Calella de Palafrugell acomiada la bella Lola

Bentrobats havanerus...
Agafem els trasters i marxem de Calella que aquí no volen apostar per un local que fa havaneres durant tot l’any...

Em sap molt greu, em fa mal el cor veure que un local com la taverna La bella Lola ha de plegar veles i emprendre un nou viatge. Posen rumb a l’interior, es desplacen molt pocs kilòmetres, però marxen de Calella, la vil·la que va parir el cant de taverna, que l’ha vist créixer, evolucionar, ara el deixa morir...

Moltes de les viles costaneres de l’Empordà amb pescadors i mariners, acostumaven a tenir una taverna a la vora del port, on amb els dies de temporal, i sense, s’hi apropaven per fer un "refrigeri" i cantar-ne quatre.

El pas dels anys ha fet que aquests negocis desapareguin però per sort, a Calella de Palafrugell, en Paco, la Pepi i en Carles (i no sé si algú més), s’associaren per explotar un negoci que com a finalitat ens aportava, als que estimem el gènere, havaneres en dissabte durant tot l’any. Al cap d'uns anys els socis es varen separar i varen quedar en Paco i la Pepi al capdavant del negoci fent mans i mànigues per tirar-lo endavant tot i els "maldecaps" que li provocaven els veins del local.

A mi no m’importa qui exploti el negoci, l’important és que les havaneres hi siguin presents i els que regentin el local estimin, fomentin i creguin. Si per sort son bona gent, encara anirem millor, doncs sempre es important estar en un lloc a gust i veient que s’estimen la clientela, com és el cas d'en Paco i la Pepi, dos treballadors i amants del génere com pocs.

No com passa a la Taverna de Can Batlle, un altre local de Calella de Palafrugell on un servidor ha estat maltractat en dues de les dues ocasions que ha intentat posar els peus (i no tornarà) sota les paraules “a casa meva no es fan fotografies i no hi entren fotògrafs”. Recordo que era el primer dissabte de juliol, durant la coneguda cantada d’havaneres que es celebra a Calella i que en els locals del voltant s’hi canten havaneres fins ben entrada la matinada. Aquest si que está fet un bon policia company!.

Doncs be, al que anem, ahir es va celebrar la darrera cantada d’havaneres a la taverna la bella Lola a Calella de Palafrugell. Per l’esdeveniment, havíem quedat amb uns bons amics que tampoc hi podien faltar, i junts varem gaudir d’una vetllada molt especial per tots plegats.

El grup que inicialment tenia que cantar eren “Els cremats de garbí” però quan es van presentar, ens van dir que venien al 50% per que la resta de components no havien pogut venir. En fi, com no sé els acords que hi tenien no puc dir res, però no veig gens normal que si ets contractat per cantar, et presentis amb la meitat del grup..... (em sembla que quan això passa, s’acostuma a trucar un altre grup per tal que et pugui fer la suplecia).

Per sort a la taverna hi havia uns quants havanerus com el mestre Josep Bastons , en Jordi Grau, en Jordi Rubau, en Pere Margall i en Victor Hernández.

Després que els dos components de “els cremats de garbí” varen cantar unes quantes peces, van oferir el relleu als Arjau i aquests sense pensar-s’ho massa varen treure la guitarra de la funda i varen començar la seva actuació.

Va ser un moment molt especial, des que han ampliat el grup, no havia tingut la sort de tornar-los a gaudir, i us he de dir que em varen tornar a posar els pels de punta com acostumaven a fer en la època de duet.

Peces com «El clavel», «La catalana», «Tamariu», «Calavera» i «la balada d’en Lucas», em varen acompanyar en el passeig que feien els meus ulls per aquelles parets, plenes de records, d’imatges, de cantades, d’amics amb un d’especial que segur que estaria molt emprenyat per la situació que ens ha tocat viure amb aquest local... 

Altres amics com amb en Pere Margall varem poder gaudir de bons moments (curts) i rialles amb aquest duet Calellenc que sempre en fan de les seves però que viuen i senten el cant de taverna com molt poca gent.

Dintre de les diferents intervencions us en destaco la que hi va haver per part d’una noia molt jove, però que acompanyada a la guitarra pel mestre Bastons ens va regalar una versió dolça i tendre de «Paraules d’amor» d’en Joan Manuel Serrat.

En Dídac, com acostuma ser habitual, es va portar molt be. Sembla que entengui la nostra passió pel gènere, i si no fossin pels aplaudiments, ell encara continuaria dormint, doncs entre els Arjau i en Josep Bastons, el deixaven ben fregit.

Sense massa preàmbul varem marxar de Calella amb molta pena, sabiem que quan hi tornéssim ens faltaria un trosset del que ha estat en aquests quatre anys de la meva singlada pel mon de les havaneres, un referent i un punt de trobada amb molts amics, companys i coneguts del gènere.

Com us he dit, s’allunyen pocs kilòmetres del mar, però la bella Lola sense Calella costarà a que sigui la mateixa....així com per mi, Calella sense la bella Lola. Ara el que toca esperar és a la inauguració del nou local que segurament serà als voltants del mes de novembre.

Taverna La bella Lola, el 27 de març de 2010 (J. Tormo, C. Pérez, P. Margall, T. Foixench)

Si us plau, no deixem morir aquestes tavernes, que és de les poques coses autèntiques que li queda al gènere.

Salut, Força i Havaneres a dojo!.