Qui havaneres vol, que s'esperi al Juliol......
Ja hi tornem, un altre al sac!
Els caps de setmana de Juliol i Agost tenen bons regals pels amants del gènere. Com ja us vaig dir, comencem amb la cantada de Calella, i l’acompanyen la de Platja d’Aro, Sant Antoni, Sant Feliu de Guíxols, Calafell i així fins arribar a la Mostra de l’havanera Catalana de Palamós, o la meva estimada Cantada de Sant Roc.
Enguany a la cantada de Platja d’Aro vaig anar amb en Dídac, el qual i com ja és habitual va tenir un comportament magnífic, doncs arribada l’hora i sentint els Boira, es va anar dormint als meus braços.
Els que sabeu de que parlo no us sorprendrà, però pels que no ho sabeu, us recomano la sensació de tenir allò que més estimes entre els teus braços, i amb aquell ritme gronxadís anar-lo acaronant fins que veus que tanca els ulls i et diu “Papa, tinc son, puc dormir?”.
Llavors és quan actua el cant de bressol d’unió entre pare i fill, un moment a vegades irrepetible.... Aquest cop no calia cantar-li una cançoneta per anar a dormir, ja ho feien els companys del grup Boira.
La cantada es presentava amb una variació davant el cartell d’edicions anteriors, el grup Bergantí de Malgrat de Mar era substituït pel grup Boira de Lleida, un canvi que mantenia els nivell establert en aquesta cantada tant emblemàtica.
El grups d’aquest any han estat Boira, Els Cremats i Port-Bo.
Com ja és habitual en aquesta cantada, hi ha dos parts ben diferents, com deien Els Cremats, “a la primera part ens portarem bé i farem tres havaneres i una balada i a la segona part, ja fotrem més canya” referint-se a la llibertat que dona la cantada per interpretar més aquelles cançons de taverna amb ritmes diferents com son valsets, xotis, rumbes, etc...
Vaig gaudir de la cantada com en les grans ocasions, el problema ha estat alhora de fer aquesta crònica, doncs un petit contratemps m’ho ha impedit, però segur que en breu hi tornem....
Us deixo una petita joia que ens va regalar el grup Boira de Lleida, malgrat la falta de l'Enric....
Us deixo una petita joia que ens va regalar el grup Boira de Lleida, malgrat la falta de l'Enric....
Us deixo el recull d’imatges del meu ull mecànic, que com sempre, poso a la vostra disposició...
Salut, Força i Havaneres a dojo!.
© Toni Foixench
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada