Aquest any, la cantada de les cantades, ha estat la 33ª Mostra de l’havanera Catalana de Palamós, i que encara es podia haver millorat.
Els grups que hi participen són:
- Arjau.
- Bergantí.
- Neus Mar.
- Norai.
- Port-Bo.
La organització de la cantada és a càrrec de l’Agrupació Sardanista Costa Brava i la sonorització de l’esdeveniment és a càrrec de sonostudi, i com ja fa uns anys, no hi ha cap tipus d’escenografia doncs, amb el nivell que hi puja dalt de l’escenari, no hi cal
Aquest any hi ha hagut un canvi molt important i després de 32 edicions, el presentador de la cantada, Francesc Sánchez Carcasses va donar el relleu a en Gerard Carrion.
El grup local Norai va ser el primer en actuar i ens varen regalar un reguitzell de peces que feia presagiar una bona actuació ja que els grups que els seguien estan considerats dels millors del país.
A mi, em varen sorprendre gratament amb la evolució que se’ls hi veu, però clar, amb els grup que hi varen anar per darrera, la diferencia era molt notable i es deixava palès en quan el segon grup va fer la seva primera peça.
EL segon grup de la cantada va ser Arjau, un grup que tornava a la Mostra després de la excel·lent actuació que varen tenir ara fa dos anys, en la qual encara recordo la meravellosa ovació que el públic respectable va oferir després de la interpretació de la Sardana Eterna.
Enguany, es presentaven davant el públic palamosí amb la incorporació d’en Xiqui, un component que havia trepitjat en moltes ocasions el palau de l’havanera, però que encara no ho havia fet amb aquesta formació.
De nou Palamós va rebre el grup Calellenc amb una forta ovació, probablement recordant el bon gust de boca que havien deixat i aquest cop, no sé si el van igualar o inclús superar.
Conscients del nivell que venia per darrera, el “tercetu” tenia que afinar veus i posar-hi el que cal posar, i com no podia ser d’altre manera, així ho varen fer.
El tercer grup de la vetllada va ser Neus Mar, on la cantant d’Esclanyà va donar una lliçó del que es pot arribar a fer dalt de l’escenari de la Mostra de l’havanera Catalana, deixant amb la boca oberta a la gran majoria de públic assistent.
La quantitat i la qualitat de músics que acompanyen la Neus estan anivellats a un rang força elevat pel que estem acostumats dintre del gènere.
Com ja sabeu, no estem acostumats a tenir tant i tants bons músics dalt de l’escenari interpretant havaneres i com no, sota la veu cantant del que per mi és avui l’havanera més havanera.
A la mitja part els grups varen aprofitar per vendre uns quants cd’s, mentre el públic assistent, aprofitava per fer-la petar i comentar les jugades del que havia succeït fins al moment.
El quart grup va ser Bergantí, un dels que no falta a la trobada de Palamós, i on un cop més, va fer valer la seva experiència i bona qualitat davant la sobtada i petita afonia de un dels seus components.
El que en un principi es pensava, què els plats forts venien al final, deuria quedar parat en veure que salvant una mica les distancies amb el primer grup, el nivell general de la cantada es mantenia elevadíssim o estic segur que la sorpresa se la varen emportar tant amb el grup de la Neus Mar com en els Arjau.
Els grups que hi participen són:
- Arjau.
- Bergantí.
- Neus Mar.
- Norai.
- Port-Bo.
La organització de la cantada és a càrrec de l’Agrupació Sardanista Costa Brava i la sonorització de l’esdeveniment és a càrrec de sonostudi, i com ja fa uns anys, no hi ha cap tipus d’escenografia doncs, amb el nivell que hi puja dalt de l’escenari, no hi cal
Aquest any hi ha hagut un canvi molt important i després de 32 edicions, el presentador de la cantada, Francesc Sánchez Carcasses va donar el relleu a en Gerard Carrion.
El grup local Norai va ser el primer en actuar i ens varen regalar un reguitzell de peces que feia presagiar una bona actuació ja que els grups que els seguien estan considerats dels millors del país.
A mi, em varen sorprendre gratament amb la evolució que se’ls hi veu, però clar, amb els grup que hi varen anar per darrera, la diferencia era molt notable i es deixava palès en quan el segon grup va fer la seva primera peça.
EL segon grup de la cantada va ser Arjau, un grup que tornava a la Mostra després de la excel·lent actuació que varen tenir ara fa dos anys, en la qual encara recordo la meravellosa ovació que el públic respectable va oferir després de la interpretació de la Sardana Eterna.
Enguany, es presentaven davant el públic palamosí amb la incorporació d’en Xiqui, un component que havia trepitjat en moltes ocasions el palau de l’havanera, però que encara no ho havia fet amb aquesta formació.
De nou Palamós va rebre el grup Calellenc amb una forta ovació, probablement recordant el bon gust de boca que havien deixat i aquest cop, no sé si el van igualar o inclús superar.
Conscients del nivell que venia per darrera, el “tercetu” tenia que afinar veus i posar-hi el que cal posar, i com no podia ser d’altre manera, així ho varen fer.
El tercer grup de la vetllada va ser Neus Mar, on la cantant d’Esclanyà va donar una lliçó del que es pot arribar a fer dalt de l’escenari de la Mostra de l’havanera Catalana, deixant amb la boca oberta a la gran majoria de públic assistent.
La quantitat i la qualitat de músics que acompanyen la Neus estan anivellats a un rang força elevat pel que estem acostumats dintre del gènere.
Com ja sabeu, no estem acostumats a tenir tant i tants bons músics dalt de l’escenari interpretant havaneres i com no, sota la veu cantant del que per mi és avui l’havanera més havanera.
A la mitja part els grups varen aprofitar per vendre uns quants cd’s, mentre el públic assistent, aprofitava per fer-la petar i comentar les jugades del que havia succeït fins al moment.
El quart grup va ser Bergantí, un dels que no falta a la trobada de Palamós, i on un cop més, va fer valer la seva experiència i bona qualitat davant la sobtada i petita afonia de un dels seus components.
El que en un principi es pensava, què els plats forts venien al final, deuria quedar parat en veure que salvant una mica les distancies amb el primer grup, el nivell general de la cantada es mantenia elevadíssim o estic segur que la sorpresa se la varen emportar tant amb el grup de la Neus Mar com en els Arjau.
El darrer grup de la cantada eren els Port-Bo, l’únic grup que crec que ha participat en totes les cantades que s’han celebrat a l’Abreda i que en aquesta ocasió, veient el que els havia precedit, tenien que també afinar les veus i posar el que cal damunt de l’escenari per estar al nivell marcat pels grups precedents.
Aquest cop, he preferit enregistrar una peça de cada grup per que en pugueu gaudir i veure el criteri que tinc alhora de valorar una cantada.
Tot son opinions, i per mi respectables totes, però la proba de debò la deixen els registres i aquest cop és en forma de vídeo, espero que en gaudiu de totes les interpretacions, jo així ho vaig fer, i les peces que heu anat trobant a cada grup, és una petita mostra del que ens varen regalar en aquesta magnifica cantada.
Del grup Port-Bo no penjo cap vídeo perquè els drets del àudio els té la companyia discogràfica PICAP, i tot i que el video està enregistrat per mi i el grup m'autoritza a reproduir-lo, la companyia discogràfica no em permet reproduir l'audio perque ells tenen els drets i volen monetitzar el vídeo per així entregar als autors i intèrprets la part proporcional dels beneficis que genera la reproducció, però com en tot aquest conte, jo no m'emporto res i no monetitzo els vídeos, fins que no ho sàpiga fer i tots ens emportem la nostra part, ho deixarem emmagatzemat per quan sàpiga fer-ho i tots ens emportem la nostra part de benefici.
Un cop més permeteu-me que agraeixi a l’Agrupació Sardanista Costa Brava la tasca que fan per mantenir aquestes cantades, cal molt esforç i molt de treball, i seria difícil que tot sortís tant rodó si darrere de tot això no hi hagués un personatge com en Francesc Sánchez Carcassés, quan no hi sigui, tingueu present que l’haurem de clonar.
Si voleu veure l'album de fotografies de la 33ª Mostra de l'Havanera Catalana, seguiu aquest enllaç:
 |
| 33ª Mostra de l'Havanera Catalana de Palamós |
Salut, força i havaneres a dojo!.
©Toni Foixench
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada