Arjau i l'aroma del cafè

Benvolguts Havanerus,

Buscant conèixer una mica més sobre el cafè, vaig descobrir un d’especial, el Blue Mountain de Jamaica, definit amb sabor equilibrat, lleugerament àcid i agradable aroma afruitat, està considerat un dels millors del món...

Doncs bé, a mi, m’ha portat a recordar la meravellosa vetllada que varem viure el passat dissabte a la Taverna La bella Lola de Mont-ras amb el grup Arjau.

El nou canvi d’ubicació i els canvis a la nostra vida, no ens havien permès fins al moment gaudir d’aquest bonic paratge en que actualment es troba. Em permeto destacar el caràcter lluitador d’en Paco i de la Pepi, no s’aturen mai, i sempre tenen en un racó del seu cor, un espai per les havaneres.

Des del bloc, us volem agrair l’esforç que heu tingut que fer per tirar endavant i continuar treballar per les havaneres, Pepi, Paco, Gràcies!.

Aquesta “nova” taverna em recorda a la primera, el caliu de “Ca la Raquel” l’han tornat a trobar. Probablement aquelles parets no havien escoltat masses havaneres i cançons de taverna, però aquest parell aviat les posaran en solfa.

En aquesta ocasió el grup que tocava aportar el seu granet de sorra en aquelles parets era el grup Arjau. En Jordi Grau, Jordi Rubau i en Xiqui Ramon. No sé quina expressió fer servir per descriure el que em varen fer viure aquest tercet. Per una banda la incredulitat del que estava escoltant -massa poc temps per lo be que sona-, per altra, la satisfacció de veure que les coses els hi estaven sortint bé, i per altra, veure com uns bons amics, gaudien dels aplaudiments com a premi que els oferíem els que escoltàvem la cantada.

Pot semblar una tonteria, però passar de duet a tercet, va ser força complicat per mi, sempre els he escotat com a duet, sempre ho trobaré a faltar, més per melangia que per qualitat (musicalment parlant). El duet Arjau podia fer coses que jo no he escoltat a ningú i dubto que ho torni a fer, tot canvia i tots ens fem grans.

Bé, les primeres cançons varen servir per anar escalfant la veu, i alhora per deixar-nos anar aquella flaira del que ens venia a sobre.

Utilitzant la definició del Blue Montain, el grup Arjau em va sorprendre pel elevat equilibri que han trobat en les veus, fet gens fàcil veient les extensions vocals dels dos tenors, però alhora, i coneixent les dues tessitures, no sé si en trobaria millors al gènere.

La part àcida i el agradable aroma afruitat, la trobo en la seva manera de fer, és diferent, propi, sense miralls, això els fa ser únics.

Potser no heu parat mai atenció a la veu d’en Jordi Grau, per mi, un baríton baix, que posa la veu allà on toca, que ho controla tot i dona aquella cobertura i coixí quan les altres dues veus despunten. Si en teniu ocasió, deixeu-vos portar, pareu l’orella a la seva veu, i potser quedeu captivats com jo.

Va ser un autèntic plaer assaborir la cantada amb la companyia d'en Jordi Casas, Lluis Armengol, Laura Soto, Victor Hernández i la més especial, la d'en Pere Margall que com sempre ens omple...

La presencia al proper Festival d’havaneres i cançó de taverna de Calella de Palafrugell els ha encoratjat i crec que és un bon premi al treball de l’any passat, poc vist per les circumstancies, però que aquest suposo que donarà molt a parlar.

Si en voleu gaudir, aquest dissabte els trobareu a Palafrugell, a la Plaça Nova a les 20:00h.

Salut, Força i Havaneres a dojo!!.