Si el mes de Juliol arrenca amb “La Cantada” de Calella, el mes d’agost arrenca amb un altre “Cantada” que ja s’ha guanyat un lloc entre les més importants del país.
Entre altres detalls que la fan especial i única és que es celebra durant dos dies. Com molt bé diu el seu organitzador i impulsor, Francesc Sánchez Carcassés, son dos dies d’havaneres amb part dels millors grups del país.
Aquest any el cartell és poc millorable, divendres teníem:
- Veles i Vents.
- Neus Mar.
- Boira.
- Port-Bo.
I dissabte, teníem:
- Bergantí.
- Cremats.
- Arjau.
- Veles i Vents.
Divendres vaig arribar com quan les bones ocasions, a les proves de so, i de bon principi, el cuquet i les pessigolletes al estomac em rondaven per l’interior.
En arribar em vaig trobar amb els amics del Boira i a la Neus i tot el seu grup, amb els que varem passar una molt bona estona durant la prèvia a la cantada.
Entre altres detalls que la fan especial i única és que es celebra durant dos dies. Com molt bé diu el seu organitzador i impulsor, Francesc Sánchez Carcassés, son dos dies d’havaneres amb part dels millors grups del país.
Aquest any el cartell és poc millorable, divendres teníem:
- Veles i Vents.
- Neus Mar.
- Boira.
- Port-Bo.
I dissabte, teníem:
- Bergantí.
- Cremats.
- Arjau.
- Veles i Vents.
Divendres vaig arribar com quan les bones ocasions, a les proves de so, i de bon principi, el cuquet i les pessigolletes al estomac em rondaven per l’interior.
En arribar em vaig trobar amb els amics del Boira i a la Neus i tot el seu grup, amb els que varem passar una molt bona estona durant la prèvia a la cantada.
Un cop més vull aprofitar la gentilesa i la hospitalitat del grup local, doncs ens varen tractar a cos de rei i ens varen portar a sopar en un lloc genial, amb una qualitat excepcional, tot estava boníssim, moltes gràcies companys, crec que no m’ho mereixo, ja us ho vaig dir.
Un cop sopats i ben sopats, ens varem dirigir cap a l’escenari, allà ja estava tot preparat, la multitud quedava aplegada a la entrada de la platja, i amb prou feina ens podíem anar obrint pas per arribar a lloc.
La cantada la va engegar el grup local, Veles i Vents i ho van fer amb la tria:
- Calafell (J. Nin – J.. Bastons).
- Lluna plena (T.Mus – J. Bastons).
- La botiguera (A. Mas)
- La xalana (C. Casanovas – J. Bastons).
- Vestida de nit (G. Cruz – C. Pérez).
- Cerca del río (C. Palomar – J. Bastons).
Aquest grup de les terres de Tarragona cada any que el veig va millorant, any rere any busquen nous repertoris i busquen la manera de sorprendre en aquesta cantada tant seva. Aquest any, amb mi ho varen aconseguir i vaig quedar molt content de la gran millora que els hi he notat.
Com sempre, us destaco la instrumentació que porten, amb un nom propi, el d’en Siscu Urpí, contrabaixista del grup, que aporta el ritme sota les notes d’aquest instrument tant típic en les formacions inicials de l’ Escala.
Com sempre, us destaco la instrumentació que porten, amb un nom propi, el d’en Siscu Urpí, contrabaixista del grup, que aporta el ritme sota les notes d’aquest instrument tant típic en les formacions inicials de l’ Escala.
Us faré un apunt de les diverses formacions musicals. Dintre dels diversos grups d’havaneres, tenim almenys quatre estils de formacions (i els que vindran), el que van impulsar el “tercetos” de Calella, amb tres veus i guitarra, els grups de l’Escala, amb guitarra, acordió i contrabaix, els grups que s’emmirallaven amb Ortega Monasterio, amb guitarra i acordió, i els duets, normalment amb veu i guitarra, el format més íntim de tots A partir d’aquí, com és el cas dels Veles i Vents podem provar grups amb teclats, guitarres, acordió, baix elèctric, percussions i així anar fent.
El segon grup de la vetllada era Neus Mar, que per segon any era convidada a participar en la cantada. Probablement era el més revulsiu de la cantada. Aprofitant la volada que porta el grup i la gran qualitat tant en la veu com en la part instrumental, el grup de la Neus Mar crec que pegarà fort dintre del gènere si continua treballant com ho està fent fins ara.
És un grup que agrada als espectadors, la dolça veu de la seva cantant i el sentiment que posa en les seves interpretacions captiva al més escèptic, i si es deixen, fins i tot, als més puristes del gènere.
En aquest cas, si us he de destacar alguna cosa, ho tinc molt fàcil, doncs destacant-t’ho tot ho deixo enllestit.
Però permeteu-me que faci una menció a una persona que acompanya al grup en ocasions especial, i aquesta era una. Us parlo de la col·laboració del gran Florenci Trullàs, un dels músics més importants que té el nostre país en actiu, compositor i instrumentista de trompeta amb la Cobla Montgrins i com en aquesta ocasió, violinista i com a tal, ha treballat al del Teatre Liceu de Barcelona.
La tria de peces de Neus Mar va ser:
- Temps perdut.
- La barca xica.
- Amarraditos.
- La balada d’en lucas.
- Habaneras de Cádiz.
- Allá en la Habana.
El temps de Calafell també volia fer la seva particular aparició, no volia deixar la vetllada sense tenir la seva part de protagonisme i en acabar l’actuació de Neus Mar, va començar un plugim que poc a poc es va anar convertint en xàfec.
Un cop més, en Francesc Sánchez Carcassés va tornar a treure les seves dots i coneixements del medi, i sense perdre en cap moment els nervis va decidir esperar una breu estona abans de perdre la dramàtica decisió que molts ja volien prendre tot just van començar a caure les quatre gotes.
L’espera va ser bona, el temps ja havia fet de les seves i tot just quan passaven uns breus quinze minuts des de que es va proposar l’aplaçament, aquest va anar baixant la intensitat per que els Boira poguessin dir la seva.
El grup de les terra ferma no ho va dubtar, i com si cada any hi participessin i amb la experiència que els anys els hi van aportant van començar el seu repertori, però sobtadament, la pluja va tornar a fer acte de presencia, i de nou, aquest cop per part del grup, el coordinador, els organitzadors i els tècnics va decidir continuar a veure com es comportava.
La tria de peces del grup Boira va ser:
- Quan ella em mira.
- Encisadora.
- Niu d’amor.
- El barraler.
- La taverna del vell mercant.
I amb el plugim que no s’aturava en Xicu Sànchez Carcassés ens presentava al darrer grup de la nit, els Port-Bo.
El “tercetu” de Calella també va començar amb el plugim que havia neguitejat l’actuació del grup Boira, però poc a poc es va anar esvaint fins a deixar una nit clara i serena, per que ja se sap, després de la tempesta, ve la calma.
La cantada havia quedat trencada amb la pluja, els nervis de la possible suspensió voleiava sobre l’escenari i semblava que es notava entre tots els que per allà s’hi trobaven.
Els Port-Bo varen fer una actuació molt correcte, a l’alçada que s’espera i al nivell dels grups que els havien precedit, el que va provocar que la cantada de divendres hagués estat un èxit, per mi, sense precedents.
La tria de peces del grup Port-bo va ser:
- Pescador sóc d’una cala.
- El seductor.
- Tocat per la tramuntana.
- Busca’m a l’Empordà.
- Lola la tavernera.
- Àngel Guimerà.
Un cop acabada l’actuació del grup de Calella, sota la direcció del mestre de cerimònies Francesc Sànchez Carcassés tots els grups varen anar pujant a l’escenari per interpretar les dues darreres peces, El meu avi i la Bella Lola sota la direcció d’en Carles Casanovas.
La nit no va acabar amb El meu avi i la Bella Lola, doncs uns quants que no havíem tingut prou amb l’actuació del Boira, varem anar a fer un refrigeri a un dels bars de passeig i com a en Jordi Carulla li costa ben poc posar-se a cantar, poc a poc ens varem anar animant fins que el rellotge va marcar l’hora de tornar cap a casa.
Aprofito l’avinentesa i amb el vist i plau del grup Boira per anunciar que en molts pocs dies tindrem a la venda el seu nou cd, del qual em reservo anunciar el seu títol.
El que no em reservo, i així ho varem decidir amb el grup, és de presentar amb exclusiva un petit avançament de peces que formaran part d’aquest treball i ho faig en forma de d’àudios que podeu anar escoltant en el següent reproductor.
El dissabte, com ja sabeu els entesos i els que heu vist el cartell també hi ha cantada a Calafell i no es menys important que la del divendres, només és per que tots els grups no hi caben en un sol dia, i cal dosificar la bona qualitat d’havaneres que ens ofereixen a la Costa Daurada.
En aquesta ocasió, els grups participants eren:
- Bergantí.
- Cremats.
- Arjau.
- Veles i Vents.
Aquest cop no vaig arribar tant aviat com el dia anterior, però tot i així vaig tenir sort d’acompanyar als grups al sopar de germanor que ofereix el grup Veles i Vents i als qual cal agrair la bona qualitat i servei que aquest any ens varen donar. Tot i havent sopat a casa, vaig voler aprofitar el moment que regala una taula amb bon tiberi per fer-la petar amb els companys havanerus.
El primer grup en actuar, és el que primer deixa la taula i el que té preferència a l’hora del plats, però aquest any, donat el bon servei ofert, no va caler córrer gaire per que les coses anessin com mereix la cantada.
La taula de cantaires feia molt de goig, doncs la mitja d’edat era força baix pel que ens tenen acostumats a veure habitualment, doncs part de Veles i Vents, Arjau, i Cremats, som la mateixa quinta, i encara estem al “trentaitants” (amb alguna excepció que encara està en els “vintitants”.
La cantada l’encetava el grup de Malgrat de Mar, els Bergantí, i tot i que la veu d’en Joan Ripoll estava passant per un mal dia, el públic i jo mateix, no varem apreciar cap cosa estranya. La qualitat indiscutible d’aquest grup es feia pales en totes i cadascuna de les peces que ens varen interpretar i així ho va saber entendre el públic de Calafell amb els aplaudiments que els hi regalaven en totes les peces que ens varen interpretar.
La tria de peces del grup Bergantí va ser:
- Barquejant.
- Ànima marinera.
- La subhasta.
- Marta.
- Follia.
- El marxant.
Un cop més el fet de gaudir de la veu d’en Pere Margall de tant a prop em posava els pels de punta en els “solos” que ens regalava. Crec que és una de les millors veus de baix que tenim al gènere, i dic això perquè la seva veu ja es ben baixa, no cal que posi la veu allà on toca, doncs té un sisè sentit que li fa entonar a la perfecció sense necessitat d’esforç, no tots ni molt menys poden gaudir d’aquesta qualitat.
El segon grup de la cantada són Els Cremats, els quals en aquesta ocasió ens varen fer un variat repertori d’havaneres i de les seves cançons de taverna.
Com la cantada també va patir certs moments d’incertesa per la pluja, el grup no va poder muntar tots els instruments, doncs tant per la quantitat, com per la qualitat, hi havia massa risc de malmetre alguns d’aquest i ho van fer just quan els hi va tocar pujar a l’escenari.
La tria de peces que varen fer va ser:
- La calma de la mar.
- Lluny de ma terra.
- El cantante.
- Con toda la mar detrás.
- El alegre pescador.
- Habanera embrujada.
En aquest cas us en destaco a un dels millors guitarristes que conec i no es altre que en Xevi Juanals. Fill i net de grans músics, aquest no s’ha quedat gens enrere i una nova generació de Juanals deixarà petjada allà on vagi.
Al tenir la sort d’estar ben col·locat a les cadires de la platja, vaig poder gaudir de la velocitat i qualitat de les mans d’aquest jove músic Palafrugellenc. I en més d’una ocasió vaig quedar bocabadat per la gran qualitat que ens oferia en totes les peces.
La resta de grup té, com ja he dit altres vegades, una qualitat musical quasi inigualable, però queda anivellat quan parlem de veus, doncs tota la avantatge que treuen a nivell musical, el perden a nivell bocal.
El tercer grup de la vetllada va ser Arjau. El tercetu calellenc va donar una lliçó de qualitat a tot el públic de Calafell i a mi mateix. Puc dir que tinc la sort de conèixer personalment, i de poder gaudir en certes ocasions d’aquelles cantades improvisades, però l’actuació de Calafell anava més enllà.
L’esforç per pujar el nivell al màxim exponent va fer posar la cirereta a una cantada que ja havia estat de les millors que he viscut en anys, però que amb l’actuació de l’Arjau al nivell que ho van fer, la hi posava sense cap mena de dubte.
La tria de peces que varen fer va ser:
- La nave.
- L’avi Mèliu.
- Ven conmigo.
- Paraules.
- Mariner de terra endins.
- Girona m’enamora.
Les cares dels components del grup deixaven palès que s’hi trobaven a gust i això va fer que el tercetu calellenc ens regales aquesta fantàstica actuació. Trobo que estan assolint un nivell molt alt, el qual fins al moment no ha parat de créixer des de l’incorporació d’en Xiqui Ramon, doncs cadascun dels components sap en tot moment on s’ha de posar i saben combinar molt bé les peces de lluïment de cada component.
Per acabar, quan varen interpretar la sardana, molta part del públic assistent els va acomiadar amb forts aplaudiments i posats dempeus, fet que a mi em va emocionar molt.
I ja arribem al darrer grup de la vetllada, que així com el dia abans l’engegava, aquest hi posava les darreres peces, us parlo de Veles i Vents.
Un cop més, intentant estar al nivell que requereix la cantada, i com en el dia abans els vaig escoltar molt bé, molt millor que l’any anterior i més que l’altre. Això vol dir que la cosa va bé, que hi creuen i que s’hi esforcen per anar millorant les mancances que poden tenir. M’agrada molt l’actitud que hi posen, viuen la cantada amb una il·lusió com cap i damunt l’escenari s’hi deixen la vida per agradar al savi public, i actuant com a darrer grup de la cantada no estava gens fàcil veient el que els hi havia precedit, però tot i això, ho varen aconseguir, almenys, sota el meu punt de vista.
La tria de peces va ser:
- El canó de Palamós.
- La colombiana.
- Veinte años.
- El capità.
- La caña dulce.
- Calafell.
I d’aquesta manera tant màgica, en Francesc Sánchez Carcassés, convidava a la resta de grups a pujar al escenari per entonar les dues peces de comiat, La bella Lola i el meu avi, que sota la direcció musical del mestre Pere Fort va quedar de recordatori, per la propera cantada de l’any vinent, que espero superior, si més no, iguali el nivell d’aquesta edició.
Ja ho he fet al inici de l’escrit, un xic llarg aquest cop pels dos dies de cantada, i pel rotllo que tinc, però vull agrair molt especialment el tracte rebut per part del coordinador i presentador de la cantada, Francesc Sànchez Carcassés, a la gent de Turisme per la extraordinari atenció que varen tenir amb mi i els bons moments que em varen fer passar, i com no, al grup amfitrió Veles i Vents per l’hospitalitat oferida al llarg dels dos dies.
Companys, per aquestes raons i per la gran qualitat de la cantada, val la pena guardar per l’any vinent el primer divendres i dissabte del mes d’agost per anar a Calafell a gaudir de una de les millors cantades d’havaneres de la temporada amb el que per mi, hi participen els millors grups del país, i encara em falta algun, però tots no hi caben en dos dies.
I ara us convido el proper dijous, 14 d’Agost, a la 33º Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, on hi participaran també part dels millors grups del país, l’avantatge d’aquí, és que la cantada es celebra al que anomenem el Palau de l’havanera i no es altre que el singular parc de l’Abreda de Palamós.
Us hi esperem.
Ara us deixo l'enllaç a un grapat de fotografies que el meu ull mecànic va captar de la cantada, espero que en gaudiu, Albúm de fotografies de la XI Cantada d'havaneres de la Costa Daurada.
El segon grup de la vetllada era Neus Mar, que per segon any era convidada a participar en la cantada. Probablement era el més revulsiu de la cantada. Aprofitant la volada que porta el grup i la gran qualitat tant en la veu com en la part instrumental, el grup de la Neus Mar crec que pegarà fort dintre del gènere si continua treballant com ho està fent fins ara.
És un grup que agrada als espectadors, la dolça veu de la seva cantant i el sentiment que posa en les seves interpretacions captiva al més escèptic, i si es deixen, fins i tot, als més puristes del gènere.
En aquest cas, si us he de destacar alguna cosa, ho tinc molt fàcil, doncs destacant-t’ho tot ho deixo enllestit.
Però permeteu-me que faci una menció a una persona que acompanya al grup en ocasions especial, i aquesta era una. Us parlo de la col·laboració del gran Florenci Trullàs, un dels músics més importants que té el nostre país en actiu, compositor i instrumentista de trompeta amb la Cobla Montgrins i com en aquesta ocasió, violinista i com a tal, ha treballat al del Teatre Liceu de Barcelona.
La tria de peces de Neus Mar va ser:
- Temps perdut.
- La barca xica.
- Amarraditos.
- La balada d’en lucas.
- Habaneras de Cádiz.
- Allá en la Habana.
El temps de Calafell també volia fer la seva particular aparició, no volia deixar la vetllada sense tenir la seva part de protagonisme i en acabar l’actuació de Neus Mar, va començar un plugim que poc a poc es va anar convertint en xàfec.
Un cop més, en Francesc Sánchez Carcassés va tornar a treure les seves dots i coneixements del medi, i sense perdre en cap moment els nervis va decidir esperar una breu estona abans de perdre la dramàtica decisió que molts ja volien prendre tot just van començar a caure les quatre gotes.
L’espera va ser bona, el temps ja havia fet de les seves i tot just quan passaven uns breus quinze minuts des de que es va proposar l’aplaçament, aquest va anar baixant la intensitat per que els Boira poguessin dir la seva.
El grup de les terra ferma no ho va dubtar, i com si cada any hi participessin i amb la experiència que els anys els hi van aportant van començar el seu repertori, però sobtadament, la pluja va tornar a fer acte de presencia, i de nou, aquest cop per part del grup, el coordinador, els organitzadors i els tècnics va decidir continuar a veure com es comportava.
El grup Boira va retallar un xic la seva actuació per anar fent via i poder fer que els grup que venia al darrera, els Port-Bo, poguessin fer la seva actuació encara que fos breu.
Però poc a poc el temps es va anar posant a lloc, i com si veies el mal que ens feia als que estimem el gènere i a les més de tres mil persones que es donen cita per aquesta cantada, va anar minvant la pluja fins a quedar en un no res.
Cal destacar la valentia presentada pel grup de les terres de ponent en continuar una cantada amb el risc que comportava per la seva integritat física, però un cop més, varen fer valer aquella dita tant nostra, pit i collons.
El públic va saber agrair el coratge presentat pel grup Boira dalt d’aquell escenari per tal de salvar la cantada i varen ser dignament gratificants amb la ovació més gran de la nit.
La tria de peces del grup Boira va ser:
- Quan ella em mira.
- Encisadora.
- Niu d’amor.
- El barraler.
- La taverna del vell mercant.
I amb el plugim que no s’aturava en Xicu Sànchez Carcassés ens presentava al darrer grup de la nit, els Port-Bo.
El “tercetu” de Calella també va començar amb el plugim que havia neguitejat l’actuació del grup Boira, però poc a poc es va anar esvaint fins a deixar una nit clara i serena, per que ja se sap, després de la tempesta, ve la calma.
La cantada havia quedat trencada amb la pluja, els nervis de la possible suspensió voleiava sobre l’escenari i semblava que es notava entre tots els que per allà s’hi trobaven.
Els Port-Bo varen fer una actuació molt correcte, a l’alçada que s’espera i al nivell dels grups que els havien precedit, el que va provocar que la cantada de divendres hagués estat un èxit, per mi, sense precedents.
La tria de peces del grup Port-bo va ser:
- Pescador sóc d’una cala.
- El seductor.
- Tocat per la tramuntana.
- Busca’m a l’Empordà.
- Lola la tavernera.
- Àngel Guimerà.
Un cop acabada l’actuació del grup de Calella, sota la direcció del mestre de cerimònies Francesc Sànchez Carcassés tots els grups varen anar pujant a l’escenari per interpretar les dues darreres peces, El meu avi i la Bella Lola sota la direcció d’en Carles Casanovas.
La nit no va acabar amb El meu avi i la Bella Lola, doncs uns quants que no havíem tingut prou amb l’actuació del Boira, varem anar a fer un refrigeri a un dels bars de passeig i com a en Jordi Carulla li costa ben poc posar-se a cantar, poc a poc ens varem anar animant fins que el rellotge va marcar l’hora de tornar cap a casa.
Aprofito l’avinentesa i amb el vist i plau del grup Boira per anunciar que en molts pocs dies tindrem a la venda el seu nou cd, del qual em reservo anunciar el seu títol.
El que no em reservo, i així ho varem decidir amb el grup, és de presentar amb exclusiva un petit avançament de peces que formaran part d’aquest treball i ho faig en forma de d’àudios que podeu anar escoltant en el següent reproductor.
El dissabte, com ja sabeu els entesos i els que heu vist el cartell també hi ha cantada a Calafell i no es menys important que la del divendres, només és per que tots els grups no hi caben en un sol dia, i cal dosificar la bona qualitat d’havaneres que ens ofereixen a la Costa Daurada.
En aquesta ocasió, els grups participants eren:
- Bergantí.
- Cremats.
- Arjau.
- Veles i Vents.
Aquest cop no vaig arribar tant aviat com el dia anterior, però tot i així vaig tenir sort d’acompanyar als grups al sopar de germanor que ofereix el grup Veles i Vents i als qual cal agrair la bona qualitat i servei que aquest any ens varen donar. Tot i havent sopat a casa, vaig voler aprofitar el moment que regala una taula amb bon tiberi per fer-la petar amb els companys havanerus.
El primer grup en actuar, és el que primer deixa la taula i el que té preferència a l’hora del plats, però aquest any, donat el bon servei ofert, no va caler córrer gaire per que les coses anessin com mereix la cantada.
La taula de cantaires feia molt de goig, doncs la mitja d’edat era força baix pel que ens tenen acostumats a veure habitualment, doncs part de Veles i Vents, Arjau, i Cremats, som la mateixa quinta, i encara estem al “trentaitants” (amb alguna excepció que encara està en els “vintitants”.
La cantada l’encetava el grup de Malgrat de Mar, els Bergantí, i tot i que la veu d’en Joan Ripoll estava passant per un mal dia, el públic i jo mateix, no varem apreciar cap cosa estranya. La qualitat indiscutible d’aquest grup es feia pales en totes i cadascuna de les peces que ens varen interpretar i així ho va saber entendre el públic de Calafell amb els aplaudiments que els hi regalaven en totes les peces que ens varen interpretar.
La tria de peces del grup Bergantí va ser:
- Barquejant.
- Ànima marinera.
- La subhasta.
- Marta.
- Follia.
- El marxant.
Un cop més el fet de gaudir de la veu d’en Pere Margall de tant a prop em posava els pels de punta en els “solos” que ens regalava. Crec que és una de les millors veus de baix que tenim al gènere, i dic això perquè la seva veu ja es ben baixa, no cal que posi la veu allà on toca, doncs té un sisè sentit que li fa entonar a la perfecció sense necessitat d’esforç, no tots ni molt menys poden gaudir d’aquesta qualitat.
El segon grup de la cantada són Els Cremats, els quals en aquesta ocasió ens varen fer un variat repertori d’havaneres i de les seves cançons de taverna.
Com la cantada també va patir certs moments d’incertesa per la pluja, el grup no va poder muntar tots els instruments, doncs tant per la quantitat, com per la qualitat, hi havia massa risc de malmetre alguns d’aquest i ho van fer just quan els hi va tocar pujar a l’escenari.
La tria de peces que varen fer va ser:
- La calma de la mar.
- Lluny de ma terra.
- El cantante.
- Con toda la mar detrás.
- El alegre pescador.
- Habanera embrujada.
En aquest cas us en destaco a un dels millors guitarristes que conec i no es altre que en Xevi Juanals. Fill i net de grans músics, aquest no s’ha quedat gens enrere i una nova generació de Juanals deixarà petjada allà on vagi.
Al tenir la sort d’estar ben col·locat a les cadires de la platja, vaig poder gaudir de la velocitat i qualitat de les mans d’aquest jove músic Palafrugellenc. I en més d’una ocasió vaig quedar bocabadat per la gran qualitat que ens oferia en totes les peces.
La resta de grup té, com ja he dit altres vegades, una qualitat musical quasi inigualable, però queda anivellat quan parlem de veus, doncs tota la avantatge que treuen a nivell musical, el perden a nivell bocal.
El tercer grup de la vetllada va ser Arjau. El tercetu calellenc va donar una lliçó de qualitat a tot el públic de Calafell i a mi mateix. Puc dir que tinc la sort de conèixer personalment, i de poder gaudir en certes ocasions d’aquelles cantades improvisades, però l’actuació de Calafell anava més enllà.
L’esforç per pujar el nivell al màxim exponent va fer posar la cirereta a una cantada que ja havia estat de les millors que he viscut en anys, però que amb l’actuació de l’Arjau al nivell que ho van fer, la hi posava sense cap mena de dubte.
La tria de peces que varen fer va ser:
- La nave.
- L’avi Mèliu.
- Ven conmigo.
- Paraules.
- Mariner de terra endins.
- Girona m’enamora.
Les cares dels components del grup deixaven palès que s’hi trobaven a gust i això va fer que el tercetu calellenc ens regales aquesta fantàstica actuació. Trobo que estan assolint un nivell molt alt, el qual fins al moment no ha parat de créixer des de l’incorporació d’en Xiqui Ramon, doncs cadascun dels components sap en tot moment on s’ha de posar i saben combinar molt bé les peces de lluïment de cada component.
Per acabar, quan varen interpretar la sardana, molta part del públic assistent els va acomiadar amb forts aplaudiments i posats dempeus, fet que a mi em va emocionar molt.
I ja arribem al darrer grup de la vetllada, que així com el dia abans l’engegava, aquest hi posava les darreres peces, us parlo de Veles i Vents.
Un cop més, intentant estar al nivell que requereix la cantada, i com en el dia abans els vaig escoltar molt bé, molt millor que l’any anterior i més que l’altre. Això vol dir que la cosa va bé, que hi creuen i que s’hi esforcen per anar millorant les mancances que poden tenir. M’agrada molt l’actitud que hi posen, viuen la cantada amb una il·lusió com cap i damunt l’escenari s’hi deixen la vida per agradar al savi public, i actuant com a darrer grup de la cantada no estava gens fàcil veient el que els hi havia precedit, però tot i això, ho varen aconseguir, almenys, sota el meu punt de vista.
La tria de peces va ser:
- El canó de Palamós.
- La colombiana.
- Veinte años.
- El capità.
- La caña dulce.
- Calafell.
I d’aquesta manera tant màgica, en Francesc Sánchez Carcassés, convidava a la resta de grups a pujar al escenari per entonar les dues peces de comiat, La bella Lola i el meu avi, que sota la direcció musical del mestre Pere Fort va quedar de recordatori, per la propera cantada de l’any vinent, que espero superior, si més no, iguali el nivell d’aquesta edició.
Ja ho he fet al inici de l’escrit, un xic llarg aquest cop pels dos dies de cantada, i pel rotllo que tinc, però vull agrair molt especialment el tracte rebut per part del coordinador i presentador de la cantada, Francesc Sànchez Carcassés, a la gent de Turisme per la extraordinari atenció que varen tenir amb mi i els bons moments que em varen fer passar, i com no, al grup amfitrió Veles i Vents per l’hospitalitat oferida al llarg dels dos dies.
Companys, per aquestes raons i per la gran qualitat de la cantada, val la pena guardar per l’any vinent el primer divendres i dissabte del mes d’agost per anar a Calafell a gaudir de una de les millors cantades d’havaneres de la temporada amb el que per mi, hi participen els millors grups del país, i encara em falta algun, però tots no hi caben en dos dies.
I ara us convido el proper dijous, 14 d’Agost, a la 33º Mostra de l’Havanera Catalana de Palamós, on hi participaran també part dels millors grups del país, l’avantatge d’aquí, és que la cantada es celebra al que anomenem el Palau de l’havanera i no es altre que el singular parc de l’Abreda de Palamós.
Us hi esperem.
Ara us deixo l'enllaç a un grapat de fotografies que el meu ull mecànic va captar de la cantada, espero que en gaudiu, Albúm de fotografies de la XI Cantada d'havaneres de la Costa Daurada.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
©Toni Foixench
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada