Companys, tornem de vacances, amb moltes vivències i algunes fins i tot per explicar.
Aquest any, malgrat la crisi, hem pogut gaudir de les cantades típiques i alhora mítiques de l’estiu, i d’alguna altra que no hi comptaven i que també s’ha guanyat un lloc en el meu record.
El mes d’agost, habitualment em porta a escoltar cantades conjuntes dels grups doncs son les que predominen per terres empordaneses.
Aquest any, al fer menys dies de vacances del que és habitual, també ha fet que pugui gaudir de certes cantades que s’han fet al Vallés i no poder assistir a certes cantades que no em deixava escapar per poc que estigués a prop a l’Empordà.
El primer divendres d’agost, el grup Arjau va presentar el seu tercer disc, “dosmésun”, en una cantada a la plaça de Port-Bo a Calella de Palafrugell.
La plaça estava plena a vessar, no hi varen quedar cadires lliures, i la gent es va anar col·locant per les escales i fins i tot al voral del pedrís que hi ha al damunt de la plaça.
Entre tota la multitud de gent s’hi trobaven un bon nombre d’havanerus, amb els quals aquest any, ens hem retrobat en moltes ocasions i hem celebrat diverses xefles que espero puguem tornar a repetir. Sou un grup fantàstic!.
El grup Arjau sempre ha estat un grup solidari amb molts aspectes, però amb el que més m’he fixat sempre és que des del primer disc que varen tirar endavant encoratjats per l’Andreu Navarro, ells destinen una part de la venda de cada disc a Fòrum Solidari, una ONG amb la qual hi col·laboro i que una de les moltes finalitats que té es mantenir la identitat catalana als Casals Catalans de Cuba així com donar suport a 55 nens amb problemes socials. Per portar a terme aquesta tasca disposem d’apadrinaments, però cada dia son menys i llavors organitzem diverses cantades d’havaneres per recollir fons. Des d'aquí un cop més agraeixo la tasca que fa la Maria Angels Teruel al capdavant del projecte, és única i alhora necesaria per lligar totes les baules que formem la cadena.
En altres ocasions, son els propis grups qui ens aporten aquests ingressos, com és el cas del grup Arjau. En aquesta ocasió, no solament han destinat una part del disc, sino que varen organitzar un barra amb mojito solidari. L’empresa “Vins i licors Grau” junt amb “Comrom” va ajudar a que aquest esdeveniment es portes a terme i sota el meu punt de vista va ser un èxit rotund i sense precedents.
La cantada, com ja va sent habitual, va ser tot un èxit, en Jordi Grau, Jordi Rubau i Xiqui Ramon estaven acompanyats per tota aquella gent que se’ls estima i no solament és la seva família, i ells ens varen pagar amb la millor moneda que tenen, les seves veus.
Varen desgranar el cd peça a peça, fent les presentacions pertinents de les peces i elaborant-les amb una estima excel•lent. Ens varen fer partícips de la festa de presentació i ens ho varem passar molt bé. Aquest grup jove sap com ficar-se a la gent a la butxaca i només els hi cal interpretar una o dues peces per copsar tota la atenció del públic assistent i d’aquells que passejaven pels voltants.
Vaig apreciar força gent estrangera, els quals entenien peces quan eren interpretades en castellà i altres que en cap dels dos idiomes, però per alguna raó com per exemple la bona qualitat de veus que podia escoltar, es quedaven parats i atents escoltant les interpretacions.
El dia següent, hi havia la cantada de Llafranc on cada any hi participen Peix Fregit i Port-Bo. Aquest any, els havanerus, havíem preparat una de grossa, una trobada com les que havíem fet altres anys, on ens justaven uns quants amants del gérene i la fèiem petar fins ben entrada la nit. En aquells temps teníem la companyia d’en Càstor Pérez, la Neus Mar, en ocasions la d’en Pere Margall, Xiqui Ramon i fins i tot la d’en Josep Bastons. Ara, tot havia canviat una mica, però dintre dels havanerus hi compto a en Josep Bastons, que si pot no se’n perd ni una d’aquestes trobades, i junt amb ell, a part de la Silvia, també hi va la seva estimada guitarra.
La cantada de Llafranc posava davant d’un públic entès el nou component del grup Peix Fregit, en Pere Molina. Les valoracions no tardarien en fer-se, els canvis ja ho provoquen això, i us he de dir, que pel que jo vaig escoltar, la gent està molt contenta amb aquesta nova incorporació.
Son inevitables les comparacions, però probablement sigui més positiu buscar aquells punts que ens fan gaudir.
Sempre he estat un amant de la veu d’en Pere Molina, no així de les seves mans per desconeixença doncs, quan jo vaig entrar al gènere, ell tan sols cantava. En una època passada, a part de ser la primera veu també tocava la guitarra al grup Anfora, però d’allò només en tinc el testimoni en forma de cd que ja que hi som, us recomano.
Tot i ser un any complicat pel nou canvi que han fet, personalment crec que se’n han sortit molt bé, com ja vaig dir en l’escrit anterior de Barberà del vallés, ara només cal rodar i després de veure tot el que han fet, crec que poden estar contents i orgullosos de tot el que han arribat a cantar.
Estic segur que ara que ja ha passat més d’un mes d’aquella actuació, ja no sonen igual, tot deu estar molt més empastat, i si us dic veritat, ja tinc ganes de tornar a coincidir.
Després de la cantada de Llafranc i la xefla que varem fer entre molts amics havanerus, va venir la cantada de Malgrat de Mar.
Aquesta cantada esdevenia d’aquelles importants de la temporada, però sempre hi trobava un inconvenient, i era la presencia de un grup que no era comparable en nivell a la resta, fet que feia, que baixés el nivell de la mateixa un 25%.
La cantada de Malgrat va comptar amb tres grup de bon nivell, Bergantí , Arjau i Morralla. Per tant l’èxit de la cantada estava quasi assegurat.
La plaça de Xesco Boix era plena de gom a gom, cadires, cremat i un bon reguitzell d’havaneres i cançons de taverna esperaven a un impacient públic que frisava per la presencia de grups dalt de l’escenari.
El primer en aparèixer va ser el mestre de cerimònies Francesc Sànchez Carcassés, amb aquell posat tant característic i amb aquella frase tant coneguda “Bona nit amics de l’havanera”... Ell ens va presentar els grups que varen ser Morralla, Arjau i Bergantí i aquests varen anar oferint al públic assistent un repertori acurat, precís i encisador que va concloure amb els cant comuns “El meu avi” i “la bella Lola”.
Les cares de satisfacció del públic es feien paleses a la sortida de la cantada, quan tots comentaven per baix com havia anat i el que havien gaudit. Amb aquest resultat, Malgrat de Mar entrava dintre del que jo considero cantades de renom i de les que no ens podem deixar escapar per poc que puguem.
La següent cantada a la que hem assistit ha estat la celebrada al “Palau de l’havanera” (Arbreda de Palamós).
La 32ena Mostra de l’havanera Catalana a Palamós, amb els grups Bergantí, Norai, Peix Fregit i Port-Bo i amb la participació de l’artista convidat Toni Subirana ha estat per mi un referent com a cantada al llarg d’aquests any, on s’interpreten havanares i cançons de taverna en català i normalment força contemporànies. Però si us sembla bé, en parlem a la següent crònica.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
Us deixo el reguitzell d'imatges de les diferents trobades...
©Toni Foixench
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada