Benvolguts companys, diuen els de les terres de ponent que quan hi ha boira no hi ha tempesta, però es veu que a Barberà del Vallès no creuen en aquesta dita, i van preparar un escenari alternatiu, doncs a Barberà hi havia Boira -però no qualsevol boira, la que s'escriu amb majúscules- i tempesta.
Ara mateix engego aquest escrit amb una tristor al cor que per sort feia temps que no sentia. Acabo d’arribar de Lleida després de acomiadar al pare d’una persona a la que aprecio molt i poc a poc s’ha guanyat la meva estima, i jo ja la tracto com un amic, amb el significat ampli de la paraula. Ramon, vagi aquest escrit a la memòria de “ton” pare en Josep.
Quins canvis d’estat d’ànim patim. Ara ho entendreu...
No us podeu arribar a imaginar lo feliç que em vaig sentir quan en arribar de la cantada de Calella, i mentre la feia petar amb la meva sogra, aquesta em diu que a Barberà fan havaneres al dia següent.
Ràpidament, i a través del telèfon mòbil em connecto a la pàgina del Ajuntament i veig que el grup que actua son els Boira de Lleida, i jo sense saber-ho.
Llavors, amb una mirada amb la Cris varem començar a muntar el nostre pla per poder assistir, com acostumen a fer els serveis de protecció civil amb un Inuncat o un Neucat, nosaltres fem el nostre particular Havanerocat.
Per sort la cantada es celebrava a les vuit del vespre i ens permetia anar-hi tots, no teníem que dependre de terceres persones, i no hi ha fet més alegre, que poder assistir a una cantada amb tota la família.
Malauradament la pluja en va embrutar la festa a tots i no ens va deixar que hi poguéssim anar, doncs com us he comentat, es va suspendre la cantada a la Plaça de la Vil·la i es va passar al Teatre de Barberà del Vallès. Amb l’inconvenient que tots els actes de festa major que s’havien de celebrar en diferents escenaris havien anat a parar allà, això va fer la cantada endarrerís l’inici fins a tres quarts de nou. Els van informar de fer-ho tot seguit, sense descans, per que el públic pogués fer el seguici i acabés als focs artificials.
Un lloc molt acollidor, amb una sonoritat envejable, i un públic entregat en cos i ànima al grup de ponent, però com tot té un però, se’ns va fer molt i molt curta.
Ja em perdonareu, però no veia a la gent de Barberà tant enamorada de les havaneres com em van demostrar amb els Boira. Altres anys he assistit a la mateixa cantada amb un altre grup i només puc treure dos raons, o m’han canviat el públic, o allò que els hi varen interpretar els Boira els hi va encantar, doncs les reaccions, mirades, gestos i mostres de suport en forma de aplaudiments no els havia vist en aquella localitat en cap ocasió. Em quedo amb la segona raó sense cap tipus de dubte.
La cantada estava precedida d’una conversa en la que em varen informar del delicat estat de salut que passava una persona –no calen noms- en aquell moment, ell ja s’havia acomiadat, sabia que el desenllaç era a punt de succeir, no quedava massa temps i n’era molt conscient.
Vaig veure que aquella cantada estava dedicada, el seu cap estava per la feina però el seu cor estava al costat del pare, entonant les últimes peces i semblava com si ell li digués, i ara quina vols que et fem...
Empassant saliva i fent el cor fort, mirava als ulls de la persona que cançó a cançó, havanera rere havanera acomiadava al seu pare...
Crec que seria incapaç de fer-ho!
Els seus companys emocionats, tant com ell, no es varen quedar enrere i en una de les peces, en Jordi Carulla va escollir dedicar-li. Ho va fer de manera fàcil, senzilla, com es caracteritzen, i amb un “avui és el dia, aquesta va per tú” i varen interpretar l’havanera «luz que brillas» i tot i l'emoció del moment, crec que ha estat una bona interpretació.
Després d’aquesta peça, varen venir moltes més, carregades de força, d’energia i de qualitat a dojo i així ho reflectia el públic amb els aplaudiments que els brindava en totes i cadascuna de les peces que ens varen regalar.
Dintre del repertori escollit us en destaco, «Encisadora», «Escolta es vent», «El barraler», «La balada d’en Lucas» i «El capità» entre moltes altres peces.
La qualitat i sensibilitat que té a les mans en Toni Castell, acordionista del grup, emparella a la perfecció amb la extraordinària veu i sentiment que hi posa en Jordi Carulla amb la primera veu del grup, l’Enric Bardina amb la segona veu i en Ramon Bordes amb veu baixa i guitarra.
Trobo que el creixement del grup Boira és exponencial, cada any es superen, i des de que els vaig conèixer ara farà prop de quatre anys m’han anat sorprenent cantada rere cantada.
L’arranjament dels Boira és únic, fan una havanera un xic més lenta que la resta, que convida a gronxar entre el vaivé de les onades més si escau. Alhora que ofereixen al oient una riquesa vocal difícil de trobar entre la resta de grups.
Quant a les harmonitzacions de les peces, tant en Ramon Bordes com en Toni Castell fan un duet excepcional, les mirades els fan de partitures, doncs com ja és habitual, en Toni Castell no necessita cap documentació davant per saber per on ha d’anar la peça.
Companys, vaig passar una de les millors vetllades amb vosaltres i malgrat tot, penso que ens ho varem passar molt bé. Espero que hi tornem aviat.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
Us deixo el recull d'imatges que més m'han agradat de la cantada...
Album dels Boira a Barberà del Vallès©Toni Foixench
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada