Què senzill ser capità!!.
Què senzill sembla: arribar, escalfar veus, pujar a l’escenari del Palau de la Música i fer un “concertas” com el que el passat dilluns 18 de febrer ens varen regalar el grup calellenc Port-Bo, la cantant Nina i la colla de fantàstics musics que els acompanyaven com l’Antoni Mas, en Pep Poblet, Lluis Subiranas “Subi” i en Toni Gadea.
Això només ho poden fer els millors. Em recorden a en Messi, tot ho fa fàcil, el seu futbol sembla senzill i per rematar-ho encara hi ha qui voldria cobrar el mateix que ell, però ah noi! quan la tens entre els peus... és com quan et posen un micro entre les mans...
El Palau de la Música era ple a vessar a excepció de les llotges laterals del últim pis, un resultat més que satisfactori per ambdues parts pensant que és una cantada un dilluns a la tarda. Per un moment, penseu, qui gosa a fer quelcom similar?.
Vaig tenir la gran sort de poder formar part del staff i viure de molt a prop tot el que es cuinava als passadissos del Palau i després es presentava al públic. No sé si aventurar-me a dir que ha estat, fins al moment, la millor experiència dins el món de l’havanera que he viscut. Clar que cada cosa, cada gest i cada moment, té el seu què i tot té un gran valor. Per tant, corregeixo, i ficarem l’experiència dins de les millors que he viscut al gènere.
Considero que tot i la tardança en la meva incorporació dins el gènere, he viscut els diferents escenaris que va trepitjant el cant de taverna, i com “A prop del mar”, jo també he pogut recórrer, salvant les distancies, els diversos “escenaris” que ha trepitjat el cant de taverna, i els que em queden si tot va, com ha d’anar.
He tingut la sort d’assistir a grans cantades a la taverna (ara restaurants) sense preparatius i cantant pel gust de cantar, vivint moments en què les cançons ragen sense més preocupació que la de passar una bona estona. També he gaudit d’una trobada de cantaires al voltant d’una taula per fer una xefla. He visitat a un gran amic, hi ha agafat la guitarra per ensenyar-me les darreres composicions, he participat en diferents enregistraments assistint a les hores d’assaig i després a la sala de gravació, he tingut la sort de participar en programes de radio acompanyat per el que per mi és el millor, fins i tot me’n han cantat alguna a cau d’orella ( i que ningú pensi malament)....
I ara, trepitjo el Palau de la Música per escoltar aquest gènere que tant m’agrada...
Permeteu-me que us ho agraeixi de tot cor als què ho heu fet possible.....
El Palau de la Música ens va donar un díptic en el que ens explicava l’espectacle i alhora el que son les “Tardes al Palau”. I diu:
“El Palau de Música Catalana ofereix un espai idoni i un ambient excepcional per a tota classe de gèneres musicals, ja siguin populars, clàssics o moderns.
Els vuit concerts d’aquest cicle, adreçat a públics molt heterogenis, configuren un recorregut per la pluralitat de variants que ofereix el panorama musical del nostre país, des de la sardana i la música per a cobla a l’havanera, des del dixie a la dansa popular: músiques que d’alguna manera pertanyen a allò que anomenem cultura popular i que no renuncien a un alt nivell de qualitat.”
Ha de ser un gran orgull pel grup i pels músics participants que et truquin del Palau de la Música per contractar-te i fer aquesta feina, si li podem dir així.
El concert-espectacle que el grup Port-Bo i Nina ens varen oferir va ser el ja conegut “A prop del mar”. Com molt bé diu en Carles Casanovas, també es podia haver anomenat De la taverna al teatre doncs és el recorregut que ens conviden a fer a través de cançons de taverna, aquelles que es feien a les tavernes –sobretot de la Costa Brava-, fins a les que ara s’interpreten en teatres i auditoris.
Dintre de la tria ens van fer un reguitzell de peces repassant els diversos generes que composen el cant de taverna com son polques, masurques, boleros, ranxeres, tangos, com no, havaneres i fins i tot un xotis (però en català).
Companys, jo us deixo un recull d’imatges que va fer el meu ull mecànic. Espero que en gaudiu.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
©Toni Foixench
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada