El passat dissabte al vespre, el grup Arjau es va deixar caure per la Taverna La Bella Lola. No sé exactament el temps que fa que no hi anaven, però crec que el mateix que nosaltres.
Abans de tot he d’agrair a la Cris i a en Dídac el fet d'acompanyar-me en aquests moments. En Dídac mostra una sensibilitat especial i ho demostra amb el comportament que va tenir doncs no resulta gens fàcil anar a un lloc d’aquests i que un marrec de tres anys s’estigui amatent. Doncs bé, varem tenir la sort que en Dídac ho va estar durant força estona. Segurament aquelles veus li resulten familiars i les relaciona amb els dolços moments viscuts pels seus pares, o bé que li agraden tant com a nosaltres aquella manera de fer i d’interpretar les havaneres. El fet és que aquelles dolces veus el varen acompanyar fins que els seus ulls es van tancar i acomiadant-se dels amics de la taula amb un bona nit i fins demà.
Per sort, la taula la varem compartir amb un gran amic, en Pere Margall, que a la que no està llogat, aprofita per deixar-se caure per La Bella Lola i compartir bons moments. També va aparèixer havent sopat el mestre Josep Bastons, i sens cap mena de dubte ens va acompanyar per poder anar xiuxiuejant diversos detalls de la cantada.
No us podeu arribar a imaginar el que s’arriba a aprendre al costat d’aquests dos homes. Fins i tot els seus silencis son una classe magistral... Gràcies amics.
El sopar de la Taverna La Bella Lola el varem acompanyar amb una ampolla d’Arjau que pels qui no l’heu tastat, es un vi rosat, que fa de bon beure i quan l’acabes sempre et queda aquell gustet al paladar que et convida a demanar un altre...
Com diu la seva nota de cata, vivaç, llaminer, dolç, fàcil de beure i amb una lleugera acidesa que el manté molt fresc... ara no sé si em parlen del grup o del vi, tant se val, a qualsevol dels dos li escauen aquests adjectius.
L’Arjau té aquell punt que entra sense donar-te conta, i quan és dins no hi ha qui tel tregui del pensament i sovint del cor... I parlo del grup perquè tinc clar que el vi en una estona ha deixat de fer els seus efectes i aquest “tercetu” quan més temps passa més intens es torna.
La cantada va perdre un camí màgic, dels d’abans, d’aquells que feia molts i molts dies que no vivia, i us ben asseguro que ho corrobora el fet d’arribar a casa passades les tres de la matinada i no poder tancar els ulls recordant aquells moments viscuts.
Gran part de les peces que ens varen interpretar son les que trobarem en el seu nou enregistrament “Paraules”. Un treball molt elaborat, amb uns arranjaments molt meticulosos a càrrec del director musical del grup Jordi Rubau. I on el joc de veus i la seva qualitat és el pal de paller i identitat d’aquest grup.
Peces com «L’avi Mèliu» (Narcisa Oliver – Josep Bastons), «Una noche que de amores yo soñé», «Paraules» (Tòfol Mus – Josep Bastons), «Girona m’enamora» (Ricard Viladesau), «la puntaire» (Ramon Campmany – Joan Viladomat), «La sireneta» (Tòfol Mus – Josep Bastons), «Pastor de mar enllà» (Clara Sànchez-Castro – Josep Bastons), «La Paloma» (Sebastian Iradier), «Tamariu» (Narcisa Oliver – Josep Bastons) varen provocar la delícia dels assistents, i fins i tot l’esglai de part del públic en certes interpretacions.
 |
| Carátula cedida pel Grup Arjau |
Un dels trets que caracteritza al grup Arjau son les tres veus de les que disposen. Avui no goso a catalogar-les com les millors del país, però suposo que de ben poc m’equivocaria si ho fes.
Us en destaco que en quasi totes les peces pren la iniciativa una de les tres veus, i li dona un protagonisme per que els escoltem puguem gaudir i fins valorar el bo que tenen.
Feia molt de goig veure la taverna plena a vessar, tant de bó cada dissabte estigués així, però malauradament i pel que acostumo a veure a les xarxes socials, costa molt veure la taverna amb el cartell de taules exhaurides.
I com no, el mestre Josep Bastons va agafar la guitarra per interpretar-nos quatre peces, però quatre joies que cal emmarcar per tal que no morin mai. Com he dit, tot un luxe compartir aquests moments amb gent com ell.
Enguany el grup Arjau és un del grups convidats junt a L’Espingari, Neus Mar i Port-Bo a la 49ª Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, segurament allà molts de vosaltres podreu fer un petit tastet i veure que els quatre grups que s’hi presenten formen part del bo i millor del nostre país.
Ara que ja han passat prop de 72 hores de la cantada la recordo amb anhel i no pararia de lloar i de desfer-me en elogis del que em van fer sentir aquests tres, però no em vull fer pesat i ho deixarem aquí fins a la propera en que ens tornem a veure
Salut, força i havaneres a dojo!.
Us deixo l'enllaç a l'album de la cantada del que va veure el meu ull mecànic...
©Toni Foixench
