La Pastarada del mes d'abril

Ben trobats companys.

Després de molts dies sense tenir el plaer d’escoltar una cantada d’havaneres, aquest dissabte em va poder més el cor que el cap i vaig emprendre ruta cap a terres empordaneses.

Com ja acostuma a passar, cada cantada a La Nova Pasta de Llafranc, sorpren a tothom, i les Pasterades ja comencen a fer-se un lloc en les cantades fora de temporada.

Primer de tot vaig aprofitar per saludar a tothom, hi havia molta però que molta gent i gran part, amics, coneguts i fins i tot saludats. La família Port-Bo, cada dia més nombrosa i més diversa, omplia cada bocí del restaurant. Els treballadors rendien al màxim, tothom tenia gana i ganes de sopar ràpid per que la cantada engegués.

Vaig estar molt ben rebut i molt ben acompanyat, compartia taula amb bons amics com la Sílvia, la Marga, en Jordi, la Maria Jesus, la Neus, la Georgina, en Gerard i l’Emilio (sóc afortunat, el petit comitè em tracta de luxe). Vais trobar a faltar a la taula i a la xefla la presència d'en Josep Bastons, però un encostipat ens el va deixar descansant.

Al Restaurant La Nova Pasta de Llafranc s’hi menja molt bé, ofereixen un ampli assortit de plats on per damunt de tot hi destaca les pastes i les pizzes a uns preus molt adients al moment pel que estem passant i una qualitat extraordinària.

Un cop varem tenir la panxa plena i la gola ben humida, el grup va encetar la cantada, com sempre, amb la primera, i després d’aquesta, la segona, que també acostuma a passar.

I així fins a trencar el gel i aconseguir captar l’atenció de tothom que allà s’hi trobava.

Cert és que no tothom havia acabat i encara quedaven uns quants cafès per servir, per això el grup va ser qui anés passant pel tràngol d’anar captant l’atenció i fent el silenci que requeria el moment.

A La Pasta s’hi trobaven uns quants artistes, majoritàriament dones, i totes relacionades amb l’havanera i el cant de taverna i “casualment” amb dues de les tres, compartia taula i bons moments.

La primera que va trencar el gel va ser la Roser Ferrer Morató, que junt amb el mestre Antoni Mas ens varen interpretar unes quantes havaneres clàssiques amb un estil ben diferent al que estic acostumat. La Roser Ferrer Morató és una jove soprano d’origen hindú tot i que el seu creixement l’ha fet a Palafrugell. Fa relativament poc temps que ens va presentar un nou treball anomenat “Dedicado a las señoritas de La Habana” acompanyada al piano pel mestre Cecilio Tieles. La seva breu actuació em va sorprendre molt, mai fins al moment havia escoltat en directe el gènere interpretat d’aquesta manera. Em va agradar molt la veu de la Roser, neta, potent, amb un timbre de veu molt càlid i amb una excelent qualitat.

“A las señoritas de La Habana” és un recorregut pel cant y la música romàntica cubana que va des de la segona meitat del segle XIX fins a les tres primeres decades del segle XIX.

Ens va interpretar «Colors» d’en Carles Casanovas i l’Antoni Mas; «La Colombiana» de la qual en desconeixem l’autor i un altre peça que ara no recordo, doncs va ser quan vaig agafar la càmera i captar aquell gran moment.

Ja estava el gel trencat, l’únic que quedava era el què omplien les copes de gin-tonics d’algunes taules...

Els companys del Port-Bo, Mineu, Fonso i Carles també tenien les goles humitejades i en perfecte estat de forma per continuar amb la cantada.

Ens varen regalar peces de tot tipus, antigues i modernes, i com de les modernes, segurament ja les anirem sentint al llarg de la temporada us anomenaré certes peces antigues que varen cantar com «Los mocachines».

Una peça que em va enamorar el primer dia que la vaig sentir pels amics de l’Arjau, i encara ara, si en tinc ocasió se la demano per la preciositat de la lletra i de les veus.

També va ser una de les primeres peces que vaig investigar, trobant entre altre que Los mochanines, no existeixen, en tot cas los macachines. En trobareu més informació a la secció cançons. Val a dir que la trobada va ser possible gràcies a l’ajuda d’en Miquel Pedrol i Ferran Garcia (llavors al grup La Taverna de Sant Feliu de Guíxols).

A petició de l’amic Jordi, els Port-Bo ens varen interpretar «Mirad como brillan las olas», una peça molt antiga, que com ens va dir en Fonso, cantaven els dissabtes a la tarda a la taverna de Can Batlle. Us afegiré el video un cop estigui muntat.

Aquestes trobades ens mostren un Port-Bo únic, pròxim, sense prejudicis i amb ganes de passar una bona estona com pocs grups son capaços d’intentar i menys d’assolir.

El tercet calellenc té molts aspectes a destacar, entre altre i després de quatre temporades coneixent-los, no paro de quedar sorprès per l’esperit i l’amor que s’hi deixen amb totes i cadascunes de les peces que ens interpreten. Estan envoltats d’enveja, llàstima que sempre vagi per la vessant més maliciosa de la paraula, però per sort i pels que hi estem a la vora, se’m fan un tip de riure, estones que també compartim.

Un cop els Port-Bo ja ens havien deixat un bon nombre de peces, va ser el torn de la Neus Mar. Ara fa molt de temps que no feia cap entrada al bloc, i han passat moltes coses relacionades amb aquesta fantàstica cantant. Podria estar molta estona parlant d’ella, però intentaré ser breu doncs està ficada en un grapat de projectes i ho prioritzarem.

Acaba d’enregistrar el seu primer cd d’havaneres en solitari “A contracorrent”. Un cd basat entre altre, en el que ha anat aprenent al llarg d’aquests últims anys amb la companyia d’en Càstor, en Xiqui i darrerament dels Jordi’s del grup Arjau.

Tinc la sort de viure el projecte de molt a prop, sé el que ha costat portar el cd als estudis i sé el que ha treballat el grup per assolir el nivell de qualitat actual. És exigent, persistent, metòdica i constant.... i amb aquesta barreja no pot fallar la recepta!.

Per aquesta projecte la Neus ha unit esforços amb l’Emilio Sánchez, un excel·lent guitarrista cubà que en cada acord s’hi deixa el cor, el percussionista Toni Gadea, i amb el contrabaixista Pep Rius que ha treballat de valent per oferir-nos un treball molt acurat. Alhora compten amb certes col·laboracions que han aportat una qualitat i riquesa musical diferent al que habitualment tenim costum de sentir, però sense sortir dels canons bàsics del ritmes de les pròpies peces.

L’altre novetat és que enguany la Neus participarà als Festivals de Cap Roig de Calella de Palafrugell, compartint escenari amb Gossos i Blaumut. Serà el 14 d’agost, compartint dia i hora amb la 32ª Mostra de l’Havanera a Palamós.

La Neus va trencar el seu particular gel amb la peça que dona títol al cd «A contracorrent» amb lletra d’en Carles Casanovas i música de Josep Bastons. També ens va regalar «Pensaments» aquest cop amb lletra d'en Carles Casanovas i música de l'Antoni Mas.

Junt amb l’Emilio i en Toni Gadea, van fer que la gent comences a moure els malucs amb la peça «La rosa oriental».

Primer amb la Roser Ferrer, ara Neus Mar, es veia que els Port-Bo s’hi trobàvem molt a gust i quedaven ben parats de les interpretacions d’ambdues cantants.

Després del recés per tornar a remullar goles, els Port-Bo tornaven a engegar i ho varen fer amb una nova incorporació al repertori, el xotis «Pepe» amb lletra i música de l’Antoni Mas i dedicat a un amic que té aquest a Madrid que es diu José, però que habitualment li diuen Pepe.

Us deixo un tall de la lletra per anar fent boca...

[...]

Pepe, la razón a sota el braç

i la mosca sota el nas,

escoltant que diu la Cope

de l’aventura d’en Mas.

Pepe, sempre alerta vigilant

el ramat que es va escampant

tot brindant amb la casera

enlloc de cava català.

Pepe, cargolant el torniquet,

i esmolant el ganivet,

contra les autonomies

carregades de manies

que no volen llaurar dret.

Pepe, no vagis “echao pa lante”

pasejant per chamberí,

que la grandesa d’Espanya

ja depén més d’Alemanya

que del que es cou a Madrid.

[...]

La tercera veu femenina en aparèixer a la Nova Pasta va ser la de la Georgina Espolet del grup d'havaneres A cau d’orella. La generació de la taula estava renyida entre els del “Naranjito” i "l’adeu a l’avi Siset". I com ja va sent habitual, si generalitzem, guanyaven i de molt els que van viure la caiguda de l’imperi romà (es broma, però com sempre estem amb peces del segle II A.d.C)...

La Georgina va acompanyar a la Neus en les darreres interpretacions i va cantar La Gavina del mestre Frederic Sirés. Aquest cop si que vaig poder apreciar la força de la jove veu d’aquesta noia així com les ganes de fer-ho bé. Un altre veu dolça, bonica i tendre que ens regala de tant en tant havaneres i cançó de taverna.

Vaig tenir el plaer de rebre de les seves mans l’últim treball que han enregistrat amb el grup “A cau d’orella”. Com no he de quedar be amb ningú, aprofito per agrair a ella mateixa i a en Giuseppe Costa la bona feina i el bon tracte que m’ha donat.

Us presento la portada del disc, un treball amb temes molt ben escollits que em van acompanyar en el meu viatge de tornada cap a casa (Si voleu algun exemplar feu un correu electronic i us diré com aconseguir-ho). I si, Georgina, em va agradar. És un xic diferent, en certes peces heu fet diversos “invents” que com molt bé m’ha comentat en Giuseppe a vegades surten bé i a vegades no tant i d'altres que agraden i altres que no tant. Però heu donat una frescor i una qualitat que feia temps que no veia en grups que habitualment no escolto. He quedat molt gratament sorprès, ara queda que els nostres camins en creuin, i pel que em sembla no trigaran gaire...

Aprofito l’avinentesa per informar-vos que el grup “A cau d’orella” ha estat convidat el proper 21 d’Abril a actuar al cicle de concerts de temàtica marinera Sail Szczecin a Polònia.

Com heu pogut veure, tres dones han estat les que han acompanyat al Port-Bo a la darrera cantada a La Pasta, entenc molt millor que ells s’hi troben molt a gust, com és normal, i per aquest motiu i tants altres, varen enregistrar ara farà un parell d’anys “Entre dones”.

Com aportació especial i molt aplaudida us en destaco el bolero mexicà que ens va interpretar el guitarrista Emilio Sánchez «El día» (Luís Demetrio).

També us vull destacar les aportacions de un senyor força conegut entre els assistents, en Pep que va cantar entre altres peces el «Bitxintxo» amb lletra i música d’en Jose Luis Ortega Monasterio.

Fonso Carreras, lalalalalalalala, i amb aquesta cançó la orquesta Selvatana...

La vetllada acabava, semblava que no teníem casa, no hi havia pressa per marxar, però el rellotge marcava que havia arribat l’hora de plegar veles. Ha valgut la pena, he carregat piles per una bona temporada, tot i que dissabte pot ser que hi hagi una d’especial i si em deixen, us la explicaré.
Em va fer molta ilusió retrobar-me amb el company Xavier Febrés, un pou de coneixements al voltant del gènere.....

Per cert, la propera Pasterada serà el 18 de maig i serà l’última de la temporada i com ja sabem promet.

Us deixo uns quants moments que no se li varen escapar al meu ull mecanic...

Roser Ferrer Morató

Xavier Febrés

Mans delicades i precises de l'Emilio Sanchez

Carles Casanovas, com sempre, el culpable

Antoni Mas, el mestre

Bó, Port-Bo

La xefla

Més mans sense presa

Neus Mar, Georgina Espolet i un infiltrat a la foto, Carles Casanovas

Neus Mar, a contracorrent, o no...

De nou, el culpable, Carles Casanovas

Salut, Força i Havaneres a dojo!.

©Toni Foixench