Benvolguts companys, Calella com va sent habitual, torna a rebre havaneres però aquest cas, parlem d’havaneres de veritat, de les que es canten amb el cor i s’escolten amb l’ànima.
Companys, us parlo de la cantada que com cada any es celebra al barri de Sant Roc per la seva festa major.
La cantada del barri de Sant Roc, és de les imprescindibles dins el circuit havaneru. Hi ha moltes raons per la qual esdevé una cantada essencial, entre altre, podem dir que és una cantada íntima, entre amics, sense cap tipus d’escenari, amb uns grups que hi canten per vocació, per amor i per allò en que hi creuen.
Així ho feia en el seu dia el grup Port-Bo amb en Càstor Pérez al capdavant, després ho va fer el Duet amb en Càstor al capdavant, posteriorment durant uns quants anys l’Arjau i els darrers anys fins la malaurada pèrdua d’en Càstor - l’Empordanet, també amb en Càstor al capdavant. Arrel de la seva mort, segurament diversos grups volien estar presents en aquesta cantada, però penso que només el que ho han parit hi podien estar. I així va ser l’any passat, on hi varen actuar els grups que en Càstor havia creat l’Empordanet i Cubacant.
Enguany, amb la desfeta del grup Cubacant, tornàvem a tenir la incertesa dels grups que s’hi podien presentar, però aquesta va durar ben poc, doncs des de l’organització es va acceptar la participació de L’Empordanet, Arjau i Neus Mar.
Cal destacar que sempre que la agenda li permet, Sílvia Pérez Cruz es deixa caure per aquesta cantada –una de les seves preferides- per regalar-nos un parell o tres de peces.
Enguany també ha estat possible, i com només ella sap fer-ho, ens va interpretar unes cançons que fins i tot la mar, s’aturà de fer ones....
Amb una puntualitat excelent, en Jordi Pena (membre de la junta del Barri de Sant Roc) va donar la benvinguda als assitents i va procedir com ja es habitual al sorteig d’uns quadres fets en la gran majoria per autors que tenen residencia a Calella.
Un cop fet el sorteig i repartit tots els premis, la cantada es va encetar amb la Neus Mar acompanyada per en Josep Bastons. Una parella excepcional i atípica però que s’ho passen d’allò més be cantant l’un al costat de l’altre. Les mirades, els gestos i manera de fer, ens deixen entreveure que el que fan és sempre per amor en allò en que creuen i per tant, dona com a resultat unes peces plenes de sentiment. No tenen massa temps per assajar i si la ocasió ho demana es presenten pel que faci falta, on faci falta i el resultat sempre es bo. Si us plau, no deixeu de regalar-nos aquests moments companys!.
El segon grup va ser l’Arjau amb la nova formació cada dia més consolidada. Hi tenen cabuda doncs son dels grups que porten les havaneres i el cant de taverna per tot el cos. Així ens ho varen demostrar i ens varen interpretar peces amb un to molt melangiós i un marcat caràcter taverner. Ells es van emmirallar en els que per mi van ser els millors, i avui, poc els hi tenen que envejar.
El tercer grup va ser l’Empordanet que aprofitaven l’esdeveniment per presentar en família el seu nou treball discogràfic «Lejos de ti» i que jo hi he tingut la sort de col•laborar en tota la part gràfica. Si em permeteu que us el recomani, sé que no faré cap mal, ans al contrari doncs quan l’escolteu entendreu molt be moltes de les paraules i expressions que tant sovint m’extreuen grups com ells. Si en voleu algún exemplar, envieu-me un correu electrònic. Us deixo un moment de la cantada, quan el grup ens presenta la peça que ha composat en Lluís Bofill sobre una lletra d'en Tòfol Mus anomenada «Perles d'aigua».
Les seva actuació, va començar sense cantar, sino escoltant tots junts una de les sorpreses del cd, la peça «El mariner feliç» amb lletra d’en Magi Torner i música d’en Càstor Pérez (no desvetllaré la sorpresa).
La cirereta de la cantada –una de les millors que he viscut- la va posar la Sílvia Pérez Cruz acompanyada per en Lluís Bofill. Només per senzilla ja es mereixia acabar la cantada amb una de les persones mes senzilles que m’ha presentat el gènere i que ha esdevingut una icona dintre de la música del nostre país.
Ens va regalar diverses interpretacions de les quals us deixo la que més em va sorprendre, «Luz que brillas», espero que la gaudiu.
Per acabar i com no podia ser d’un altre manera, en Jordi Pena va interpretar «El baquito de nácar» amb uns coros per part de tots els presents a la platja d’allò més especials.
Companys, ha estat una cantada molt especial, no puc dir la millor però si que reafirmo les paraules que li vaig llegir al company Xavier Febrés, és l’autèntica cantada de Calella.
També aprofito aquest moment per donar-vos les gràcies per haver aconseguit que el Bloc Havanerus sigui per tercer any consecutiu, Finalista dels Premis Blocs Catalunya...
Us deixo el reguitzell d'imatges que vaig anar capturant amb l'ull mecànic....
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada