Bastons).
«La pauleta» (En desconeixem l’autor)
«El canó de Palamós» (José Luis Ortega Monasterio).
El segon grup va ser el Port-Bo i ens varen regalar la interpretació de les peces:
«La puntaire del rial» (J. Padrós – Eliseu Carbó).
«O de bona o de mala gana» “Ara m’entabana” (En desconeixem l’autor)
«El pescador de canya» (Carles Casanovas – Josep Bastons)
«Lola la tavernera» (Carles Casanovas - Josep Bastons)
I el tercer i últim, Els Cremats, que ens varen interpretar:
«Chacarera del 55» (Hnos. Muñoz)
«Eixerit» (Ramon Ponsati)
«La milonga del marinero y el capitán» (Andrés Calamaro)
«Anita» (F. Repilado –Compay Segundo)
Quan va acabar la cantada, en Xicu va tornar a fer pujar a tots els grups per interpretar “La bella Lola” i “el meu avi”. En aquell moment, un bon amic, em va dir, que jo també hi tenia que ser, i quasi sense donar-me conta, en Xicu ja estava dient pels micròfons que també comptàvem amb la presencia del responsable del Bloc Havanerus, i com no, allà que hi vaig anar....
Mare meva quina vergonya que vaig passar....
Un cop més us recordo que si us ve de gust donar-me el vostre suport pels Premis Blocs Catalunya 2012, només heu de clickar la imatge i us portarà a la pàgina de Stic.cat on després de registrar-vos o be amb el compte de facebook o twitter, o be seguint els pasos del registre, em podreu donar el vot a la secció cultura/tendències al bloc Les Havaneres.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada