IX Cantada d'havaneres de la Costa Daurada a Calafell

Calafell per tot arreu,
va guanyant fama i renom,
i és la seva bella platja
qui li dona tan de nom.

Aquesta bonica rumbeta titulada "Calafell", escrita per en Joan Nin i musicada per en Josep Bastons el grup Veles i Vents ens donaven la benvinguda a la IX Cantada d’havaneres de la Costa Daurada de Calafell. L’única cantada d’havaneres que es celebra durant dos dies i que aplega grups de les quatre províncies del país i en aquesta ocasió, un de les Illes Balears.

Permeteu-me que proposi que s’afegeixi a la lletra, que Calafell també guanya fama i renom per tenir una de les millors cantades d’havaneres del país, i ja que hi som, caldria afegir que tota la gent de Turisme, des de la Regidora, fins a tot els grapat de noies que hi col•laboraven, sense oblidar-me del grup local, Veles i Vents amb en Jordi Voltà al capdavant, em varen tractar com un rei. I com no, permeteu-me que destaqui, el coordinador i presentador de la cantada, en Francesc Sánchez Carcassés, doncs gràcies a ell vaig poder gaudir de la cantada com cal, tot i que al final em va sorprendre alhora de fer-me pujar a l’escenari per acompanyar als grups amb els cants de comiat.

Un cop més, i potser aquest, vivint-lo més d’aprop, m’ha sorprès molt fins a on arriba la figura del coordinador, doncs està al cas de tot, qualsevol detall el coneix, i quan sorgeix el més mínim contratemps, és corregit immediatament sense els allà presents es donin conta que ha passat alguna cosa. Com en Xicu és l’organitzador, és per ell que en aquest cas tots els elogis mirin en la mateixa direcció, però no sempre ens hem de recordar dels organitzadors quan les coses no es fan prou bé, sinó que quan es fan amb aquesta excel•lència, també cal destacar-los, doncs estic segur que els encoratja a seguir treballant i que mirin de millorar any rere any.

La sonorització de l’esdeveniment un cop més anava a càrrec de Sonostudi, i un cop més el vaig trobar fantàstic, tot i que a les primeres peces, els ajustatges no acabaven d’estar en perfectes condicions, però en molt poca estona es van posar on tenien que ser.

Vaig arribar molt aviat, dins les meves previsions, estava trobar-me al els companys del grup Boira i el Trio Arrels de Menorca per fer-la petar i xalar una bona estona. Però la festa encara es va fer més grossa, doncs, tot just acabaven de fer les proves de so, i allà estaven tots els grups participants, en una terrasseta del passeig marítim refrescant la gola, i com no, m’hi vaig afegir.

Els grups que intervenien en la cantada de divendres eren Veles i vents, Boira, Els Cremats i Port-Bo. I dissabte, de nou, Veles i Vents, Bergantí, Trio arrels de Menorca i Arjau.

A excepció de Els Cremats la resta de grups tinc la sort de tenir-los al bloc com a part dels grups que m’agraden, per tant, aquesta cantada, no me la podia perdre, per qualitat tant musical com del personal.

El grup Veles i Vents es caracteritza entre altre per preparar un sopar entre tots els grups assistents que no se’l salta un soldat. Tot i que en el cas de divendres, un petit caos a la cuina va provocar que els grups que tenien que cantar al principi marxessin amb l’estomac buit de menjar.... Però era el de menys, en varem gaudir tant de les bones converses mantingudes amb en Beni Cacho (Trio arrels de Menorca), Mineu Ferrer (Port-Bo), Narcís Ferrer (els Cremats), Toni Castell (Boira) i un dels tècnics de so del grup Veles i Vents.

De la cantada us diré que la vaig trobar en conjunt molt bona. Per una banda teníem el grup local Veles i Vents que em van sorprendre molt en comparació a l’any passat. Els hi vaig dir a dos dels seus components, a en Jordi Voltà (primera veu) i a en Siscu Urpí (contrabaixista).

L’evolució de un any a l’altre ha estat molt considerable i també els vaig felicitar per haver enregistrat un nou treball "El segon sec" i així “obligar-se” a treballar de valent. Fet que em corroboraren tan en Siscu Urpí com en Jordi Voltà. Si poguessin enregistrar un treball cada dos anys els faria no baixar la guàrdia.

L’organització de la cantada ens va donar un tríptic molt polit i elaborat amb molta cura fent referència al ordre i a la tria de peces de cada grup.

El grup Veles i Vents va començar amb la peça que fa referència a la vil•la «Calafell» amb lletra de Joan Nin i música de Josep Bastons. Va continuar amb «Negrito Congo»

«El marxant», «la balada d’en Lucas», «Veinte años» i va acabar amb una peça força participada pel públic «Viajera».

El segon grup va ser el quartet de les terres de ponent, el grup Boira. Els de Lleida estaven molt il•lusionats amb la cantada, en teníem moltes ganes, se’ls hi veia a les cares. Tan a ells com a mi, els va sobtar trobar-se un públic tan educat escoltant la cantada, tot i haver més de tres mil persones, no s’escoltava res quan els grups estaven entonant les seves cançons.

Les peces que van escollir els Boira varen ser, «Habaneras de la Habana» (Carlos Cano), «Escolta es vent» (Tòfol Mus – Jose Luis Ortega Monasterio), «Encisadora» (Jose Luis Ortega Monasterio), «El capità» (Carles Casanovas – Antoni Mas), «Camins» (Carles Casanovas – Josep Bastons) i Vestida de nit (Glòria Cruz – Càstor Pérez).

Trobo, i és com sempre la meva opinió, que el grup Boira es troba dins els millors grups que he escoltat fins ara (segurament, en Ramón Bordes, veu baixa, guitarrista i director musical en aquests moments es “fotrà” un far de riure i per sota el nas pensarà, “aquest s’ha passat”, però no company, és el que penso).

És un grup que ha treballat i treballa per ser on son, i any rere any han anat millorant fins arribar on son ara, dalt de l’onada, en la millor posició, i ara ve lo bó, per mantenir-se s’ha de treballar molt, no es pot baixar la guàrdia, doncs la caiguda acostuma a ser forta i sonada, doncs la gent espera que donis allò que ja t’han escoltat....

El tercer grup va ser el tercet calellenc Port-Bo. La seva tria de peces va ser, «Galatea», «Busca’m a l’Empordà» (Carles Casanovas – Antoni Mas), «La puntaire del rial» (E.Padró – E. Carbó), «El barraler» (Carles Casanovas – Josep Bastons), «De bona o de mala gana» (també anomenada «Ara m’entabana») i «A mar oberta» (Carles Casanovas – Antoni Mas).

La cantada continuava pel bon camí iniciat pels Veles i Vents millorat pels Boira i que els Port-Bo, mantingueren. Feia molts anys que el grup calellenc no trepitjava aquesta cantada, i suposo que veient la gran expectació i els nombrosos aplaudiments rebuts per part del públic, espero que la pròxima edició tornin a ser convidats.

M’agrada per sobre de altres aspectes el sentiment que el grup Port-Bo posa en les seves interpretacions, això sols, ja els fa diferents. Cert és que el nivell de la cantada estava força igualat entre ells i els Boira, però quan ells ens varen regalar les seves peces hi va haver algun detall que em va captivar un xic més.

El darrer grup va ser Els Cremats i les peces que ens varen regalar varen ser, «Anita» (F. Repilado), «Temporal» (J. Martí – E. Ferrer), «Ull per ull» (Adrià Puntí), Chacarera del 55 (Hnos. Nuñez), «La taverna del vell mercant» (Enric Ferrer), «Habaneras de Cádiz» (Antonio Burgos – Carlos Cano).

Un cop més varen aportar el toc mogut de la cantada. No conec massa les peces que ens varen interpretar tret de les dues darreres. Ells em varen comentar que el cant de taverna el senten d’aquesta manera, amb aquestes peces noves que incorporen de l’Adrià Punti, d’en Compay Segundo, etc, però a mi encara em costa entendre-ho dins la evolució del cant de taverna actual.

El fet de compartir edat amb tota aquesta colla, em fa entendre molts dels seus pensaments, però encara no he arribat a compartir-lo. He de dir, que musicalment cada dia em sorprenen més. Poc a poc ens anem coneixen fet que em fa entendre el seu tarannà.

Permeteu-me que jo em quedi encara amb aquelles peces amb pocs recursos musicals, pocs estudis de solfa i quan es feien amb més cor que cap. La meva part sentimental en aquest apartat encara es força vigent tot i que poc a poc vaig comprenent les noves incorporacions dins el génere.

La cantada ja estava arribant a la fi, només quedava els cants de comiat, i el mestre de cerimònies, en Francesc Sánchez Carcassés em va fer partícip d’aquest preciós fi de festa. Amb una mica de vergonya, vaig pujar dalt de l’escenari per poder compartir aquells bons moments amb els companys, era una forma diferent de com habitualment acomiado les cantades.

Des de dalt de l’escenari es veuen les coses una mica diferents, entre altre, perfectament les més de tres mil persones que es varen donar cita a la platja de Calafell.

Ja em podeu anar guardant lloc per l’any vinent, que aquesta no me la perdo, l’únic que em costarà serà triar el dia doncs si un es bo, l’altre es millor.

Us deixo un reguitzell d'imatges que m'agrada compartir amb tots vosaltres. No tot és text, alegrem la visió al que sempre busquen alguna coseta més.

 

Salut, Força i Havaneres a dojo!.