Com cada any, i ja en fa 32, Palamós acull a l’Arbreda, la Mostra de l’Havanera Catalana amb l’organització a càrrec de l’Agrupació Sardanista Costa Brava sota la direcció i organització d’en Xicu Sánchez Carcassés.
Enguany els grups convidats han estat els mateixos que l’any passat, s’ha repetit cartell amb el canvi d’artista convidat, que com recordareu va ser la Neus Mar que li fa fer un petit homenatge a en Josep Bastons, i aquest hem comptat amb la col·laboració del cantautor català Toni Subirana.
Dintre de les sorpreses que sempre presenta en Xicu Sánchez Carcassés aquest ens va aparèixer un amb recull d’imatges, revistes i un vinil dels inicis de la Mostra Catalana, on la revista Proa se’n feia resó. No deixes de sorprendre’m Xicu!
La cantada va comptar amb la participació dels grups d’havaneres Bergantí, Norai, Peix Fregit i Port-Bo.
Com ja us vaig comentar l’any passat, no entraré a valorar l’organització de la cantada doncs en sóc part i potser no seria prou objectiu. El que si que crec i espero compartir-ho ven aviat amb les persones adients és que no hem de caure en la facilitat de repetir un cartell any rera any.
Un cop més, el grup local Norai va defensar molt bé el fet d’actuar com a grup local, però en general vaig trobar una falta de motivació o estat d’ànim alhora d’interpretar les peces.
La cantada la vaig trobar fluixa, sense trempera. Aquest fet a vegades passa a un grup concret, però enguany, a excepció d’un, els altres els vaig veure molt fluixets. No vol dir baixos de nivell, ans el contrari, però si que vaig trobar a faltar alguna cosa, motivació sobretot.
En canvi, quan va sortir el Port-Bo la cantada va fer un tomb total. Era el seu dia, ho varen brodar. Sort que cantaven els últims, doncs aquest fet, involuntariament va fer que la gent marxés amb molt bon gust de boca. Veient com va anar, probablement si l’ordre hagués estat un altre, la satisfacció final epr part dels assistents no seria la mateixa, però varem estar de sort, el darrer grup va ser qui ho va fer millor.
En altres ocasions i com va sent normal, els bons grups es van eclipsant uns als altres pel bon nivell que ens ofereixen, però enguany i a la Mostra de l’Havanera Catalana, no us puc dir el mateix.
Port-Bo va cantar a un altre nivell, quan el tercet calellenc va trepitjar l’escenari i va arrencar amb la primera peça, les cares de la gent varen canviar. El só emès per aquelles tres veus varen omplir l’Arbreda com mai els havia escoltat en aquell marc.
Crec que no m’havia passat mai un fet així en grups de tant nivell com els que hi havia a l’Arbreda, però sempre hi ha un primer dia per tot.
En Toni Subirana va ser enguany l’artista convidat i vaig quedar molt sorprès. Coneixia dels seus treballs a través de les xarxes socials i també per l’amor que hi tinc a una peça que ell va musicar anomenada “Des de el llagut”. En aquell treball (anomenat en segona edició Cançóns de totes les hores) ell va posar música a un grapat de lletres d’en Josep Maria de Segarra. També ens va interpretar una altre havanera "cami de ronda" amb lletra Miquel Lluís Muntaner i música del propi Subirana. I dues peces amb un altre ritme, un fox trot que ell va incloure dins el cant de taverna com varen ser "Enriqueta" i del qual n'és l'autor i una cançó "vent fresquet de tramuntana" on ell hi va posar la música la un poema d'en Joaquim Ruyra.
He llegit gent molt entusiasmada a les xarxes socials de l’actuació d’en Subirana, altres que no hi van ser també ho estaven i aquests mateixos fins i tot posaven el crit al cel i criticaven el fet que no s’haguessin publicat fotos del cantautor.
Per sort, jo portava la meva càmera amb mi i tot i no fer massa fotografies per tal de no destorbar al públic assistent, un deixo un petit reguitzell d’imatges que va captar el meu ull mecànic.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
©Toni Foixench
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada