Aquest Juliol és com si tinguéssim ganes de recórrer l’empordanet de cantada en cantada, doncs si el primer cap de setmana de Juliol tenim la Cantada de Calella, el segon la de Platja d’Aro, enguany i com a novetat, el tercer cap de setmana s’ha creat la Cantada de Sant Antoni.
He pogut ser partícip en certs aspectes que feien preveure que aquesta cantada seria sonada. La motivació per part dels organitzadors com dels impulsors, era tal, que l’ambient que es respirava era el de les grans ocasions.
Gran part d’aquesta culpa la té en Francesc Sánchez Carcasses que si tenia poca feina, se’n busca més, i es treu de la màniga la I Cantada d’havaneres i Boleros de Sant Antoni.
Com si fos un miratge del que havia de passar, varem tenir certes converses amb en Xicu de com podia anar la cantada, de la gent que es podia aplegar al passeig, però crec que ni els més escèptics s’esperaven la gran quantitat de gent que es va aplegar.
El mitjans de comunicació comarcals parlen de 5.000 persones i jo en dono fe, doncs les imatges de la platja i el passeig parlen per si soles.
Clar que les grans cantades, a part de comptar amb grans organitzadors i col·laboradors, necessiten grans grups i un públic ben entès i respectuós, i Sant Antoni en va donar lliçó.
El tècnic de so de la cantada era en Joan Artigas i va fer una feina magistral amb un gran equip tant de persones com de so que va permetre als assistents gaudir d’una cantada de les que fan afició.
Els grups de la cantada eren Arjau, Bergantí i Neus Mar. Ja sabeu la meva opinió dels tres grups, la cantada quant a grups, no podia fallar.
La cantada es va dividir en dues parts i els tres grups hi actuaven dues vegades interpretant quatre peces en cada aparició. Això permet a les persones que no arriben alhora, en puguin gaudir en una segona part de l’actuació dels tres grups.
El primer grup en pujar a l’escenari va ser l’Arjau, que malauradament va tenir que lluitar contra una mica de garbí que bufava a l’Espigó de l’amistat.
I el segon grup, Neus Mar amb la seva formació de luxe, que com no podia ser d’un altre manera, va arrencar les grans ovacions de la nit.
El tercer grup va ser Bergantí, on el “savoir faire” del grup de Malgrat de Mar va fer les delícies del respectuós públic que s’aplegava en aquell bell indret.
El tercer grup va ser Bergantí, on el “savoir faire” del grup de Malgrat de Mar va fer les delícies del respectuós públic que s’aplegava en aquell bell indret.
Les cares de la gent es veien entusiasmades. En aquesta ocasió, jo vaig estar mes pendent de les cares que d’altres coses, doncs el meu cos, així ho va voler.
Malauradament, ara per ara no em deixa escoltar allò que tant m’agrada però no m’ha privat de sentir-ho i veure-ho, i a Sant Antoni podia sentir molt més del que podia escoltar.
Un cop més, vull agrair a organitzadors i col·laboradors la tasca que han fet per preparar aquest esdeveniment, i encoratjant-los a no defallir i continuar treballant per millorar la cantada, doncs, entre altre, la propera edició hauríem de veure com podem fer-ho per millorar la il·luminació de l’escenari i intentar sonoritzar el passeig, doncs ningú s’esperava omplir de gom a gom platges i passeig d’aquesta vil·la empordanesa.
Us deixo l'enllaç a l'àlbum d'imatges que va captar el meu ull mecànic.
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
© Toni Foixench
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada