Benvolguts Havanerus.
Un any més, i cada cop en fa més, el primer cap de setmana de Juliol se’ns presenta una cita ineludible a tots els Havanerus, la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. Aquest any celebra la seva quaranta novena edició.
Enguany, la formen quatre grups dels quals m’enorgulleix dir en sóc seguidor.
Arjau, L’Espingari, Neus Mar i Port-Bo.
Com ja sabeu, a Calella molts dels grups del nostre país estarien encantats de pujar, però només uns quants, en son convidats per tal de preservar una qualitat i un nivell equiparable any rere any, tot i que hi ha vegades que superar el nivell de l’edició anterior no resulta massa complicat.
El meu cartell perfecte fàcilment el formarien algo més de mitja dotzena de grups, i per tant, la cantada hauria de durar prop de quatre o cinc hores per tal que tots poguessin aportar el seu granet de sorra. A veure qui és el valent, tret de quatre o cinc com jo, que aguanten 4 o 5 hores d’havaneres non-stop....
Només pensar en un cartell amb Arrels de Menorca, Arjau, Bergantí, Boira, L’Empordanet, Neus Mar, Peix Fregit i Port-Bo ja em fa la boca aigua....
Però bé, anem pel que tenim, i deixem volar l’imaginació pensant en si algun dia algú es planteja fer un cap de setmana d’havaneres com el que es fa a Calafell i convida a tots aquests grups, i per tant els que van a la Costa Daurada ho fan també a la Costa Brava.
La tarda a Calella no va ser massa calorosa i això em va permetre arribar a les proves de so tot just quan començava el grup de la Neus Mar.
Vaig poder gaudir d’aquells moments previs, on els nervis comencen a fruir i les voltes queden reflectides en els ulls brillants i vidriosos d’aquells que hi pugen per primera vegada.....
Després va pujar el grup L’Espingari i finalment els Arjau i cap d’ells va trigar més de cinc minuts a tenir-ho tot enllestit. Un cop més, es fa palés que els bons, amb un moment ho tenen tot llest, doncs el que conta son les veus i els instruments i son el que hi ha, i com ja sabeu,s’acostuma a culpar al so quan quelcom va malament, quan en realitat i en la majoria de vegades, on no hi ha no en raja...
Amb en Jofre Morte de Sonostudi al capdavant de totes proves i donant el seu vist a plau a cada moment i cada grup, com aquell qui no vol la cosa, ja tenia tota la feina d’ajustatge feta. I el resultat, si el vareu gaudir com jo, va ser espectacular...
Amb les proves de so a la butxaca vaig marxar cap a Palamós un altre vegada per anar a recollir a la família, enguany i ja és el segon, pel regal d’aniversari dels pares sempre els convidem a passar un cap de setmana envoltats de família i havaneres allà on millor les pot viure i veure.
Però un contratemps amb l’oïda del petit de la casa va fer que la Cris no em pogués acompanyar a la cantada, fet que mermava que la satisfacció fos plena.
De nou a Calella, ens varem trobar tots els Havanerus i varem fer el repartiment de les samarretes fetes per l’ocasió. Em va fer molta il·lusió que les samarretes no solament les encarreguessin els seguidors, sinó que fins i tot els grups les varen encarregar per poder-se-les posar durant la prèvia o la post-cantada.
Varem anar a sopar els entrepans que portàvem a un raconet de Calella on ens hi va portar l’amic Lluís, just damunt el Club de Vela de Calella hi ha un mirador que fa les delícies de tots els que estem enamorats d’aquesta vila empordanesa i dels seus secrets.
Un cop varem donar el que li tocava a la panxa, varem tornar a la Plaça Sant Pere per acabar de fer-la petar amb els amics. Allà també s’hi trobaven les paradetes del grup Arjau i de la Neus Mar per anar venent cd’s a tots els que s’acostaven a la cantada.
El degoteig de gent era constant, i cada cop que algú s’emportava un enregistrament, el meu cap feia la reflexió de dir “un altre que s’enganxa a les Havaneres”, doncs com ja sabeu, la meva opinió per enganxar-se en aquest gènere es escoltant els millors, i per sort, els que compraven aquests enregistraments ho estaven fent.
La llàstima era que ni Port-Bo ni L’Espingari tinguessin la paradeta muntada, era un bon lloc per donar a conèixer als nous que venen a Calella la raó de tot plegat.
Poc a poc es va anar fent fosc, i la munió de gent arreplegada als voltants de la Plaça de Sant Pere era més fluida. Llavors va ser, quan es van obrir les portes d’accés l’escenari i la gent va poder anar passant per acomodar-se.
Els Havanerus també varem entrar en grup, estàvem molt ben col·locats, tot i que per l’any vinent intentarem millorar l’ubicació.
Com ja sabeu, durant la cantada, em reservo un lloc especial, allà on s’escolten i es viuen les havaneres com cal, potser algun cop ens hi trobem...
Els primers en aparèixer a l’escenari varen ser els presentadors de la cantada, Laia Ferrer i David Galceran.
El primer grup de la cantada era Arjau, el “tercetu” de Palafrugell, trepitjava de nou l’escenari de la Platja del Port-Bo, i conforme va passant el temps, més palès es fa que per mi no haurien de baixar mentre la seva qualitat anés “in-crescendo” com ho està fent en els últims anys. Així i només així donem mostres del que som capaços de fer a casa nostra.
El repertori escollit per l’ocasió crec que va la pena destacar-lo i analitzar-lo sota el meu punt de vista i amb certs matisos que us vull destacar.
Enguany el grup Arjau es va fer acompanyar per l’Enric Canada amb la part de percussions doncs aporta ritme i calidesa a les veus del grup palafrugellenc. L’Enric també ha col·laborat en el darrer treball del grup Arjau “Paraules” en el qual hi trobareu les peces que van interpretar a la cantada i moltes altres més amb una qualitat magnífica.
Raons per les que el grup Arjau em té el cor robat me’n sobren per omplir aquest bloc i algun més, però el que em meravella d’ells és que tenen el valor de pujar a Calella i preparar un repertori en que cada un dels components té el seu “minut de gloria” altrament dit “solo de veu” en diferents peces.
Aquest moment és dels més arriscats dels grups d’havaneres doncs és allà on si alguna cosa no funciona es deixa ben palés i queda reflectit pels segles dels segles.
La tria de peces escollides varen ser:
- «L’Avi “Mèliu”» (Narcisa Oliver – Josep Bastons).
- «Pastor de mar enllà» (Clara Sánchez-Castro – Josep Bastons).
- «Una noche que de amores yo soñé» (En desconeixem l’autor).
- «Sireneta» (Tòfol Mus – Josep Bastons).
- «La Paloma» (Sebastian Yradier).
El segon grup de la vetllada va ser el grup de Montcada i Reixac l’Espingari. Un grup en evolució i en fase de consolidament doncs des dels seus inicis, la primera veu sempre la portava una dona i des de fa quatre anys que es varen re-estructurar i varen decidir iniciar un nou camí sense una veu femenina al capdavant.
Els marcat estil mediterrani, l’aporten entre altres factors la varietat d’instruments de percussió i com no, l’aparició del llaüt en certes peces.
Feia dotze anys que el grup L’Espingari no trepitjava l’escenari de Calella de Palafrugell i enguany, ha deixat el seu segell d’identitat.
El marcat caràcter festiu del grup també es va poder veure durant l’actuació, i el seu tarannà fa que interpretin les havaneres amb un estil diferent al que estem acostumats si solament es mira l’estil empordanès i per aquest motiu, probablement és on crida més l’atenció.
Doncs de la tria de peces, varen escollir:
- «Sons de Mar» (Elisa Riera – Pere Ferrer).
- «Un viejo amor» (Alfonso Esparza).
- «Encisadora» (Jose Luis Ortega Monasterio).
- «Al pirata Joan Torrelles» (Carles Casanovas).
- «Bitxintxo» (Jose Luis Ortega Monasterio).
El tercer intèrpret a pujar a l’escenari va ser “Neus Mar” que acompanyada d’Emilio Sanchez, Pep Rius, Toni Gadea i Florencia Trullàs, va fer les delícies dels més trenta cinc mil espectadors que omplien Calella (segons publica el Punt Diari).
Aquest grup, de recent formació, és part de la nova fornada que està pujant i aporta a les Havaneres i el cant de taverna el toc de qualitat vocal i musical que a vegades he trobat a faltar, però sempre amb respecte per l’essència per la que va ser creada la peça.
La carrera musical de la Neus no és nova d’ara, el que sí és relativament nou és la seva incorporació al mon de l’havanera ja que va ser l’any 2009 que de la mà d’un dels millors mestres que es poden tenir –Càstor Pérez- (també la va acompanyar l’Enric Canada) van muntar l’espectacle “L’Esséncia de l’havanera” amb el grup Cubacant. L’aprenentatge va ser intens, ràpid i al llarg d’aquests anys s’ha acompanyat de part de les millors veus que té l’havanera en aquest moment –Jordi Grau, Jordi Rubau, Xiqui Ramon- i per acabar-ho d’arrissar, puntualment col·labora amb Port-Bo.
La veu dolça i plena de color de la Neus, junt al talent innat que té, la porta a convertir-se en una cantant de referència del gènere, però que a diferencia dels altres grups, ella va més enllà i s’endinsa sovint en altres escenaris fora de l’havanera i el cant de taverna.
De la Neus us en destacaria moltes coses, potser necessitaria el mateix espai que per l’Arjau per dir les raons per les quals em considero un seguidor, però no cal, un dels millors consells que us puc donar és que feu per escoltar-la, com a mínim, jo us deixaré l’enllaç a la cantada, i allà en podreu gaudir d’una petita part.
La tria de peces que va fer la Neus varen ser aquelles peces amb les que ella s’hi troba més còmode i li donen per expressar-nos i explicar-nos amb la seva veu cada detall i cada historia de la cançó.
La tria de peces que va escollir va ser:
- «Mare vull ser pescador» (Antònia Vilàs).
- «La barca xica» (Rafael Llop – Josep Maria Roglan).
- «Alfonsina y el mar» (Ariel Ramírez – Félix Luna).
- «Temps perdut» (Gloria Cruz - Càstor Pérez).
- «Habaneras de Cádiz» (Antonio Burgos – Carlos Cano).
I el darrer grup de la cantada va ser, l’emblemàtic Port-Bo. El que per mi és el buc insígnia de les havaneres que tot i les inclemències per les que ha passat aquest inici de temporada, ha aconseguit superar una cantada com la de Calella amb un èxit aclaparador i indiscutible.
Si ja l’actuació al Palau de la Música Catalana ja va ser tot un èxit tant a nivell de grup com d’assistència, enguany, Calella era una prova més per veure l’estat en que es trobava el Port-Bo.
El treball, la constància i la tenacitat per aconseguir l’èxit del tercet de Calella es va palès en totes i cadascuna de les interpretacions del grup. Sota el mestratge d’en Carles Casanovas, en Mineu Ferrer i el recent incorporat Pep Nadal, el grup Port-Bo va concloure la cantada amb una tria de peces d’aquelles que ja fa molt i molts anys que coneixen, probablement per minimitzar qualsevol tipus de risc.
Val a dir, que jo t’hagués dedicat “El capità”, no sé si hagués trobat el moment de fer-ho, però company, has donat una lliçó i has demostrat tant en tant poc temps, que ni els més escèptics s’esperaven una cantada tant bona.
I ara em pregunto: Quan vares escriure “el capità”, probablement més de dues vegades t’estaries reflectint en un mirall? si no ho vares fer, ja et dic jo que ho pots fer......
Un cop més, jo ho veig com una lliçó del que cal fer damunt de l’escenari en una ocasió com aquesta i havent passat pel que han passat.
El que sí em va sobtar és que el grup Port-Bo comencés i acabés amb les mateixes peces que l’any passat. En les últimes edicions, a excepció de l’any en que no varen participar en La Cantada -com es obvi- el grup Port-Bo acaba sempre amb la mateixa, el que no em resulta habitual és que també en comenci.
La tria de peces:
- «Barquejant» (Carles Casanovas – Josep Bastons).
- «La sirena i la lluna» (Carles Casanovas – Josep Bastons).
- «La caña dulce» (En desconeixem l’autor).
- «La gavina» (Frederic Sirés).
- «Lola la tavernera» (Carles Casanovas – Josep Bastons).
Amb el ritmet de la Lola La tavernera enfilàvem la recta final i els presentadors convidaven a tots els grups participants en la cantada a pujar a l’escenari per interpretar els cants comuns habituals en aquestes i tantes ocasions, «La bella Lola» i «El meu avi».
Us vull destacar un fet que m’enorgulleix explicar-lo per que, quan ha tocat l’he criticat, però en aquest moment, em toca lloar-lo.
Enguany, de cara a la galeria, hem demostrat ser grups professionals que poden pujar dalt d’un escenari i interpretar cinc peces sense necessitat de faristols.
Ja sé que potser vosaltres no us hi heu fixat, però, sovint i a la quantitat de concert que acostumo a assistir, un dels pocs sectors on hem trobo faristols per tot és a les havaneres, però val a dir que no en tots els grups.
Alhora també entenc la versió que diuen els músics professionals –i no pas tots- que si pertanyen a tres, quatre o fins i tot cinc grups, no es poden saber tots els repertoris que fan dels diversos gèneres.
Però posaria massa exemples de músics professionals, amateurs i aficionats que no utilitzen faristols i me’n deixaria tants que no cal nomenar-los.
Aquesta edició han estat ben pocs els faristols que s’han vist dalt de l’escenari i entre altres, ens han donat una imatge molt més seriosa i ens han facilitat les fotografies als qui ens agrada fer-les, per tant, gràcies i gràcies de tot cor per l’esforç que sé que han fet alguns per aquest motiu.
Com ja sabeu els que habitualment rondeu aquesta trobada, en acabar el que anomenem La Cantada, comencen les cantades anomenades “de prop” i no es altre que aquelles cantades que fan els grups a diversos locals de Calella.
El primer lloc on vaig anar va ser a “Calau” on hi actuava el grup Port-Bo. El local estava com un ou, no entrava ni una agulla a cops de martell i tot just ens varem poder posar al final de la barra per poder gaudir una estoneta de les magnifiques interpretacions del grup Calellenc.
Al cap d’una estona varem sortir –amb prou feina- per dirigir-nos a Can Palet on hi actuava la Neus. Allà ho teníem més fàcil doncs hi havia com una vintena d’havanerus repartits per diverses taules i entre els uns i altres ens varem poder acomodar i gaudir una estona de meravelloses peces.
El tercer lloc va ser Ca la Raquel on hi havia els Arjau i amb ells, de nou, els bons moments i les mirades ens varen tornar a unir...
Vaig poder passar al fons de la taverna, a tocar dels mes propers i gaudir de molt bona companyia i de meravelloses veus.
Els espontanis en aquestes ocasions son benvinguts i tots aquells que poden i volen cantar s’afegeixen a la xefla.
En aquesta ocasió, al local hi havia en Joan Rubau, germà “petit” d’en Jordi Rubau, amb qui havia compatit força estona La Cantada....i clar, quan el vaig veure em va faltar temps per començar a aclamar el seu nom i que ens regalés una interpretació. Va fer “Ven conmigo” i es va fer acompanyar per les tres veus del grup, i com sempre, rialles i bones estones que no tenen preu varen anar passant a mesura que el rellotge avançava.
A Ca la Raquel també em vaig trobar a la Maria Angels Teruel, ja ens havíem vist a mitja tarda, però un cop més i sempre que la veig, em dedica una rialla, i no us podeu imaginar lo be que m’hi escau....
Estava acompanyada per la Mari Carme Rodriguez, cantant del grup Mestre d’Aixa, el que no sé si ella es va deixar anar i va regalar als assistents alguna peça doncs també té una veu molt i molt maca.
Jo no hagués marxat mai, m’hi hagués quedat clavat com un clau, però encara em quedava fer una visita als amics de l’Espingari, que els hi havia tocat actuar a Can Batlle, ai deu....
Quan m’hi dirigia em venien al cap certs moments viscuts, però com si fos un miratge, em vaig trobar la porta oberta, sense entrebancs, semblava que no pogués ser, i de cop i volta, només entrar, em trobo als companys de l’Espingari fent un petit descans i prenent un refrigeri, era el torn d’en Ricky, que també en canta unes quantes quan te ocasió.
Aquest fet, em va permetre poder estar parlant amb ells una bona estona, però per contra no vaig poder gaudir de la seva actuació de prop, doncs, en Ricky anava fent peces una darrera de l’altre.
Amb el temps a sobre per poder tornar a gaudir d’alguna de les interpretacions dels grups, em vaig tornar a deixar caure per Can Palet, i l’expectació era màxima, potser per què Port-Bo havia finalitzat la seva actuació, o per alguna altre raó, a davant de Can Palet la gent cada cop s’amuntegava mes i mes.
Llavors va ser quan el guitarrista de la Neus, l’Emilio Sánchez va fer de les seves, i va començar amb el seu repertori de ritmes cubans a interpretar-nos guajiras i sons que feien ballar a tothom.
El rellotge ja marcava les tres de la matinada, i era hora de fer una visita als “Cuanrentunos”, aquell grup de gent que es troba al Restaurant Les Voltes any rere any i una darrera l’altre interpreten tots i cadascun dels sons cubans que existeixen.
I ara sí, ja era hora de marxar cap a casa, ja no volia mirar el rellotge per tal de pensar en el dia següent, però al passar per davant de Ca la Raquel, encara vaig veure als amics del Arjau, ja en petit comitè, cantant amb un noi que desconec, peces al més estil taverner.
I com no, varem entrar i ens hi varem quedar per acompanyar-los a cantar aquella i les que fessin falta.
La sorpresa va ser, quan la Neus va entrar per la porta, i com si el rellotge no marques les hores, es va posar a interpretar el “Vivir en La Habana” amb en Jordi Rubau.....
Jo crec que em volien matar a emocions. Si s’ho proposen, no sé si aconseguirien haver planejat acabar la vetllada de millor manera.
Em recordaven a les històries que m’expliquen els grans, de les trobades que feien i en les que ara l’un, i després l’altre s’anava fent el grup gran per acabar cantant ara aquesta i després l’altre, la qüestió i la finalitat era passar una bona estona cantant i gaudint.
Més o menys, en major o menor mesura, és el m’ha tocat viure aquest dissabte, doncs entre uns i altres han aconseguit que brollin sentiments que feia un cert temps que no sentia.
Companys, sempre m'agrada compartir els bons moments i les bones noticies, i ara no en tinc millor que anunciar-vos que aquest any, els tres dissabtes de Juliol tenen unes cantades a l'Empordà que no us podeu deixar escapar.
El proper dissabte 11 de Juliol tenim la XXIII Cantada d'havaneres i Cançó de taverna de Platja d'Aro amb la participació dels grups Boira, Cremats, Port-Bo i la Coral de La Vall d'Aro. I un any més, la retransmetrem en directe a través de la senyal de TV Costa Brava al Bloc.
I el següent, el 18 de Juliol, una cantada nova, d'aquelles en que els organitzadors hi posen el cor i ho fan amb una aposta ben forta, amb part dels millors grups del país, Us parlo de la I Cantada d'havaneres i Boleros de Sant Antoni amb la participació dels grups Arjau, Bergantí i Neus Mar.
Vull a agrair a la gent de l’Ipep el bon tracte que any rere any em donen, fan una tasca magnífica i cada any dona gust poder col·laborar i aportar el granet de sorra per fer d’aquest esdeveniment, el més important del gènere.
A tots, gràcies i amb el permís de qui ho llegeixi, us els anomeno, arriscant-me a deixar-me algú, al qual li prego no m’ho tingui en compte....
Neus, Silvia, Teresa, Clara, Carme, Ana, M. Jesus, Marga, Esther, Angela, Carmen,
Jordi’s, Xiqui, Axel, Lluis, Jordi, Paco, Jordi, Xavier, Pere, Joan, Ricard, Carles, Mineu, Pep, Emilio, Pep, Toni, Florenci, Silvia, Eva, Claudia i Narcis...
Us deixo l'enllaç per si us ve de gust tornar a reviure La Cantada que va retransmetre TV3 i l'album de fotografies que va captar el meu ull mecànic.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
© Toni Foixench
